"Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'oceà, i l'esperit de Déu planava sobre les aigües". Així comença el Gènesi , el primer dels llibres que integren l'Antic Testament. ¿Podria ser per aquest principi pletòric, que Artur Mas ha escollit la Bíblia com a llibre de capçalera? Més endavant, al llibre de l'Èxode , Moisès aconsegueix que el poble d'Israel travessi el mar Roig: "Les aigües es van partir, i els israelites van passar a peu eixut pel mig del mar, mentre les aigües els feien de muralla a dreta i a esquerra" ¿És comparable, l'excepcionalitat de la situació -els fugitius travessant un mar dividit per ordre divina- amb el context actual? El Nou Testament comença amb els quatre evangelis. Mateu, Marc, Lluc i Joan observen les principals fites del Messies. Es pot llegir, entre d'altres, sobre el miracle dels pans i els peixos, la resurrecció de Llàtzer, la guarició d'un leprós i la de dos posseïts (els dimonis van a parar al "ramat de porcs").
Artur Mas deu tenir ben presents els miracles de Jesucrist: encara ara es llegeixen amb fascinació. Però, tot i les seves facultats sobrenaturals, no podem oblidar que el mateix poble que l'havia aclamat va acabar cridant que el crucifiquessin.