Zimmermann i De Perrot fan possible l'impossible a Girona amb 'Hans was Heiri'

Barcelona"Volem fer possible l'impossible". Aquest és un dels objectius de l'espectacle 'Hans was Heiri', dels directors i escenògrafs suïssos Martin Zimmermann i Dimitri de Perrot, que es podrà veure al Temporada Alta al Teatre Municipal de Girona el 19 i el 20 d'octubre. El teatre mut, físic i tragicòmic de Zimmermann i De Perrot reflexiona respecte de les similituds que hi ha entre les persones. De fet, com han explicat aquest dijous, creen en el muntatge "una gran rentadora que mescla una mica de tot i després no entenen qui i què forma part de cadascun" d'ells. El Canal i el Théâtre de l'Archipel formen part de la coproducció. Martin Zimmermann ha assenyalat que en cada creació comencen amb un full en blanc, sense text ni tema excepte el diàleg que hi ha entre els dos artistes des de fa 15 anys. El procés de creació, asseguren, és lent, d'entre quatre i cinc mesos, i els agrada treballar amb el sentit d'urgència.

La posada en escena de 'Hans was Heiri' es desenvolupa amb cinc ballarins i artistes de circ que posen forma a les reflexions plantejades pels dos directors. "A l'escenografia forcem els actors a anar cap al desconegut", ha indicat Zimmermann. El muntatge es construeix a partir de situacions quotidianes i comportaments de les persones i a partir dels cossos, objectes i música.

Sobre l'espectacle, De Perrot ha dit que en els seus muntatges sempre "volen entendre les coses i anar una mica més enllà i com que fa temps que treballen junts són com una vella parella". El codirector 'Hans was Heiri' ha dit que després de passar molt de temps amb Zimmermann se n'adonen que no són tan diferents, com les persones que hi ha al seu voltant. "Hem començat a trobar prototips de gent", ha apuntat. En aquest context, ha assenyalat que hi ha persones que tenen una actitud a casa i una altra quan són fora i ha recalcat que, tot i això, les persones són més semblants del que volen aparentar. De Perrot ha indicat que als dos artistes els interessa mirar l'humà quan està sol amb els seus plaers i les seves coses i quan es troba amb si mateix.

Així mateix, Zimmermann ha detallat que la seva obra és molt pròxima a l'emoció del públic i a la seva rialla. "No busquem un riure fàcil, però actuem una mica com pallassos, però pot ser molt perillós perquè es pot caure en una cosa molt fàcil si no es fa amb finesa".