El risc de crear borses d'aturats permanents

BARCELONAEls aturats costaran a l'Estat l'any que ve gairebé 31.000 milions d'euros, més que tot el pressupost de la Generalitat per al 2012. Així ho preveuen els comptes del ministre Cristóbal Montoro, que no sabem si són gaire acurats, en la mesura en què també pronostiquen una caiguda suau de l'economia (-0,5% del PIB) per al 2013, mentre que la majoria d'analistes, la CEOE i l'FMI auguren una reculada més profunda, superior a l'1%.

La factura de l'atur pot batre rècords, perquè els càlculs sobre quantes persones es quedaran sense feina ja són paper mullat. El sostre màxim d'enguany era de 5,67 milions i per al 2013 era de 5,59 milions. Avui, però, ja sumen 5,77 milions, 840.000 dels quals són a Catalunya, on el Govern aspirava a retallar a la meitat l'atur durant la legislatura.

Descompondre la xifra dels 31.000 milions ajuda a entendre una de les dimensions inquietants del problema: 26.993,70 milions serviran per pagar subsidis, una xifra que, malgrat la poca credibilitat d'una baixada de l'atur, es retallarà un 6,3%. En canvi, els recursos destinats a polítiques actives que ajudin, per exemple, a formar, a reciclar i a trobar feina, es limiten a 3.771,51 milions i, a més, disminuiran un 34,6%.

"Un dels riscos de fons més greus que es constata és la pujada de l'atur de llarga durada", subratlla l'economista holandès i professor de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) Martin Jansen, un dels firmants del famós Manifest dels Cent, que el maig del 2009 va reclamar una reforma laboral a l'Estat que va portar cua i que ha estat parcialment escoltada. "La gent que fa molt temps que no treballa perd habilitats, i quan arribi la recuperació, estarà a la cua. A Espanya s'està generant un perill d'atur estructural, de bosses de treballadors de baixa qualificació condemnats a estar sense feina, i el problema no es resoldrà encara que l'economia millori", emfatitza Jansen, que alerta d'un "risc de fractura social".

A Catalunya, un 52% dels aturats (438.000) no tenen feina des de fa més d'un any. Molts provenen de la construcció. D'altres són gent de més de 45 anys. Però també hi trobem l'allau de joves que no aconsegueixen entrar al mercat. 1,1 milions d'aturats a l'Estat no tenen estudis més enllà de l'ESO.

Contractes dolents i barats

"El primer problema de l'economia espanyola no és el deute, ni el dèficit. És l'evolució de l'ocupació. És del tot intolerable i dramàtic que s'hagin pogut destruir 2,5 milions de llocs de treball i hàgim estat incapaços de crear-los en un altre lloc", remarca el professor de l'Iese Javier Díaz Jiménez, estudiós del món laboral. "El nostre problema és que no estem creant ocupació, i no fem res per crear-ne", afegeix.

Què s'hi pot fer? Tornem a la falta de polítiques actives. Però, a curt termini, la polèmica està servida. "En un cicle econòmic tan terrible, la qualitat de l'ocupació no importa tant com l'ocupació. És evident que els contractes dolents i barats no són la solució, però hem de posar la gent a treballar immediatament", insisteix el professor, partidari de posar més pressió per buscar feina.

Els experts laborals alerten d'un agreujament de les tensions socials. "El que no sabem encara és si la situació acabarà en un esclat, o si la por serà tanta que paralitzarà", opina Josep Maria Rañé, president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). El 2011 l'entitat va alertar, de cara al 2012, "del perill que suposava per a la cohesió social l'afebliment de la xarxa de cobertura i de les polítiques socials arran de les retallades".

El risc de pobresa s'ha mantingut al voltant del 20%, però es calcula sobre una renda mitjana que ha baixat. Segons l'Idescat, la renda per càpita de Catalunya ha baixat un 4% entre el 2007 i el 2011. "I tinc la impressió que el ritme de caiguda s'està accentuant", apunta el professor de la Pompeu Fabra Oriol Amat, que remarca l'efecte amortidor de l'economia submergida. "Funcas [les caixes] l'avalua en 4 milions de persones, possiblement en feines precàries, però cobren subsidis", diu. "Amb aquests nivells, el que no és sostenible és la Seguretat Social", afegeix. El professor demana al govern espanyol que apliqui mesures de reactivació, com la llei de l'emprenedor o una inversió en infraestructures amb lògica econòmica. "No només cal fer cas a la UE en els ajustos i la pujada d'impostos".