Josep Fontana: "El gir conservador continua fins avui"

Com valora la figura de Thatcher?

Margaret Thatcher va ser una figura fonamental en la història britànica. Ara, amb motiu de la seva mort, es recordaran sobretot les seves hores de glòria, com la guerra de les Malvines i el triomf sobre el sindicat dels miners, i es tendirà a oblidar que va acabar fracassant, expulsada del poder pel seu propi partit mentre a l'exterior del Parlament una multitud cantava: "Ding-dong! La bruixa ha mort!" Com a persona, Jimmy Carter la va definir com "una dona dura, obstinada en les seves opinions, d'una forta voluntat, incapaç d'admetre que hi hagi alguna cosa que no sap".

Amb Reagan, va canviar el món?

No. Tots dos van arribar al poder en una època en què les forces conservadores dominants als seus països patrocinaven un tipus de canvi, i van resultar els candidats adequats per protagonitzar la virada en aquell moment. Però van desaparèixer d'escena i les coses van seguir pel mateix camí, amb governs de dreta i d'esquerra. A més, Reagan i Thatcher no s'entenien. Un llibre de Richard Aldous estudia justament la seva "difícil relació". En temes com la política al Pròxim Orient, el projecte de guerra de les galàxies i la conferència de Reykjavík, Thatcher estava indignada amb Reagan.

Què en queda, del seu llegat?

Queda la continuïtat del gran gir conservador que es va iniciar al seu temps, al qual devem avui el panorama de retallades, atur i misèria en què estem vivint.

¿Hi ha algú a Europa que exerceixi un lideratge comparable?

Suposo que serà inevitable que se la compari amb la senyora Merkel. Però cal no oblidar que la senyora Thatcher era una figura local, subordinada a l'aliat nord-americà que li va proporcionar, entre altres coses, els míssils per a la guerra de les Malvines. En canvi, la senyora Merkel és un poder continental. Els actes de Thatcher no ens van afectar gens a nosaltres; els de Merkel, els patim i els seguirem patint.