El repte de sobreviure al turisme de masses
El rècord de visitants obliga a plantejar on són els límits i com ha de ser la convivència amb els ciutadans
BarcelonaEl turisme segueix batent rècords. La frase ja sembla un tòpic periodístic, però les xifres ho demostren. Catalunya -que és el primer destí turístic de l'Estat- ha rebut 11 milions de turistes entre els mesos de gener i agost, un 6% més que l'any passat. Aquests visitants s'han gastat 9.700 milions d'euros, un 10% més que en el mateix període de l'any passat. Les xifres són bones tot i la davallada de visitants espanyols, més afectats per la crisi. El sector dóna gràcies a l'augment de turistes internacionals, que ha compensat la caiguda del mercat interior. En el cas espanyol, les dades també són molt positives -amb l'excepció de Madrid- i els experts creuen que a finals d'any es podria superar la barrera dels 59 milions de visitants, la millor xifra que s'ha registrat mai, que es va assolir l'any 2007, abans de la crisi.
En aquests moments, a Catalunya el turisme ja suposa el 12% del PIB i a l'Estat gairebé l'11%. S'ha convertit en el motor impulsor de l'economia, fins al punt que resulta inviable renunciar a aquests recursos. Però això suposa alguns reptes importants. El primer és resoldre els problemes de convivència que comporta el turisme en algunes zones del país, com la ciutat de Barcelona i alguns municipis de la Costa Daurada i la Costa Brava, que pateixen una pressió demogràfica molt per sobre de la que poden assumir.
El turisme corre el risc de morir d'èxit. "L'èxit turístic no s'hauria de mesurar a partir de la quantitat de gent que ve", reclama Jordi Ficapal, director de l'Observatori de Turisme Responsable a l'Escola de Turisme TSI - Sant Ignasi. Aquest expert creu que s'ha de canviar l'objectiu i considerar com a barem d'èxit la despesa turística. "Hauríem d'intentar que els turistes que vénen s'hi estiguin més temps i gastin més diners". Això ens porta al segon repte, el canvi de model turístic, que tots els experts reclamen. La Generalitat està treballant en el Pla Estratègic de Turisme fins al 2015. L'objectiu és "apostar per la qualitat en lloc de la quantitat", tal com explica la directora general de Turisme, Marian Muro. "El que volem és atreure un tipus de turistes que tenen una capacitat econòmica alta perquè així fan una despesa important. Això és bo per a hotels, restaurants, comerços, bancs, companyies de telèfon... Els beneficis tenen una gran transversalitat". Albert Grau, soci director de la consultora Magma Tri, especialitzada en turisme, també aposta per aquest canvi. "Hem d'aconseguir omplir les places, però a bon preu. Catalunya té una gran oferta, molt variada i interessant, bones infraestructures, bones comunicacions, i uns serveis de qualitat, molt per sobre dels competidors. Per això hem de ser més cars, perquè som més bons".
Crear llocs de treball
Un altre repte és aconseguir que aquest augment de visitants i de riquesa es tradueixi en augment de llocs de treball. Segons dades de CCOO, l'agost passat els visitants van augmentar un 5% a Catalunya, però el personal empleat va ser un 2,5% menys. Des que va començar l'any, els llocs de treball han caigut un 0,5%, tot i l'important augment de turistes. "Així estem matant la gallina dels ous d'or", lamenta el secretari general de la Federació de Comerç, Hostaleria i Turisme, Manuel García Murillo. Denuncia que en el sector de l'hostaleria els salaris han baixat, el nombre de treballadors també i moltes persones treballen de "manera fraudulenta", ja que fan moltes més hores de les que estipula el seu contracte. "Aquest sector és estratègic per al país. Si volem que sigui fort hem de deixar enrere la precarietat laboral", afegeix.
L'altre repte del sector és repartir els beneficis del turisme pel territori, perquè fins ara s'han quedat a Barcelona i al litoral, de manera majoritària. La directora general de Turisme assegura que el Govern treballa per potenciar l'interior de Catalunya com a destí turístic i fer-hi arribar visitants: "Hem de diversificar perquè tenim els atractius en zones molt diferents i cal que l'interior del país es pugui desenvolupar turísticament".
Les preguntes
1. Quin és el model turístic que necessitem?
2. Fins on pot i fins on ha de créixer el turisme?
3. Correm el risc que el model pugui morir d'èxit?
JORDI TRESSERRAS
"Hi ha zones amb massa càrrega, superades"
1. Hem d'aconseguir un model en què la gent pugui opinar i decidir. Els ciutadans han de poder dir si volen turistes o no a la seva ciutat o a la seva comarca. Ara hem rebut una alerta: les coses van bé des del punt de vista econòmic però el turisme ja comença a generar situacions problemàtiques en alguns llocs. Això ho hem d'arreglar. Hem d'aconseguir que vinguin turistes de qualitat, i això no vol dir només rics; poden ser joves amb motxilla interessats en els festivals de música, per exemple, però no els que només vénen per emborratxar-se. Aquests sí que no ens interessen perquè causen molts problemes i un impacte molt negatiu.
