Vicenç Villatoro defensa al Senat que l'Institut Cervantes "no serveix" per projectar la cultura catalana
El director de l'Institut Ramon Llull ha dit que té més sentit que l'Estat ajudi perquè cadascú defensi la seva cultura que un Cervantes "multiús"
BarcelonaEl director de l'Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, ha assegurat avui que la labor de l'Institut Cervantes "no serveix per a res" en la projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes ni en la de la resta d'idiomes cooficials d'Espanya. Villatoro ha comparegut avui a la comissió d'assumptes iberoamericans del Senat per informar sobre la feina que desenvolupa aquesta institució a l'Amèrica Llatina, a petició del grup basc. Ha explicat que l'Amèrica Llatina no és el principal mercat de la indústria i dels creadors catalans, sinó Europa i Amèrica del Nord, encara que es tracta d'un espai emergent al qual estan dedicant més atenció, i que procuren ser en les seves fires més importants.
Villatoro ha afegit que el català ocupa el 25è lloc en el rànquing de llengües traduïdes i que entre 120 i 130 obres es tradueixen anualment a altres idiomes. El català, ha continuat, és present a 157 universitats, de les quals deu són a l'Amèrica Llatina i disset a Alemanya, "més que a l'Espanya castellana", ha apuntat.
Ha definit el Cervantes com un "extraordinari institut de la llengua castellana", una màquina dissenyada en funció de "les enormes possibilitats" de la llengua castellana, des de la seva política a les seves seus, "que no es correspon" amb les necessitats del català o de la resta de llengües espanyoles cooficials.
El director del Llull ha indicat que el Cervantes va impartir l'any passat 44 cursos en català i va tenir 202 matrícules, la qual cosa "no serveix per a res", sinó que el que ells volen és augmentar la presència d'aquesta llengua a les universitats, així com el nombre de lectors. En el cas concret de l'Amèrica Llatina, ha recordat que el castellà "no necessita ser ensenyat" allà, mentre que el català sí, per la qual cosa ha advocat per la col·laboració entre els dos instituts, però amb independència i cadascun "ajustat a les necessitats de la seva pròpia llengua". Villatoro ha afirmat que "'l'Estat, en tant que és multicultural i multilingüe, té responsabilitats sobre totes les llengües. Però cada llengua requereix un instrument ad hoc i convé tenir un instrument específic per cada llengua, i l'Estat hauria d'estar compromès amb tots i cadascun d'ells".
El Llull compta amb 60 persones i té oficines, a més de Barcelona, a Nova York, Berlín, Londres i París, amb un pressupost al voltant de 9 milions d'euros el 2013, ja que Balears ha retirat la seva aportació d'1,2 milions de l'últim any.