Austràlia aixeca fronteres al mar

SydneyMilers de refugiats que fugen de conflictes armats i situacions extremes a tots els racons del món intenten cada any l'assalt a Austràlia. Des del juliol, els pocs que ho aconsegueixen s'enfronten a un infern administratiu. El govern refusa acollir-los i els trasllada a centres d'internament en illes del Pacífic, com Papua Nova Guinea, Nauru i Manus. Les distàncies fan d'Austràlia un lloc gairebé inexpugnable. Des del 2001, com a mínim 900 persones han perdut la vida al mar. Però com tota fortalesa, Austràlia té un punt dèbil. L'illa de Christmas és un petit territori a 500 quilòmetres d'Indonèsia. Arribar a aquest illot en ple oceà Pacífic és la ruta més curta per entrar a Austràlia.

A finals del 2012 Mizra Hussein va decidir intentar-ho. És pakistanès de l'ètnia dels hazara, una minoria musulmana xiïta que parla persa i té faccions orientals. La majoria viuen a la ciutat de Quetta, a l'oest del Pakistan i prop de la frontera amb l'Afganistan. Els hazara estan amenaçats pels grups extremistes sunnites, com els talibans i Al- Qaida: 300 han mort en atacs els últims mesos. Hussein va pagar a les màfies més de 6.000 euros per arribar a Austràlia. El seu periple va començar a Peshawar, on va agafar un avió fins a Singapur. Des d'allà va anar a Malàisia en cotxe, després a Indonèsia en vaixell i altre cop en vaixell fins a l'illa de Christmas.

Aquest últim trajecte és el més arriscat, ja que els refugiats creuen 500 quilòmetres de mar obert en barcasses rovellades, velles i sovint espatllades. "Les màfies saben que les autoritats australianes confiscaran els vaixells tot just arribar, així que reserven les pitjors barques per a aquest trajecte final", explica Hussein.

Militars a les fronteres

El ministre d'Immigració australià, Scott Morrison, va detallar el pla del govern per impedir l'entrada als refugiats. "Els que intentin arribar en vaixell trobaran una cadena de mesures dissenyada per dissuadir, tallar i impedir la seva entrada a Austràlia", va afirmar durant la presentació de Fronteres Sobiranes, l'operació militar que ara controla les fronteres.

Tot just desembarcar a l'illa de Christmas, Hussein va passar una a una per totes les baules d'aquesta cadena. Primer va estar quatre mesos tancat en diversos centres de detenció a Austràlia. Ara s'ha querellat als tribunals, després que el govern li denegués l'asil.

Aquest noi de 35 anys sap que el govern australià pot tornar-lo a la casella de sortida en qualsevol moment, però reconeix que ha estat afortunat de no anar a parar als centres d'immigració del Pacífic. "Allà hi ha màfies i violència, els refugiats es tornen bojos i molts intenten suïcidar-se", denuncia. "Hem estat perseguits i torturats, ho hem deixat tot per arribar aquí i ens tanquen en un lloc que és com una presó", s'exclama.

"Aturem els vaixells" va ser un dels lemes més populars dels dos partits majoritaris en les passades eleccions generals. Però no falten els australians que rebutgen les mesures. L'historiador i genealogista Keith Bassett recorda que els seus avantpassats també eren pobres, tenien un futur poc esperançador i van arribar a Austràlia en vaixell. Eren presoners britànics condemnats a complir sentència als antípodes del món al segle XIX. "Austràlia ha sigut sempre una terra d'acollida, un país on hi podia anar gent de tots els països, cultures i religions", afirma.

Encara avui les dades són significatives. Un de cada quatre ciutadans australians no ha nascut al país i cada any es concedeixen més de 200.000 visats de treball als estrangers. Però el govern ha deixat clar que els que fugen de l'horror i ja no tenen res més a perdre trobaran a Austràlia una frontera tancada.

Paul Power, CONSELL PER ALS REFUGIATS D'AUSTRÀLIA

"Austràlia no rebutja ni acull els refugiats"

El director del Consell per als Refugiats d'Austràlia, Paul Power, demana una política d'acollida als refugiats més comprensiva.

Quina diferència hi ha entre els refugiats i els immigrants?

Un refugiat fuig del seu país perquè està perseguit o amenaçat de mort, però el protegeix la legislació internacional. Austràlia neda entre dues aigües perquè no els rebutja, però els transfereix a un altre país.

Les arribades en pastera han passat de 1.500 a 7.500 en mig any. Com es pot afrontar?

Aquest és un país de 23 milions de persones amb un programa d'immigració anual de 200.000 persones a l'any. És ridícul que l'arribada de refugiats s'estigui abordant políticament com si es tractés d'una emergència nacional.