Conjura municipal per frenar la fugida a Síria

Vilvoorde (flandes)Farts de ser coneguts i assenyalats pels compatriotes belgues com el bressol dels jihadistes, diversos municipis flamencs amb una gran població musulmana han elaborat des del 2013 plans contra la radicalització dels joves musulmans. De les bombes d’Atocha a l’assalt del Bataclan, molts dels atemptats jihadistes més recents a Europa condueixen a la pista belga: joves radicalitzats de l’extraradi de Brussel·les o de les petites localitats del nord que encarnen el que una publicació local batejava ahir com “l’odi 2.0”. Fins a mig miler de belgues musulmans han marxat a lluitar al costat de l’Estat Islàmic a Síria, cosa que comparativament situa el país com un dels grans proveïdors dels guerrers del califat. Schaerbeek i sobretot Molenbeek, tindran complicat a partir d’ara trencar la seva imatge d’haver estat l’amagatall dels terroristes que han fet els atacs més mortífers. Ho sap prou bé Phillipe Moreaux, l’antic alcalde de Molenbeek, a qui encara ara li plouen crítiques de tot arreu per haver sigut, diuen, “massa permissiu” amb la radicalització de la comunitat musulmana. Després del dimarts negre de Brussel·les, el polític -d’esquerres- va admetre a France 2 que potser sí que havia pecat de ser “massa prudent en la barreja social”.

A Flandes, Hans Bonte, alcalde de Vilvoorde i antic conseller a Molenbeek, va voler evitar repetir errors i, tot just haver guanyat l’alcaldia d’aquesta comuna flamenca, a 15 minuts del centre de Brussel·les, va aprovar un programa per identificar possibles jihadistes i actuar abans que facin les maletes cap a la guerra. El “mètode Vilvoorde” consisteix a fer un seguiment individual dels casos, per fer entendre a aquests joves, la majoria sense feina ni expectatives a la vida, que la de Síria no és la seva guerra. L’objectiu és que quan es localitza algú vulnerable, susceptible d’acabar atret per un islam radical, es reforcin les xarxes comunitàries. En altres paraules, aixecar una mena de cordó sanitari, ajudant el jove a trobar la seva identitat i tallar qualsevol relació amb el reclutador.

Interès d’Obama

De moment, sembla que el pla funciona i des de l’any passat cap dels tres municipis no té constància que cap veí hagi agafat les armes per marxar a fer la jihad a Síria. Fins i tot el president dels Estats Units, Barack Obama, va voler saber de primera mà els detalls del pla i l’any passat va convidar l’alcalde Bonte a una cimera antiterrorista a Washington. El secret, va explicar l’alcalde a l’auditori, és posar en marxa una política de portes obertes a la família i amics angoixats o als mestres que sospiten que l’alumne pot ser carn de canó.

Vilvoorde és una ciutat industrial que des de la dècada dels 60 ha acollit mà d’obra immigrada. Tampoc aquí les diferents comunitats tenen gaires espais en comú però hi ha una convivència sense grans problemes. És divendres i desenes de veïns musulmans acudeixen a la mesquita del costat del centre històric. Els homes per una porta, les dones, moltes amb el cotxet dels nens, per una altra, entren saludant els dos policies amb armilles que s’han plantat a la porta “per donar un cop d’ull”, afirmen.

A la sortida de la pregària, els fidels parlen sobre el rebuig de l’imam als terroristes. “L’imam ens ha dit que són uns criminals i no representen el veritable islam”, diu Ahmed Bahazzui, que assegura que a la ciutat no se sent estigmatitzat per ser musulmà. Najet Jamila ofereix la seva pròpia visió del que està passant al país: “[Als terroristes] els han rentat el cervell per posar les bombes, jo crec que fins i tot els han pagat”. És el sentiment generalitzat d’aquests veïns, però per a Youssuf Alhamrani, el més important és no caure en “l’error de confondre l’extremisme amb la radicalització”. L’extremisme, assegura, és viure d’acord amb l’islam “de principi a fi” acceptant un “contracte de respecte amb la societat”. Tots fan la distinció entre “els belgues i nosaltres” i afirmen que no coneixen cap jove que hagi marxat a Síria. A la mesquita també fan els seus programes i conviden escolars i els veïns catòlics a entrar-hi i prendre un te. “La meva dona no va plorar la mort de la seva mare i ara porta quatre dies [per divendres] plorant”, explica Jawad Aboulkassimi, per a qui el 22-M és un atac a la convivència i va contra les dues comunitats.