20 anys de l'11-S

“O esteu amb nosaltres o esteu amb els terroristes”

Les operacions militars a l’Afganistan i a l’Iraq com a resposta a l’11-S han determinat la política exterior dels Estats Units dels últims 20 anys

Els atemptats de l’11 de setembre del 2001 van generar set de venjança. Aquesta sensació era compartida entre molts ciutadans dels Estats Units i, sobretot, en els cercles de poder del país. Només nou dies després del pitjor atac contra els Estats Units des de Pearl Harbor, el president George W. Bush va declarar una “guerra contra el terror” a nivell global davant de les cambres del Congrés i va fer una crida a altres països a unir-se a la lluita amb un avís bastant contundent: “O esteu amb nosaltres o esteu amb els terroristes”.

La primera reacció del president Bush l'11-S
Cargando
No hay anuncios

En aquella solemne declaració, Bush també va advertir que seria una batalla llarga, “com mai hem vist”. Tot i així, però, pocs van pensar llavors que aquesta batalla seria tan duradora, costosa i caòtica. “La nostra guerra contra el terrorisme comença amb Al-Qaida, però no acaba aquí. No acabarà fins que s’hagi trobat, detingut i derrotat tots els grups terroristes d’abast mundial”, va dir Bush entre aplaudiments de legisladors republicans i demòcrates.

Vint anys més tard, després de dues guerres a l’Afganistan i a l’Iraq, que han provocat la mort de centenars de milers de civils i milers de soldats nord-americans, i han costat uns quatre bilions de dòlars, l’objectiu d’erradicar el terrorisme continua incomplert.

Cargando
No hay anuncios

Missió fracassada

De fet, els Estats Units i els seus aliats han fracassat en la seva missió. Actualment les accions de grups terroristes no només segueixen a les regions del Pròxim Orient, el nord d’Àfrica i el sud d’Àsia, sinó que s’han incrementat: el nombre d’atemptats i de víctimes a tot el món és de tres a cinc vegades més gran anualment que el 2001.

Cargando
No hay anuncios

La lluita contra el terrorisme ha determinat les polítiques de seguretat nacional i exterior dels Estats Units de les últimes dues dècades. En nom de la seguretat, el govern de Bush, i els dels seus successors, han ordenat operacions obertes i encobertes, i han donat suport a noves legislacions que han restringit els drets privats i les llibertats. Fins i tot han comès abusos de poder, com les tortures a la presó iraquiana d’Abu Ghraib, els atacs indiscriminats amb drons a diversos països del món i les escoltes massives de les agències d’intel·ligència a la població i als seus aliats, que han minat la legitimitat i hegemonia dels Estats Units al món.

Cargando
No hay anuncios

Així doncs, la guerra contra el terrorisme ha fracassat perquè l’objectiu no era prou clar i perquè es va lligar a una política de canvi de règim i promoció de la democràcia. Així ho va assegurar l’ara inquilí de la Casa Blanca, Joe Biden, en el discurs en què certificava la culminació de la retirada de les tropes de l’Afganistan. “Aquesta decisió sobre l’Afganistan no és només sobre l’Afganistan. Es tracta de posar fi a una era de grans operacions militars per refer altres països”, va dir el demòcrata, per després afegir que creia que aquest canvi d’estratègia faria els Estats Units “més forts, eficients i segurs”.

Aquest rebuig a l’era de la política d’expansió de la democràcia ja es va iniciar amb la fi de la Guerra de l’Iraq. Els costos d’aquestes intervencions militars han generat molta frustració entre la gran majoria dels nord-americans, que han vist en aquestes guerres una mena de nous Vietnams. Els antecessors de Biden, Donald Trump i Barack Obama, també van mostrar-se en contra d’aquest tipus d’operacions però van fracassar en el seu intent de posar-hi punt final. Obama, de fet, va proclamar la fi de la Guerra de l’Iraq el desembre del 2011, però dos anys després va haver d’enviar altre cop tropes al país davant l’auge del grup terrorista Estat Islàmic, que no deixa de ser una de les moltes conseqüències d’aquests anys d’intervencions militars nord-americanes.

Cargando
No hay anuncios

Per la seva banda, Trump va negociar amb els talibans una retirada de les tropes de l’Afganistan però va perdre la reelecció abans de materialitzar el final de la guerra que havia promès.

És el final?

Tots tres han repudiat la “guerra eterna” en què s’havia convertit la “guerra contra el terror” de Bush. Però la retirada de les tropes nord-americanes de l’Afganistan dues dècades després de l’inici d’aquesta guerra no suposa realment la seva fi. “Permeteu-me que parli clar als que desitgen el mal als Estats Units, els que llancen accions terroristes contra nosaltres o els nostres aliats: els Estats Units no descansaran mai. Us perseguirem fins als confins de la Terra i pagareu el preu final”, va dir Biden per assegurar que el seu govern no es desentendrà de la lluita antiterrorista. Seguirà amb l’estratègia contra el terrorisme iniciada durant els mandats d’Obama, que no ha estat exempta de crítiques per les violacions de normes internacionals i drets humans.

Cargando
No hay anuncios

El govern de Biden mantindrà operacions semblants a les llançades a Somàlia, Níger i el Iemen els últims anys. I fins i tot les podria expandir a l’Afganistan. En aquestes accions, que solen ser secretes o tenir poca difusió, les forces dels EUA, a través de grups de soldats especials i drons, continuaran la lluita contra les diferents cèl·lules de la vella coneguda xarxa terrorista d’Al-Qaida.