Tzvetan Todorov proposa enderrocar murs

BarcelonaTzvetan Todorov (Sofia, 1939) va créixer entre llibres. Els seus pares eren bibliotecaris a la Bulgària comunista i els apassionava la literatura. Amb el temps, Todorov no perdria l’afany per conèixer i entendre el món. El 1963, quan faltaven cinc anys per al Maig francès, Todorov va agafar un tren a Sofia i es va plantar a París. Avui aquest historiador i assagista és director honorari de recerca al Centre Nacional de la Recerca Científica de París, i ha impartit classes a Yale, Colúmbia i Harvard, entre altres universitats. Els seus assajos abracen tots els gèneres: la literatura, la filosofia, la història i l’art. Implacable observador d’un món en canvi permanent, les seves reflexions ajuden a tenir una nova mirada. A partir d’avui i durant tota la setmana, amb l’ARA i per 5,30 €, es pot aconseguir el seu assaig Murs caiguts, murs erigits.

L’obra forma part de la col·lecció Breus del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Todorov reflexiona sobre la multiplicació de murs després que caigués el de Berlín, el novembre del 1989. Analitza què ha provocat que homes i dones no deixin d’aixecar murs des de temps remots. Repassa els murs defensius, com el de certes residències de luxe: “Els guetos daurats, dins els quals els seus habitants han decidit tancar-se”. Parla del mur entre Palestina i Israel, el que separa les dues Corees o el que hi ha entre l’Índia i el Pakistan al Caixmir.

Però el que indigna més Todorov és el mur antiimmigrants. “És la reacció dels rics contra les conseqüències que la mundialització ha tingut per als pobres”, diu. Todorov és molt crític amb un Occident que defensa la seva missió messiànica: imposar el règim democràtic per la força. Els murs, segons Todorov, continuaran existint mentre existeixi un cert “monisme” de pensament.

Contra els murs, equilibri

“Si volem alliberar el nostre pensament de les seqüeles dels murs antics, hem de perseverar en la defensa del pluralisme de les nostres societats i l’equilibri que s’estableixi entre els nostres components”, reflexiona. Un dels atractius del llibre és que no té un discurs apocalíptic, sinó que proposa alternatives.

Todorov no es mossega la llengua. En una de les seves últimes obres, Els enemics íntims de la democràcia, proposa atacar el sistema. Defensa que el problema no són els banquers sinó un sistema que els permet tenir privilegis, i els atorga un poder executiu. L’historiador demana més intervenció del poder polític que es preocupa pel bé comú.

Tzvetan Todorov també ha escrit Sobre la tortura (col·lecció Breus, 2009), L’experiència totalitària (2010), La literatura en perill (2007) i Memòria del mal, temptació del bé (2002).