La banca espera un valor creïble per al totxo

Jaume Guardiola

El govern "no vol que el banc dolent acabi produint més dèficit". "Per això no vol una participació majoritària al capital". I és aquí "on tot comença a anar malament", va argumentar ahir el conseller delegat del Banc Sabadell, Jaume Guardiola, en una jornada sobre el sector financer organitzada per l'escola de negocis Esade. Ahir justament, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va concretar que el sector privat haurà de convertir-se en el propietari del 55% del capital de la societat gestora dels actius tòxics. Guardiola va ser molt clar quan va explicar que "el més raonable hauria estat que la societat fos 100% pública", tal com es va fer fa quatre anys a Irlanda i fa més de 15 anys a Suècia.

El mateix Guardiola va reconèixer que a Irlanda, en un sol any el dèficit públic va augmentar un 30%, però "l'oferta immobiliària no va perdre el seu valor". Amb tot, el conseller delegat del Sabadell va afirmar que, un cop ja queda clar que no hi ha marxa enrere i que el banc dolent espanyol serà de majoria privada, cal afinar molt en les valoracions dels actius que se segregaran. "El risc és que els preus de transferència siguin de liquidació", cosa que suposaria l'estocada final al sector. "Jo pensava que el banc dolent aglutinaria l'oferta de sòl", però com que inclou promocions acabades i pisos impagats, s'ha d'afinar molt perquè "no hi hagi una sortida massiva d'actius al mercat amb el corresponent esfondrament dels preus", va afegir Jaume Guardiola. "Hem de tenir present que cada espanyol que té un actiu, un pis en propietat, es pot veure afectat i pot perdre part del seu patrimoni si el preu de venda és de liquidació", va finalitzar.

Gloria Ortiz

Bankinter ha estat l'únic banc que ja ha fet totes les provisions que van estipular els dos reials decrets del ministre Luis de Guindos. A més, l'entitat té coberts els venciments de deute de l'any que ve i del 2014. Després de remarcar el compliment de les necessitats de capital en els exàmens d'Oliver Wyman que es van donar a conèixer la setmana passada (l'excés de capital en l'escenari més advers va ser de 399 milions d'euros), la directora financera de l'entitat, Gloria Ortiz, es va centrar en els reptes que encara manté vius el sector financer en la seva reestructuració.

Va coincidir amb el discurs del conseller delegat del Banc Sabadell, Jaume Guardiola, i va reclamar que els preus de transferència dels habitatges al banc dolent no siguin de liquidació, "perquè seria molt perjudicial". Tot i admetre la tasca difícil del govern "per aconseguir la quadratura del cercle", es va negar a "socialitzar les pèrdues". "Els bancs que hem sortit bé dels tests d'estrès no hem de passar per aquesta situació". En principi, al banc dolent hi aniran a parar els actius tòxics de les quatre entitats que ja estan en mans de l'Estat (Bankia, CatalunyaCaixa, Nova Galicia i Banc de València), però com que la majoria del capital serà propietat dels anomenats bancs sans (bàsicament els set que han aprovat els exàmens d'Oliver Wyman i alguna empresa asseguradora), la directora financera de Bankinter va mostrar d'aquesta manera la seva por que els accionistes acabin rebent una penalització per participar en el projecte.

Gloria Ortiz va parlar de l'onada de concentracions que s'obrirà després d'aquests exàmens recents i de la formació del banc dolent . "Segurament quedaran només sis entitats, que seran molt més grans que ara. Això també vol dir que la banca mitjana quedarem a molta distància i ens convertirem en entitats petites".

La directiva de Bankinter va criticar les entitats estrangeres que ofereixen remuneracions de l'ordre del 4,60% per determinats dipòsits, "uns percentatges que estan prohibits als seus països d'origen". Ortiz es va mostrar a favor que el memoràndum del rescat financer (MOU) fixi gravàmens per a les remuneracions excessives. Es dóna el cas que el govern de Mariano Rajoy va treure fa dos mesos aquestes penalitzacions.

