La Grossa de Cap d'Any frena la Loteria de Nadal
La venda mitjana de la rifa estatal a Catalunya s’allunya de l’espanyola
BarcelonaLa creació de la Grossa de Cap d’Any, que avui arriba a la quarta edició, ha frenat les vendes de la Loteria de Nadal a Catalunya, que cada vegada estan més lluny de la mitjana espanyola. Aquest any les vendes del sorteig estatal s’han situat en els 52,3 euros per habitant a Catalunya i en els 57,4 euros per habitant al conjunt de l’Estat. La diferència entre les dues xifres no ha deixat d’augmentar en els quatre anys que fa que el sorteig de Nadal conviu amb el de Cap d’Any.
L’any passat les vendes a Catalunya ja estaven quatre euros per sota de la mitjana espanyola, i aquest any s’han superat per primer cop els cinc euros. En els quatre anys anteriors, en canvi, les vendes a Catalunya i al conjunt de l’Estat estaven molt igualades. Fins al 2011 Catalunya estava fins i tot per sobre de la mitjana espanyola, i el 2012 va quedar uns cèntims per sota.
El 2013, l’últim any en què les vendes del sorteig de Nadal van baixar respecte de l’anterior, la caiguda a Catalunya va ser molt més forta que al conjunt de l’Estat, un 8,5% enfront d’un 4,2%, coincidint amb el naixement del nou sorteig de la Generalitat. A partir del 2014 les vendes de la loteria estatal s’han recuperat, però a Catalunya ho han fet amb molta menys intensitat. Comparant les vendes del 2009 amb les del 2016, Catalunya és la comunitat amb el descens més important, de l’11%, seguida de la Rioja i el País Valencià amb un 7%. De mitjana, al conjunt de l’Estat, la baixada és de tot just un 1%, i si es descompta Catalunya, les vendes ja han recuperat el nivell del 2009. Les Illes Canàries estan un 10% per sobre, i Andalusia i Navarra, un 8% per sobre.
La loteria catalana, estancada
Tot i l’impacte que la seva aparició ha tingut en la rifa de Nadal, la Grossa de Cap d’Any ha quedat estancada en un volum de vendes molt inferior. L’any passat va superar per poc els 3 euros per habitant, davant dels 55 que va tenir l’estatal. En xifres absolutes, 23 milions davant de 384. Les vendes de la Grossa de Cap d’Any, a més, han anat a la baixa després del seu llançament. En la primera edició, d’una emissió de 30 milions, se’n van vendre 25. En la segona edició, l’emissió es va ampliar a 50 milions, però només se’n van vendre 24. Aquell any, el primer premi va quedar desert. L’any passat, l’emissió es va reduir fins als 40 milions i les vendes van baixar a 23. Enguany l’emissió ha baixat encara més, fins als 34 milions, però per Sant Jordi es farà un altre sorteig amb una emissió de 12 milions. El departament d’Economia assegura que encara no té dades de les vendes d’enguany, però precisa que als punts de venda se n’han distribuït 25 milions. D’aquesta xifra se n’hauran de restar les devolucions, i els bitllets es podran comprar fins mitja hora abans del sorteig.
Per comarques, la Segarra és la que té una demanda més alta, amb una distribució que supera els 9 euros per habitant. La segueixen altres comarques de l’interior com l’Alt Urgell, el Ripollès i el Solsonès, amb una distribució que voreja els 8 euros per habitant. El Baix Llobregat és la comarca amb la demanda més baixa, amb una distribució de tot just 1,70 euros per habitant. També queden per sota de la mitjana altres comarques de l’àrea metropolitana i les comarques del sud del país.