Les 'ruïnes' de la dècada del totxo
L'arquitecta Julia Schulz-Dornburg documenta per tot Espanya les restes abandonades de l'especulació i a Catalunya se'n comença a estudiar la demolició
Hi va haver un temps, molt pròxim, en què no es podia mirar a l'horitzó sense veure una grua. Les que encara estan dretes dominen ara un paisatge a mig construir que configura el que Julia Schulz-Dornburg anomena la "topografia del lucre". Aquesta arquitecta alemanya establerta a Barcelona s'ha dedicat a documentar per tot Espanya grans urbanitzacions que han anant quedant abandonades i a mig fer. N'ha fotografiat i inventariat més de 60 i 25 s'han publicat a Ruinas modernas (Editorial Àmbit), un llibre imprescindible per entendre el que ens ha passat que es presenta demà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Aquí al costat us n'oferim quatre exemples.
El geògraf i urbanista Oriol Nel·lo explica al llibre que entre el 2000 i el 2005 es construïa al ritme d'un Eixample cada deu dies. Son xifres estatals, tot i que Nel·lo recorda que el 2006 només a Catalunya es van construir 126.000 habitatges. Molts en pobles petits i grans que van doblar o triplicar el procés d'urbanització. D'altres, els que surten al llibre, es feien en llocs aïllats, molts cops en paratges naturals o en terrenys insòlits enmig del no-res. "A Catalunya hi va ver molta urbanització difusa als 70 i 80, i això encara provoca problemes, però després vam mirar que hi hagués més control", comenta Nel·lo, que va ser secretari de Planificació Territorial amb els governs tripartits.
En coma o mort?
El debat que ara s'obre és què es pot fer amb tot aquest parc de construccions a mig fer. Julia Schulz-Dornburg pensa que la demolició és una possibilitat, "però és molt cara i serà difícil d'implantar". S'haurà d'estudiar, diu, cas per cas, perquè molts d'aquests projectes estan parats, però potser no estan morts del tot. "Jo dic que estan en coma, perquè ja s'ha vist amb la nova llei de costes o amb Barcelona World que la mentalitat no ha canviat", explica.
Ja hi ha, però, iniciatives per rehabilitar aquests paisatges. La urbanista Itziar González-Virós i l'estudi Urbaning acaben de firmar un conveni amb la Diputació de Barcelona per estudiar com fer possible la reconversió. "Volem detectar el grau d'ineficiència d'aquestes construccions i veure la metodologia perquè es tornin viables de del punt de vista econòmic i ambiental", explica González-Virós. "A vegades la solució pot ser demolir, d'altres reciclar. En tot cas, aquest és el futur de la indústria de la construcció del segle XXI", conclou.
L'Aldea, un fracàs per redimensionar
Projecte i ubicació
Amb el nom El Mirador de l'Ebre, estava previst construir uns mil habitatges per a 4.000 habitants que quasi bé haurien doblat de cop la població de l'Aldea (Baix Ebre).
Evolució
Els terrenys eren urbanitzables des del 1992 i el 2003 la immobiliària Fadesa va comprar-los, tot i que les obres no van començar fins al 2007. El 2008, quan Fadesa va tenir el concurs de creditors, es van paralitzar. El 2010 es van reprendre fins a deixar mig acabats uns 170 habitatges.
Situació actual
La setmana que ve hi haurà una reunió de la nova junta de compensació -que inclou Fadesa i els bancs Santander i Popular- per reprendre una part de les obres i assegurar que hi haurà les infraestructures i els equipaments necessaris. L'Ajuntament vol redimensionar el projecte, segons explica Dani Revenga . Ja s'han venut 125 habitatges i es preveu que se'n podran vendre uns altres 125.
Port Olivet, a l'Ametlla de Mar: retorn a la natura
Projecte i ubicació
Un estrany grup inversor ucraïnès tenia previst construir a l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) una urbanització amb 67 habitatges de luxe i un gran hotel. El apartaments estaven a primera línia de mar i estava previst que cada construcció tingués un ampli solar enjardinat.
Evolució
El projecte es va començar a tramitar a principis dels noranta, però no hi va haver un projecte concret fins al 2000 i les obres van començar el 2004. El 2005 els propietaris van ser detinguts en el marc d'una operació de blanqueig de diners i es van paralitzar les obres. Posteriorment, els terrenys van passar a ser propietat de Caixa Penedès. El 2006 l'Ajuntament va fer un nou pla d'ordenació urbana que va requalificar el terreny com a espai verd públic.
Situació actual
En aquests moments, segons explica Dani Revenga , l'objectiu del municipi és renaturalitzar el paratge. És a dir, treure el ciment i les infrastructures que ja hi ha instal·lades per retornar-lo al seu estat anterior. Fonts municipals indiquen que es van iniciar converses amb l'anterior govern de la Generalitat per fer-ho. Les dificultats econòmiques actuals han paralitzat, de moment, el procés.
Estepona, urbanització a mig fer
Projecte i ubicació
La majoria dels projectes que ha documentat Julia Schulz-Dornburg al seu llibre Ruinas modernas, centrat en complexos aïllats de la trama urbana i que no han estat inaugurats mai, estan repartits al llarg de la costa mediterrània, amb una gran concentració a la zona de Múrcia. Tanmateix, les imatges d'aquesta urbanització d'apartaments de luxe a la localitat malaguenya d'Estepona són de les més espectaculars. Cases quasi acabades abandonades, amb el material de construcció escampat pels carrers i els solars. Els promotor tenien previst construir una urbanització d'apartaments de luxe i de recinte tancat amb vigilància amb capacitat per a 2.500 persones.
Evolució
Segons la fitxa del llibre, per dificultats financeres la urbanització es va paralitzar el 2009 i està sense acabar, tot i que en aquest moment la meitat dels habitatges ja estan construïts amb diferents graus de finalització.
El fiasco del Vallfosca Mountain Resort
Projecte i ubicació
A la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), un municipi amb 769 habitants, està a mig construir un macrocomplex residencial i esportiu que tenia una superfície edificable de 160.000 metres quadrats. Estaven previstes 30 pistes de esquí, 900 habitatges de segona residència, 2.200 places hoteleres, un camp de golf, un spa amb capacitat per a 1.000 persones i un centre de convencions. El projecte va tenir una forta contestació de grups conservacionistes.
Evolució
La tramitació va començar el 1999 però fins al 2006 no van començar les obres. Quan el 2008 la promotora Fadesa va entrar en concurs de creditors ja hi havia el 50% de les obres d'urbanització executades, un 10% dels habitatges mig acabats i el camp de golf construït. Les pistes d'esquí i els remuntadors estan a mig fer.