Un viatge per mar a través de set vaixells i set personatges

BarcelonaUn oficial del segle XVIII d’un navili de 80 canons, el San Felipe, explica que s’ha hagut de rendir, davant de les costes de Palerm, a la flota anglesa. De fons se sent el retruc de gairebé un centenar de canons i es pot olorar la pólvora. Més endavant la Maria relata com els pirates han segrestat els seus dos fills petits a Palamós. Hi ha també una dona estibadora que explica que en una hora pot moure fins a 35 contenidors. Són tan sols algunes de les històries que es poden conèixer en la nova exposició permanent del Museu Marítim de Barcelona: 7 vaixells, 7 històries.

Més d’una vintena de contenidors -amb una estètica que imita els que cada dia es carreguen al port de Barcelona- contenen relats sobre el descobriment del món, el mar com a espai de lleure, la vida a bord d’un transatlàntic, les guerres i conquestes, la pirateria i els canvis tecnològics. Cada història va acompanyada de models històrics de vaixells, com la nau de Santa María de la Victoria, un balandre del segle XX , el portacontenidors Pilar i el vapor Royal Edward. Aquest vapor es va construir a Glasgow el 1907 amb el nom de Cairo. Anava destinat a ser un servei de correu entre Marsella i Alexandria. La ruta va durar poc: va canviar de propietari i de nom. Batejat com a Royal Edward, va ser mobilitzat durant la Primera Guerra Mundial i va tenir un destí tràgic: torpedinat per un submarí alemany, es va enfonsar amb un miler de persones a bord.

L’exposició, que ocupa prop de 800 metres quadrats, juga amb diferents sentits. Es pot olorar el mar, una paella o la crema solar. Hi ha també espai per al joc: es pot vestir i desvestir un pirata o descobrir els interiors dels grans transatlàntics.

A Sumatra mengen blancs

Un dels espais més curiosos de l’exposició és un interactiu mecànic de l’ Atles català de Cresques, que van fer Cresques Abraham i el seu fill Jafudà Cresques, entre el 1375 i el 1380. Té gairebé cinc metres de llargada i, amb uns botons, el visitant pot il·luminar parts del mapa i esbrinar com veien el món els contemporanis de Cresques. Al segle XIV es creia que a les illes Benaventurades, que apareixien i desapareixien, no t’hi mories mai. També es descriu el ritual de cremació de l’Índia: “Toquen instruments i fan una festa. De tant en tant, al foc també s’hi tiren dones, però mai els homes”. Per als navegants que anaven a Sumatra hi ha una advertència: “Hi ha homes de gran corpulència que mengen blancs si els poden aconseguir”. Hi ha una descripció dels Reis d’Orient: tots tres són blancs i viuen a Colònia (Alemanya).

L’exposició, que també vol ser molt pedagògica, acaba amb la vida dalt d’un transatlàntic, el Reina Victòria Eugènia. “Expliquem com era la vida a bord, molt diferent segons la classe social, a través d’un cuiner i dels plats que elabora”, explica Mireia Mayolas, comissària de l’exposició amb Enric Garcia. A través d’un interactiu també es pot repassar una col·lecció de fotografies antigues de l’interior del transatlàntic.

Tota l’exposició està esquitxada d’objectes que formen part de la col·lecció del museu, com per exemple les cartes nàutiques de la Mediterrània de Gabriel de Vallseca i de Pieter Goos, l’esfera terrestre de Charles-François Delamarche, vestits de bany dels anys 20 del segle passat i cartells publicitaris del segle XIX.