Eduardo Arbizu

El sector financer espanyol ja ha formalitzat unes cobertures del 74% dels actius immobiliaris, amb un gran esforç en provisions. La concentració bancària encara no s'ha acabat i l'exercici d'estrès protagonitzat recentment ha tingut com a resultat que el 70% dels bancs no necessiten capital addicional en el supòsit més exigent preparat per Oliver Wyman. Aquestes són les tres principals conclusions extretes pel director general del BBVA, Eduardo Albizu, de la reestructuració iniciada fa tres anys.

La quarta característica més rellevant per tancar aquest procés serà l'èxit o el fracàs del banc dolent i, més en concret, i una vegada més, el preu de traspàs dels actius. Arbizu va repetir davant d'un aforament d'un centenar de persones que és imprescindible que els immobles es valorin a un preu "real i creïble" per evitar més devaluació dels pisos a Espanya.

Per Arbizu, "cal aportar credibilitat de manera definitiva al balanç dels bancs", que han partit els últims anys amb moltes normatives amb requeriments cada vegada més elevats de solvència i amb dotacions més altes. El directiu va assenyalar que l'exposició immobiliària del BBVA arriba als 21.000 milions d'euros, dels quals 14.500 milions són problemàtics. El banc, que ha passat els exàmens d'Oliver Wyman amb un excés de capital d'11.183 milions, ha augmentat últimament la seva presència a Catalunya amb la compra d'Unnim. En aquest sentit, Arbizu va indicar que l'entitat catalana ha aportat "la quota de mercat catalana que ens faltava". El director general no va aclarir un possible interès per optar a la privatització de CatalunyaCaixa.

Edward O'Loghlen

El govern de Mariano Rajoy ha intentat convèncer els grans fons d'inversió estrangers perquè entrin com a accionistes al banc dolent . Però no se n'ha sortit gaire i sembla que seran els grans bancs sistèmics espanyols els que accediran a comprar el 55% de la societat gestora d'actius des d'un primer moment. El director de relacions amb els inversors de CaixaBank, Edward O'Loghlen, es va referir a la "balcanització de les finances europees", en el sentit que serà difícil que els bancs estrangers s'interessin per participar en els processos de subhasta de les quatre entitats que pertanyen al Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB).

O'Loghlen fins i tot va identificar JC Flowers, un fons estranger que va presentar una oferta no vinculant per optar a quedar-se la CAM i que també estava entre els sis candidats en la venda de CatalunyaCaixa quan la subhasta es va suspendre el juny passat. Va afirmar que "aquest tipus d'entitats no s'acaben de sentir còmodes", i es va decantar "per una entitat consolidadora [espanyola]", que serà la que acabarà protagonitzant una nova concentració al sector. En cap cas va citar CaixaBank en aquest guió.

Sí que va emfatitzar el paper que tindrà la unió bancària europea que es vol crear "per potenciar les operacions transfrontereres". A la pregunta d'un dels assistents, Edward O'Loghlen va respondre que les participacions minoritàries que CaixaBank (abans Criteria) ha anat teixint durant els últims anys "són estratègiques". L'entitat que presideix Isidre Fainé compta amb presència en el capital de les entitats financeres Erste Bank (Àustria), Bank of East Asia (Hong Kong) i Inbursa (Mèxic), a més d'altres participacions més antigues com la del portuguès BPI. Sobre la presència de CaixaBank al capital d'empreses industrials va remarcar "la liquiditat que ens aporten".

Respecte al tancament d'oficines que va associat al sector, el director de relacions amb els accionistes va reconèixer que aquest procés és inevitable, tot i el model de CaixaBank, "del qual sempre s'ha valorat la proximitat amb els clients". De tota manera, O'Loghlen va donar credibilitat a algunes previsions d'analistes que asseguren que de les 45.000 oficines que hi havia en el sector es podrà passar a unes 15.000 a mitjà termini.