La violència de gènere a través dels ulls d'un adolescent

BarcelonaUn matí qualsevol, una casa qualsevol, un home qualsevol. S'afaita. Es vesteix. Esmorza. Quan surt de casa i tanca la porta, la dona i els fills s'aixequen tot d'una del llit i es disposen a començar el dia. Però el pare s'ha descuidat les claus i torna a casa. La resta de la família es queda paralitzada. L'home els ignora però ells no poden deixar de mirar-lo. No és la sorpresa ni la son. És la por, simplement.

Divendres arribarà als cinemes La por , el nou treball de Jordi Cadena després d' Elisa K , que va dirigir el 2011 a quatre mans amb Judit Colell i que va guanyar el premi especial del jurat a Sant Sebastià, tot i quedar un pèl eclipsada després pel fenomen de Pa negre . Presentada a la Seminci de Valladolid, d'on no es va endur cap premi però sí molts comentaris elogiosos a les cròniques, La por té -igual que Elisa K - l'origen en un material literari de Lolita Bosch. "A mi no m'agrada el cinema, hi penso molt poc -explica l'escriptora-. Però escrivint M no podia parar de pensar en cinema. I no m'havia passat mai! Així que de seguida que es va publicar [el 2005] vaig enviar-li al Jordi".

Cadena ja tenia entre mans el projecte d'adaptar Elisa Kiseljak , però es va entusiasmar tant amb M que va escriure les dues adaptacions simultàniament. "En acabar vaig entregar els dos guions a la productora, Oberon, i ells van optar per tirar endavant Elisa K ", diu Cadena, que després del recorregut d' Elisa K va tornar a recuperar l'adaptació de M . "Aleshores encara no es deia La por i tenia una veu en off que vaig acabar eliminant", recorda. La por marca les distàncies respecte a l'estil d' Elisa K : el joc entre la imatge i la veu en off de la primera part d'aquell film és substituït per una narració molt austera. "M'agrada explicar el màxim amb el mínim d'elements. A Elisa K el nexe d'unió era el narrador; a La por, els ulls de l'adolescent", diu Cadena.

"Tots són víctimes"

L'única exigència de Lolita Bosch per adaptar Elisa Kiseljak va ser que no es rodés la violació de la protagonista. En el cas de M , va demanar que no es mostrés directament el que culmina el relat. "No calia, perquè a mi m'interessa molt el fora de camp -explica Cadena-. Es veu molt clar en el cinema de Haneke: sempre és menys violent el que es mostra que el que no". La por no només evita recrear-se en la violència, també explora el conflicte des d'una perspectiva inusual. "El punt de vista en les històries de violència de gènere és sempre el de la víctima o el de qui maltracta, però a mi m'interessava més el del fill adolescent de la família", diu Cadena. "És que en una situació així tots són víctimes, fins i tot el pare -afegeix Bosch-. I tots se senten culpables. Però el cas més fotut és el del fill, que se sent culpable i responsable però no hi pot fer res".

Manel (Igor Szpakowski, de Polseres vermelles ), impotent, amaga la por que sent. No en parla a l'escola ni amb la germana. L'ofega amb hip-hop a tot volum. Però arriba un moment que no pot més. Deixa la nòvia i l'equip de bàsquet i es decideix a buscar feina per rescatar la família de l'infern que viu. "Amb els actors adults [Ramon Madaula i Roser Camí] el treball va ser molt complex: setmanes d'assajos, textos de referència, novel·les... Però amb l'Igor tot va ser molt més senzill. I l'única referència que vaig donar-li va ser Paranoid park ", revela Cadena. Com La por , la pel·lícula de Gus van Sant és una versió d'una novel·la juvenil que en el trànsit a la pantalla s'acosta al públic adult. "També li passava a Coppola a La llei del carrer ", recorda Cadena, cinèfil irredempt. "Però és natural quan fas la teva lectura i la portes al teu terreny".

Bosch no s'emprenya. "No m'interessa veure si el Jordi entén la novel·la igual que jo, sinó veure què ha entès el Jordi. Té una mirada molt literària i honesta que m'interessa molt", diu l'autora. Tots dos coincideixen en la fascinació per l'univers de l'adolescència. "És que l'adolescència és el futur -diu el director-. En una societat tan voluble com la nostra, tot depèn d'aquests anys de formació. Però també m'interessa molt per un motiu personal: ara tinc dos fills adolescents, així que convisc amb l'adolescència cada dia".

"A mi m'agraden molt els adolescents. Fins i tot tinc amics d'aquesta edat. I em meravella la seva capacitat per imaginar-se el món i confiar-hi", afegeix Bosch. El seu treball en contra de la violència a Mèxic l'ha sensibilitzat molt en aquest sentit. "Els faig patir en les meves novel·les, però és que ells també pateixen molt", diu.

Cadena admet que se sent "en minoria" en el cinema actual. "S'eviten les històries problemàtiques i incòmodes. Només hi ha cinema per divertir-se i oblidar". Ell fa classes a la universitat i ho veu cada dia en els seus alumnes. "Tant me fa. Jo seguiré fent el cinema que m'interessa", conclou Cadena.