Després de la proclamació de la República Espanyola el 14 d'abril del 1931, Francesc Macià no va perdre el temps i una ponència liderada per Jaume Carner va redactar en només dos mesos l'Estatut de Núria. Catalunya tenia pressa per recuperar un marc legal que en garantís l'autonomia política i administrativa i el nou text estatutari va ser aprovat en referèndum el 2 d'agost, amb el 99 per cent dels vots i una participació del 75 per cent del cens. Les dones, que legalment no podien votar, van aportar 400.000 signatures de suport al nou Estatut. Va començar llavors un esgotador viacrucis de negociacions a Madrid, caracteritzat per un regateig constant dels republicans espanyols i per les concessions als sectors més conservadors de la dreta i l'exèrcit espanyol. Finalment, el Parlament espanyol va aprovar un text estatutari molt limitat el 9 de setembre del 1932. Malgrat la decepció i el greuge creats, el nou text autonòmic es va aplicar de seguida i el 20 de novembre es van fer les primeres eleccions per escollir el flamant Parlament de Catalunya. La nova Constitució espanyola havia aprovat el sufragi femení feia poc temps, però les dones catalanes no van ser autoritzades a votar en aquestes eleccions per la creença que la dona tendia a exercir un vot de caràcter conservador. En total va votar un 60 per cent del cens format per 790.000 homes, per escollir una cambra formada per 85 escons. ERC va aconseguir-ne 56, mentre que la Lliga Regionalista va assolir-ne 15. Francesc Macià culminava així una part del seu somni, però només en va gaudir un any: va morir el 25 de desembre del 1933.