Els documents afecten la política i les institucions

BarcelonaEl CNP té relacions fluides amb la premsa, més que els del CNI. Diaris que s'han fet ressò dels cinc informes apòcrifs del Palau, el finançament de CDC i suposades pràctiques corruptes els han atribuït a la UDEF, adscrita al CNP. Aquesta unitat també va fer l'esborrany que El Mundo va fer servir per trencar la campanya del 25-N. Dades, acusacions i històries dels cinc informes s'han publicat als diaris espanyols i han estat després reproduïts per alguns digitals.

La bruixa Adelina

Els confidents i la dependència del president

El 14 de desembre, la potent premsa regional abonada a Colpisa publicava la notícia "Dos confidents ofereixen dades dels comptes a Suïssa de Mas i Pujol" i l'endemà El Mundo la recollia. Basant-se en els cinc informes, deien que Philip McMahan Bolich, exdirectiu de Banca Catalana i implicat en el cas Pretòria, i Daniel Falciani, que hauria robat informació de dipòsits bancaris a Suïssa, negociaven amb la UDEF a canvi d'immunitat. La informació presentava els cinc informes com a "comunicacions internes entre responsables policials sobre investigacions en curs" i deia que encara no els tenia el jutge. El Mundo presumia que moltes dades d'aquesta "informació provisional" coincidien amb el que havien dit i eren també "clarament coincidents" amb informacions de Javier de la Rosa.

Colpisa també treia dels informes una història grotesca. Explicaven que quan Pujol era president havia conegut una bruixa, Adelina, que visitava sovint a Andorra. "Feia una sèrie de conjurs per predir el futur amb el mètode de fregar per l'esquena i el coll i després trencar un ou i veure que sortia negre perquè s'havia endut l'energia negativa". Sobre la bruixa i Pujol, en van escriure Pedro J. Ramírez i, entre d'altres, dues firmes més del seu diari: Federico Jiménez Losantos i Salvador Sostres, que van coincidir a titular "La bruixa Adelina" els seus articles.

Comissions a Puig

El conseller es va querellar contra 'El Mundo'

El Mundo va publicar el 19 de novembre que "Felip Puig va rebre 250.000 euros del Palau, segons la Policia". L'aleshores conseller de l'Interior es va querellar, com van fer per altres informacions Pujol, Mas i CDC. El primer dels cinc informes parla d'un pagament "de 250 a 300.000 euros" a Puig i de la seva casa al golf de Vallromanes, on s'haurien pagat les comissions.

El jutge del Palau

La fundació subvencionada pel govern de la Generalitat

Segons els informes, dirigents de CDC haurien temptejat el jutge instructor del cas Palau, Josep Maria Pijuan, entorn de "les seves necessitats" per estovar-lo. Ell hauria volgut "sentir-se realitzat" amb una fundació per reinserir exclosos socials. Pijuan va ser membre de la junta de la fundació Ires i del patronat d'honor, del qual encara formen part persones de l'àmbit jurídic com Carlos Jiménez Villarejo o els advocats Francesc Casares i Josep Maria Antràs. La Gaceta va explicar el 21 de novembre que "el jutge del cas Palau rep subvencions de la Generalitat". Parlava dels 677.000 euros atorgats a Ires per la seva tasca social just després que ell assumís el cas, una quantitat que El Mundo elevava a 5 milions. El primer informe, del setembre, parlava d'"una quantitat ingent de milions d'euros".