Les xarxes socials no obliden Nino Bravo
El 16 d'abril farà quaranta anys de la mort del cantant valencià, i al juny hi haurà un homenatge al Palau de la Música de València
ValènciaNino Bravo és, 40 anys després de la seva mort, un valor més que rendible gràcies a mitja dotzena de cançons que, per obra d'internet, amplifiquen el seu èxit amb milers de seguidors a xarxes socials i milions de reproduccions en portals de vídeos i biblioteques virtuals.
YouTube, Spotify, Twitter, Facebook o Google són actualment els marmessors digitals de l'herència Luis Manuel Ferri Llopis, el cantant valencià més conegut com a Nino Bravo, nascut el 3 d'agost del 1944 i mort en un accident de trànsit a Villarrubio (Conca) el 16 d'abril del 1973.
'Libre', 'Un beso y una flor', 'Noelia', 'América' o 'Esa será mi casa' romanen ancorades en el repertori popular de diverses generacions gràcies al seu to personal, l'acurada orquestració de l'època i la fusió passional del seu caràcter mediterrani amb els cànons de la cançó italiana dels anys 60.
Aquella corba funesta de la llavors N-III va truncar, quan només tenia 28 anys, la prometedora carrera de qui va ser en vida un galant musical i després de la seva mort, un cada vegada més reivindicat i homenatjat artista.
La seva localitat natal, el petit poble valencià de Aielo de Malferit, alberga des del 2006 un museu dedicat al seu veí més il·lustre, tot i que només hi va viure els dos primers anys de la seva vida abans que la seva família s'instal·lés a València, en el carrer de la Visitació. Allà va créixer el nen a qui anomenaven Manolito, que d'adolescent va començar a treballar en una joieria mentre apuntava ja maneres en això del cant melòdic, segons relaten els seus biògrafs i recull la web oficial de l'artista, per posteriorment formar amb diversos amics Los Hispánicos i, després, Los Superson.
Ja com a Nino Bravo, el cantant va editar quatre discos entre 1970 i 1972: 'Te quiero, te quiero', 'Nino Bravo', 'Un beso y una flor' i 'Mi tierra'. Amb l'ajuda de compositors com Manuel Alejandro, Augusto Algueró i El Dúo Dinámico, actuacions televisives de gran audiència i participacions en festivals internacionals, aquests tres intensos anys van convertir Nino Bravo en un ídol de masses tant a Espanya com a l'estranger, i no només a la 'Amèrica' de la seva cèlebre cançó: les seves peces van ser editades en països com Alemanya, França, Angola, Turquia i Holanda.
En un carrer de València molt propera al seu domicili familiar, un bust de bronze d''Homenatge de la joventut valenciana a Nino Bravo' rep des del 1977 l'afecte de seguidors del cantant. Nino Bravo, que dóna nom a carrers de València, Aielo de Malferit, Nàquera, Villarrubio, Roquetas de Mar i Tuineje, ofereix actualment més de dos milions de resultats a Google i la pàgina que li dedica Vikipèdia ha estat consultada més de 93.000 vegades en els últims tres mesos.
L'interès pel seu èxit, la seva discografia, les circumstàncies de la seva mort o el seu estil acaparen les consultes en dotzenes de pàgines web, només el compte a Facebook de la web oficial comptabilitza més de 1.200 seguidors registrats de tot el món.
Milions de reproduccions a YouTube
En l'altra gran xarxa social, Twitter, hi ha diversos perfils d'homenatge a Nino Bravo i de clubs de fans, tot i que on més repercussió té és en els centenars de vídeos enllaçats cada dia des YouTube, que al seu torn solen ser repiulats i comentats. Aquest portal de vídeos és el gran guardià audiovisual del llegat del cantant: ofereix 37.300 resultats relacionats amb el seu nom i 'Un beso y una flor', per exemple, s'ha reproduït 7,1 milions de vegades des que un xilè el va pujar fa sis anys. 'Noelia' acapara 4,6 milions de visionats i 'Libre' ronda els tres milions. Evidentment, també hi ha vídeos per cantar en karaoke.
Pel que fa a Spotify, el perfil dedicat a Nino Bravo aplega 16.300 seguidors. 'Un beso y una flor', 'Libre', 'Te quiero, te quiero', 'América' i 'Noelia' són les cançons més escoltades a Spotify.
Per commemorar aquests 40 anys d'absència, que segueixen donant per a recopilatoris –més d'una trentena, a més de les famoses cassets de benzinera–, llibres i fins a un musical, Aielo de Malferit ha preparat un complet programa d'actes i al juny el Palau de la Música de València acollirà un homenatge amb Los Superson, que es reuniran per a l'ocasió quatre dècades després.