2. El turisme suposa un 12% del PIB de Catalunya però en el cas de Barcelona ja és un 25%. És molt. És una xifra que s'ha disparat en els últims anys, a partir dels Jocs Olímpics, quan la ciutat es va projectar al món. Crec que si puja més ens farà monodependents del turisme i això té molts riscos. Queda clar que no podem prescindir del turisme, perquè és l'únic sector econòmic que creix en aquests moments i a més genera riquesa per a altres sectors, però hem de créixer amb mesura. No hem de ser dependents del turisme.
3. El turisme encara té moltes possibilitats de créixer però hem de planificar millor. Hi ha una diferència molt gran entre la ciutat de Barcelona i la resta de Catalunya. De cara als mercats internacionals, que ara són molt importants perquè la crisi ha castigat molt els mercats nacionals, cal promocionar més i donar a conèixer millor la marca Catalunya. En el cas de Barcelona hi ha algunes zones concretes de la ciutat que estan morint d'èxit i fora de la capital hi ha alguns municipis, com Lloret, que viuen sota una gran pressió durant la temporada alta i estan al límit. A Barcelona el mercat de la Boqueria n'és l'exemple perfecte. Els ciutadans ho troben incòmode perquè està ple de turistes, i l'allau de visitants ha canviat la fisonomia del lloc. Hem d'acceptar que hi ha punts que estan superats, que tenen massa càrrega i s'han de descarregar perquè altres zones del territori no reben gens de visitants. Hem de redistribuir els turistes i, en les zones saturades, hem de començar a restringir. L'objectiu és trobar un equilibri entre el gaudi del turista i el del ciutadà.
JOSEP FRANCESC VALLS
"El turisme ha de fomentarla creació d'empreses"
1. Volem un model de turisme que no busqui només allotjar persones sinó que creï noves oportunitats econòmiques: més feina i millor. Tenim de base un país mediterrani, amb un gran atractiu turístic, amb cultura, gastronomia, patrimoni excel·lent, amb un clima boníssim i un caràcter molt alegre. Tot això ho hem d'aprofitar i ha de servir per atreure turisme, i així fomentar la creació d'empreses, la formació d'alt nivell, la celebració de congressos internacionals i la implantació d'empreses tecnològiques.
2. Jo no crec que creixi gaire més perquè actualment el turisme suposa el 12% del PIB català i això ja és una bona aportació. Crec que és molt important que creixem en turistes de qualitat. No hem de pretendre que vinguin més visitants sinó que gastin més diners. Si no ho fem, ens trobarem que cada cop tenim més turistes però més barats, de menys valor afegit, un públic més low cost , que no fa bé a la ciutat ni als ciutadans.
3. Cal establir una diferència important entre Barcelona i la resta de Catalunya. A la capital catalana sí que podríem morir d'èxit si no canviem tres aspectes negatius que s'estan donant en aquests moments: el creixement desmesurat de places hoteleres, la hiperconcentració de turistes en algunes zones de la ciutat i l'escassa creació de llocs de treball. En els últims anys en algunes zones de Barcelona, com el Barri Gòtic i la Barceloneta, hem vist com l'excés de turistes ha acabat desplaçant els barcelonins. Crec que per evitar que això passi en més llocs calen idees com la del Parc Güell, que a partir del 25 d'octubre farà pagar als turistes, mentre que seguirà sent gratuït per als ciutadans, si es fan un carnet. D'aquesta manera es compensen els greuges del turisme en una zona molt freqüentada. És una bona idea que es podria extrapolar a altres zones.
JUAN ANTONIO DURO
"No seria raonable ser com les Canàries, on el turisme és un 30% del PIB"
1. El model de turisme que volem és el que marca el Pla Estratègic de Turisme de la Generalitat, que busca incrementar la rendibilitat. Per aconseguir-ho s'ha d'augmentar la despesa dels visitants. No volem més turistes sinó més despesa. Per això és molt important el paper que estan jugant els nous mercats, especialment els russos, que estan creixent molt i que són uns visitants de qualitat, que gasten més de mitjana que els altres. Per aconseguir-ho cal que els empresaris es coordinin i treballin plegats per millorar el producte, els serveis, per tenir una oferta desestacionalitzada. També cal fer una bona promoció i ara mateix no hi ha diners públics per fer-ho. La taxa turística és una solució a aquest problema; els diners recaptats serviran per fer promoció, que és molt necessari.
2. El pes del sector turístic ha de ser sostenible i equilibrat. No crec que sigui raonable arribar als límits de les Canàries, per exemple, on el turisme suposa un 30% del PIB. Jo crec que el llindar màxim hauria d'estar entre el 15% i el 20%. Com que a Catalunya suposa un 12% això vol dir que encara tenim recorregut.
3. No estem morint d'èxit. El que passa és que és molt diferent la percepció del turisme que es té a la ciutat de Barcelona que a la resta de Catalunya. A la capital catalana s'ha de millorar sobretot la convivència entre els turistes i els ciutadans. Per exemple, s'haurien de descentralitzar els visitants, portar-los cap a altres barris, tant en termes d'allotjament com de visites. Així s'evitaria la sensació de morir d'èxit que hi ha en alguns barris molt turístics. Però, més enllà de Barcelona, la realitat és que encara tenim molt espai per créixer en aquest sector; podem fer moltes coses aprofitant el gran èxit internacional de la marca Barcelona. S'ha de fomentar que els visitants es reparteixin per tot el territori, que visitin llocs fora de la ciutat i si pot ser que també s'hi allotgin, perquè així la riquesa estarà més repartida i se'n beneficiaran més zones.