El valor universal de les persones anònimes

BarcelonaEl final de la vida del medievalista francès i membre de la Resistència Marc Bloch (1886-1944) va ser una paradoxa molt crua: havia reclamat una història més humana, que també donés veu a les classes subalternes i la gent anònima, i va ser víctima d’un dels moments més terribles del segle XX, ja que va ser afusellat per la Gestapo el juny del 1944. Més de setanta anys després, el dramaturg Jan Vilanova Claudín i la companyia Sixto Paz han donat una nova vida a la seva figura amb Història, que arriba dimecres a l’Espai Lliure, després de fer gira pel territori i de l’estrena i la temporada que va fer a la Sala Beckett l’any passat. “Tenia la necessitat d’explicar al món un autor que m’ha interessat molt i que m’ha agradat molt i que crec que és massa bonic perquè no sigui conegut fora del cercle dels historiadors -explica Jan Vilanova-. El text té una història molt bonica: va sorgir d’una necessitat que tenia la companyia. El vaig escriure amb molt poc temps, però amb molt d’amor”.

Els intèrprets d’ Història són Miquel Gelabert -Víctor Pi el substituirà la segona setmana per qüestions d’agenda-, Vicky Luengo i Pau Roca, que també n’assumeix la direcció. L’espai escènic és de Paula Bosch i la música de Pablo Miranda i Txume Viader. Arriben a l’Espai Lliure amb l’obra fresca, gràcies a la desena de bolos que han fet en els últims mesos, i ara el que els ha donat més feina és adaptar-se a la disposició de la sala, amb el públic a tres bandes. “El que ens interessa en cada projecte és transmetre unes idees a través de les emocions, i on es troben més fàcilment és en personatges que tenen un conflicte”, afirma Pau Roca.

Els protagonistes de l’obra són un professor d’història, la seva filla i un estudiant universitari que se n’enamora, i l’acció està basada en la investigació que porten a terme sobre els últims moments de Bloch i el seu pensament, i en el triangle de relacions que sorgeix entre ells. “Crec que el que intenta Bloch amb la seva proposta de la petita història és conèixer millor l’ésser humà, i em vaig adonar que per a mi el teatre és el mateix”, diu Vilanova.

“Bloch i les relacions dels tres personatges es poden relacionar -afegeix el dramaturg-. En última instància, no es tenen totes les respostes quan es fa història, hi ha silencis que no es poden resoldre i com a persones tampoc no tindrem totes les respostes en el nostre entorn més pròxim. Les coses acaben amb un silenci”. En aquest sentit, la complicitat de Vilanova amb les inquietuds de la companyia és forta. “Sempre hem anat a la història petita i a les persones anònimes, que són les més universals”, subratlla Roca.

Els límits de la realitat i la ficció

Història estarà en cartell fins al 22de gener i és la segona obra que Jan Vilanova ha fet amb Sixto Paz. L’última, Dybbuk, al voltant d’un altre personatge real, l’escriptor francès d’origen lituà Romain Gary, la van estrenar en la passada edició del Temporada Alta i faran temporada a la Sala Beckett al febrer. “El Jan té una línia, que potser és involuntària, en què són molt importants la memòria i els límits entre la realitat i la ficció”, explica Roca. “Per a mi té sentit escriure a partir de temes que conec molt bé i que em són molt pròxims. És cert que en les meves últimes obres m’ha interessat traspassar els límits de la realitat i la ficció, i en aquest sentit el material històric et dona unes possibilitats molt interessants”, diu Vilanova.

Amb tot, Vilanova és un autor inquiet i té ganes d’escriure un text que sigui completament de ficció, i ja està treballant en diferents peces. Potser una d’elles es convertirà en el muntatge que Sixto Paz vol estrenar a l’estiu.