Un polític, com qualsevol ciutadà, és tant el que diu i el que fa com el que el commou, l'emociona o el trasbalsa. Per això l'ARA ha demanat al president Artur Mas una tria que reflecteixi el seu gust cultural. La primera elecció del candidat convergent és la cançó Ítaca , de Lluís Llach, el líric pòrtic del disc Viatge a Ítaca , publicat l'any 1975, amb el dictador encara amb esma per signar condemnes de mort. Com passa amb altres cançons populars, Ítaca s'enlaira amb el vent de diverses interpretacions. En el primer cant, els versos del poeta grec Kavafis traduïts per Carles Riba parlen de la vida com un viatge que "és preferible que duri molts anys", abans de tocar la terra enyorada; sense pressa, no per prudència sinó per tenir més temps per gaudir de la saviesa i la sensualitat. És la vida com a camí de coneixement i de lluita en què també hi ha moments per al "plaer dels cossos més amants" i perquè "l'amor ompli el seu cos generós", com diu Llach en els cants segon i tercer. Ítaca també és el símbol de l'anhel d'un país entès com a llar a la qual tornar: la terra d'Ulisses, un guerrer, no un messies, que es beu la vida abans de retrobar-se amb Penèlope. Un home que no guia cap poble, sinó que torna a casa.