FRANÇA ESCÀNDOLS POLÍTICS
Dossier 02/07/2014

Un cop dur per a la República

Els analistes coincideixen que la imatge de Nicolas Sarkozy declarant davant el jutge és una peça important per alimentar el desànim i el desencís de la ciutadania cap a la classe política dominant

5 min
Henry de Laguérie Francis  GhilèsPauline de Saint RemyAgustí 
Colomines: Un cop dur per a la República  Les preguntes

Les preguntes

1. És la fi de Sarkozy?

2. És possible recompondre la dreta francesa?

3. Hi ha substitut per a Sarkozy?

4. Això reforça el creixement de l’extrema dreta?

Henry de Laguérie

Periodista corresponsal a Barcelona de mitjans francesos

1. / Encara no. La seva detenció provisional és un fet molt impactant i greu perquè és la primera vegada que l’expresident està en aquesta situació. També té molts casos judicials pendents, però és massa aviat per dir que és la seva fi. De moment ni està imputat i és un personatge molt fort que mai dóna res per perdut i encara és, per dir-ho d’alguna manera, un líder molt fort per al seu entorn i el seu partit. Ell volia tornar a ser candidat presentant-se com a salvador per a la dreta.

2. / L’electorat de dreta està molt desubicat i la UMP de Sarkozy està patint una greu crisi i té una direcció provisional. Així que si finalment Sarkozy es presenta a les eleccions presidencials del 2017, podrien perdonar-l’hi.

3. / Hi ha molts candidats, com François Fillion, que va ser primer ministre de Sarkozy i es presenta com una alternativa. També hi ha Alain Juppé, que, a més, ara mateix està en una fase de bona imatge i gestió com a alcalde de Bordeus. Fora de la dreta, Manuel Valls també pot treure’n partit perquè és considerat un home seriós i rigorós, d’ordre.

4. / El gran beneficiat de tota aquesta situació és el Front Nacional de Marine Le Pen, que ja ha recollit els vots pel malestar i la sensació generalitzada que tota la classe política està podrida. De moment, Le Pen no ha dit res, no ha valorat la detenció de Sarkozy, però tampoc no li cal, només ha de mirar i esperar. Com que l’atur no baixa i hi ha molts casos de corrupció al país, això beneficia l’extrema dreta.

Francis Ghilès

Investigador del CIDOB

1. / Encara no podem dir-ho. Però, a diferència de la condemna a Jacques Chirac, els problemes amb la justícia li arriben quan encara és jove i té pretensions de tornar a la política. Chirac va ser condemnat per un afer intern de l’alcaldia de París i ja havia acabat la seva carrera política. És un problema no només personal de Sarkozy sinó del seu entorn. Conec gent que va treballar amb la UMP i en privat parlen d’un sistema mafiós, a ningú li pot sorprendre el que està passant. És com una tragèdia grega que ja sabíem que acabaria malament.

2. / Encara que no resulti imputat i surti lliure, el cert és que el cas ajuda a estendre la convicció que tots els polítics són corruptes. I això és molt greu. Sarkozy és el símbol d’un sistema democràtic que queda tocat, i fracassa la classe dirigent.

3. / Sarkozy està destruint la dreta francesa. Haurà tingut l’honor d’haver fet una gran contribució per acabar amb la UMP. El més greu és que mai en la seva història la República Francesa havia tingut un cap d’estat tan feble com ho és l’actual president, François Hollande, amb un partit tan dèbil. Les circumstàncies actuals són molt greus i França viu en una profunda crisi.

4. / Em pregunto què passarà si la dreta radical obté en les presidencials del 2017 un bon resultat i queda com a segona força. Avui el Front Nacional ja té moltes alcaldies i una forta xarxa municipal que fa només cinc anys no tenia. França és un país conservador socialment i d’actitud i la ciutadania no vol canviar res. Mai en les presidencials l’electorat s’ha decantat per opcions radicals. Per això els polítics, ni d’esquerra ni de dreta, no han fet cap canvi, tampoc, ni hi ha hagut grans reformes ni debats. I no hi ha alternativa a l’esquerra del PS d’Hollande perquè els francesos veuen que la riquesa depèn de les exportacions.

Pauline de Saint Remy

Periodista política a BFM TV

1. / Ara és impossible de dir. Primer, perquè no està imputat, i segon, perquè paradoxalment, aquesta situació, com va passar amb les escoltes (que li feia la justícia), pot “victimitzar-lo” davant l’opinió pública, sobretot la de dretes. Als francesos no els agrada veure un expresident tractat com un litigant; alguns hi veuen un assetjament judicial que desprestigia la presidència. Sarkozy ha provat més d’un cop la seva capacitat de recuperació. Però una acusació li posaria difícil la carrera al 2017.

2. / És difícil de dir. La pregunta que ens podem fer és si la UMP desapareixerà o canviarà de nom, però aquesta opció és poc probable perquè la marca UMP encara és poderosa. La maquinària de la UMP segueix sent una eina de gran abast, amb una forta base electoral, especialment amb un partit socialista també debilitat. El seu problema és la manca de lideratges.

3. / Hi ha molts candidats. El rival més perillós és Alain Juppé, el més popular. Se’l veu experimentat i home d’estat, però tindrà 72 anys el 2017. L’altre és Fillon, amb fama de seriós i de dir la veritat, però ha perdut popularitat. També hi pot haver una sorpresa entre els joves : Xavier Bertrand, Bruno Le Maire i Nathalie Kosciusko-Morizet.

4. / Sens dubte. Qualsevol nou cas de corrupció reforça l’extrema dreta davant l’opinió pública. Perquè els escàndols recents no han esquitxat només la UMP, sinó també els socialistes. Gran part del discurs de Marine Le Pen es basa a denunciar els polítics “podrits”.

Agustí Colomines

Director càtedra Josep Termes

1. / És evident que Sarkozy està tocat. Una cosa com aquesta l’afectarà molt. Crec que s’està produint una tendència general de canvi de cicle, en què aquestes maneres de fer política, conspiratives, maquiavèl·liques, la gent ja no està disposada a empassar-se-les. És una tendència general, però també de la política francesa. S’ha demostrat en les eleccions europees. Els ciutadans prefereixen candidats que, encara que tinguin un discurs més simple i extremista, siguin més pròxims. Ara bé, cal veure també com acaba aquest episodi, perquè si és dèbil, és a dir, si és simplement un muntatge per desprestigiar-lo o si no es proven les acusacions, llavors les seves opcions per tornar a primera línia el 2017 seran una realitat.

2. / La UMP és un armari ple de naftalina, i aquest tipus de política ampul·losa avui en dia la gent ja no la compra. Segurament es recompondran, però trigaran una mica, perquè no tenen un líder clar, i aquesta és una altra característica del moment actual: els ciutadans demanen proximitat i demanen líders. Hollande potser és com és, però és el líder del seu partit.

3. / No li veig un substitut, aquest és el gran problema de la UMP. Els clàssics com Juppé i Fillon estan encara més cremats que ell. Dins de la dreta francesa, Sarkozy tenia una imatge fresca i fins i tot nova, però França no és com Itàlia, on Berlusconi semblava incombustible i com més grossa la feia més el votaven. França no és així.

4. / I tant. La dreta francesa té avui una líder clara: Marine Le Pen. I com més forta es faci, més se centrarà. A més, respon a la demanda de proximitat dels ciutadans. Als Estats Units els polítics són pròxims a la gent i fan coses com anar a menjar una hamburguesa amb una votant. Això a Europa es diria que és populisme, i és el que fa l’extrema dreta, però és el que la gent vol.

stats