34,9 quilos: això és el que pesa el teu malbaratament

BarcelonaExactament 34,9 quilos. Aquest és el pes dels aliments que malbaratem cada any cadascun de nosaltres. És el pes del menjar, caducat o que el caprici ha fet que ja no ens vingui de gust, que acaba condemnat a una mort prematura al fons del cubell de les escombraries. Les dades són de la Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya, un estudi encarregat per l’Agència de Residus de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona fa cinc anys. L’informe analitza els residus alimentaris de les llars, la restauració i el càtering, el comerç al detall i les administracions públiques. És “l’últim i l’únic” que s’ha fet sobre la matèria a casa nostra, tal com explica Alfred Vara, cap de departament de prevenció de l’entitat. ¿Altres conclusions de l’anàlisi? A Catalunya, el 2010 es van malbaratar 262.471 tones d’aliments.

“Segons dades de la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, es llencen un 33% d’aliments a les escombraries al món, el 40% dels quals són fruites i verdures i un 15% carn. Pel que fa a les conseqüències ambientals, el malbaratament alimentari provoca el 14% de l’efecte hivernacle”, detalla Gerard Pijoan, coordinador tècnic d’Espigoladors, una empresa social creada fa tres anys amb l’objectiu “d’assegurar una alimentació sana i equilibrada en col·lectius en risc d’exclusió social, un sector en què la dieta s’està deteriorant i l’obesitat augmenta”. La tasca d’Espigoladors s’articula a través de la recuperació de fruita i verdura descartada, sigui per un descens de preus o de vendes, per criteris estètics, per excedents de producció o perquè és madura.

“Realment, és un escàndol mundial i les xifres són esborronadores”, conclou Gaby Susanna, directora de la Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA), que aglutina persones i entitats implicades en la cadena dels aliments que busquen solucions comunes al problema. “Llençar aliments té un impacte ambiental, econòmic, social i ètic molt important. Només cal llegir el llibre de Tristram Stuart [ Waste: Uncovering the global food scandal ] per ser-ne conscient”. Fruit d’aquesta inquietud, el 2014 la PAA va publicar el manifest Prou malbaratar aliments.

La cuinera Ada Parellada s’ha convertit en una de les principals veus contra el malbaratament alimentari al nostre país. “A més de generar residus, té conseqüències greus com ara l’empobriment del comerç de proximitat i de la pagesia local”, explica. La propietària del restaurant Semproniana de Barcelona intenta reeducar consumidors i clients a través de xerrades i dels Gastrorecup, sopars elaborats amb aliments rebutjats pel circuit comercial. “A casa hem d’aprendre a reduir el que comprem, a planificar els àpats, a reutilitzar els aliments. I reeducar-nos: agafar el iogurt de darrere de tot de la nevera promou el malbaratament. Per què optem per aquest iogurt si caduca més tard? Per què el volem acumular?”, es pregunta.

En aquest sentit, Gaby Susanna assenyala: “La barra de pa de les benzineres, que costa 50 cèntims, no té cap valor. Si l’endemà està dura, la llences. Total, pel que val. Hem de recuperar els productes de proximitat i de temporada per revaloritzar la feina dels nostres pagesos. Catalunya ha perdut el 50% dels pagesos en els últims 20 anys, i el 40% dels que queden tenen més de 65 anys. Per això és important que comprem local. Fent-ho disminuirem també la petjada de carboni”, assegura. “Certament comprem quantitats ingents d’aliments que no associem a valors com l’esforç de fer les coses. Això fa que perdin el seu valor econòmic i, com que no valen res, no passa res si els llencem. Només valorem en positiu l’abundància, hauríem de convertir l’austeritat en un valor”, afegeix Parellada.