Zumzeig, una sala d'autor per enriquir l'oferta cinèfila

Barcelona.Enmig d'un panorama enfosquit pel tancament de sales com el Cine Urgell o els Lauren Gràcia i la pujada de l'IVA -però també esperançat per la reobertura dels Cinemes Boliche i l'experiència d'autogestió de Cineciutat a Palma-, l'aparició d'una nova sala de cinema al barri de Sants suposa una notícia magnífica per al circuit de cinema independent i d'autor.

Però Zumzeig, que va obrir les portes ahir al carrer de Béjar, 53, no només aspira a projectar bon cinema d'autor: també vol ser un cinema d'autor, una sala tan exquisida i original com les pel·lícules que programa. "Volem recuperar el cinema com a experiència social i fer que l'acte d'anar al cine sigui tan agradable com es pugui", afirma Esteban Bernatas, fundador i director de Zumzeig. S'ha esforçat per aconseguir-ho. A més d'una sala de projecció perfectament equipada -amb projector digital 2K, 35 mm i, fins i tot, 16 mm- i un disseny de so firmat per Philip Newell, Zumzeig disposa també d'una zona de restauració: un bistrot per prendre l'aperitiu abans o després de la projecció, un lloc agradable per comentar la pel·lícula i fer petar la xerrada. "Per nosaltres, l'espectador no és un consumidor -assegura Bernatas-. Volem que Zumzeig sigui un punt de reunió i potenciarem les trobades amb els directors i els debats sobre les pel·lícules. I ja veurem si és veritat que el cinema està mort".

I si el bistrot comptarà amb primeres matèries de primera -amanides de burrata, patés, formatges, vins ecològics, cervesa artesana, etc.-, el cinema no es vol quedar enrere: Zumzeig projectarà perles de festivals que rarament s'estrenen comercialment, treballant amb petites distribuïdores locals i internacionals i, si cal, convertint-se puntualment en distribuïdor. Una de les primeres cintes que estrena Zumzeig és L'âge atomique , el debut de la francesa Héléna Klotz, que en la presentació del cinema va defensar "les sales que es resisteixen a ser simplement aparadors i no se sotmeten a la dictadura del mercat". Klotz també es va mostrar "impressionada" amb la programació de Zumzeig, que va qualificar de "radical". La llistat de títols de les primeres setmanes sembla més pròpia d'un festival com el D'A o L'Alternativa que d'un cinema comercial: el documental sobre el neoliberalisme L'encerclement , l'experimental Two years at Sea ... "Farem programació mensual, no setmanal, i mantindrem les pel·lícules un mínim de 6 setmanes", afirma Bernatas. I sempre, esclar, en versió original.