Els aeroports catalans rebran 3.000 M€, el 23% de la inversió aunciada per Aena a tot l'Estat

MadridAena, el gestor aeroportuari de l'Estat, preveu una inversió sense precedents de 12.888 milions d'euros entre els anys 2027 i 2031 per a la xarxa d'aeroports espanyols, dels quals 9.991 milions corresponen a la inversió regulada, tal com ha anunciat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, aquest dijous en un acte a l'aeroport d'Alacant. Després la companyia ho ha comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Els gairebé 13.000 milions d'euros suposen disparar la inversió dels últims cinc anys: a tall d'exemple, entre el 2022 i el 2026 només la inversió regulada haurà estat de 2.500 milions d'euros.

Del total de la inversió anunciada, "uns 3.000 milions d'euros" (el 23% aproximadament) aniran a parar al conjunt dels aeroports catalans, segons ha avançat el president del Govern, Salvador Illa, durant la inauguració d'una planta de la farmacèutica Hipra a Aiguaviva (Girona). "Aquesta inversió representa una millora integral de la xarxa aeroportuària catalana: l'aeroport del Prat, l'aeroport de Girona-Costa Brava, l'aeroport de Reus i l'aeroport de Sabadell", ha afirmat.

La xifra que ha anticipat Illa, però, es confirmarà més endavant, quan el govern espanyol aprovi el denominat Document de regulació aeroportuària per al període 2027-2031 (DORA III), en què es recollirà la part regulada d'inversió anunciada aquest dimecres. A més de la inversió, Aena recull en aquest pla les actuacions que té previst dur a terme als aeroports de l'Estat per a un període de cinc anys. Actualment, està en vigor el DORA II, que engloba el període 2022-2026.

Una part de la inversió és per ampliar el Prat

Una de les partides clau que es recollirà en el DORA III rés la que es destinarà a l'ampliació de l'aeroport del Prat (es preveuen prop de 3.200 milions d'euros només per a aquest projecte). Ara bé, aquests diners es desplegaran més enllà del quinquenni 2027-2031 i englobaran, també, el DORA IV (2032-2036), tal com confirmen fonts d'Aena a l'ARA.

De moment, es desconeix la quantitat exacta que inclourà el DORA III per a l'ampliació de la infraestructura catalana. Tenint en compte, però, que el nou pla director per a l'aeroport del Prat no estarà llest fins al 2028 i les obres s'allargaran fins al 2033, segons el calendari previst, una part important del desemborsament es farà ja en el DORA IV.

El gestor aeroportuari preveia incloure l'ampliació del Prat en el DORA II, però el descarrilament del projecte pel desacord polític ho va impossibilitar. Des del ministeri de Transports han apuntat en reiterades ocasions que un pla quinquennal com el DORA "vol donar certesa" i una possible modificació abans del previst ha d'estar molt ben motivada.

Els altres aeroports catalans

L'anunci d'aquest dimecres és només un primer pas per elaborar el definitiu DORA III, que es preveu que el consell de ministres aprovi a la segona meitat del 2026, un cop acabin tots els tràmits. Per tant, no veurà la llum fins aleshores.

El document haurà d'incloure les inversions desglossades per aeroports (a l'Estat, Aena gestiona 46 aeroports i 2 heliports); el detall tècnic de totes les actuacions que es volen dur a terme (des d'obres de millora, fins a ampliacions), però també les tarifes que hauran de pagar les aerolínies, entre altres qüestions. Tot això, però, es començarà a negociar ara amb els diferents agents implicats, començant per les companyies aèries.

En tot cas, sí que es coneixen alguns detalls de quines són les actuacions previstes en els aeroports catalans. Pel que fa a l'aeroport del Prat, més enllà del projecte d'ampliació, es pretén assolir la capacitat del camp de vol de 90 operacions l'hora, adaptar la capacitat de l'anomenat Costat Terra i convertir la infraestructura en un "referent de sostenibilitat". A més, es volen reconfigurar les terminals T1 i T2.

A l'aeroport de Girona es vol millorar la zona d'embarcament, el Costat Aire i la zona d'arribades no Schengen. L'actuació més destacada, però, és la que ha de permetre la connexió ferroviària amb l'AVE per tenir una millor comunicació i continuar atraient passatgers. Finalment, en el cas de Reus es volen millorar zones com la de control de passatgers, i en el de l'aeroport de Sabadell es volen dur a terme millores en els accessos i ampliar, també, la plataforma.

Assumir més passatgers

"La inversió ens permetrà seguir modernitzant i ampliant no només els principals aeroports espanyols, sinó tots aquells que necessiten adaptar-se al creixement de la demanda", ha defensat Sánchez. Està previst que aquest any el conjunt d'aeroports espanyols assoleixin un rècord de 320 milions de passatgers. Sánchez també ha posat el focus en els nous requisits ambientals i de seguretat que requereix la infraestructura.

"Aquesta inversió ha de servir per adaptar la demanda futura dels aeroports d'acord amb criteris tècnics i amb el màxim respecte al medi ambient", ha defensat el president d'Aena, Maurici Lucena, que ha assegurat que "la cosa [capacitat] comença a estar collada", en referència al creixement de passatgers. Una de les polèmiques amb l'ampliació del Prat ha estat, precisament, l'afectació mediambiental de la llacuna de la Ricarda. El projecte que s'ha acabat posant damunt la taula preveu compensar la zona afectada amb noves zones humides, tot i que els detractors continuen sense estar-ne convençuts.

El president del gestor aeroportuari ha aprofitat per defensar que la inversió anunciada "no respon a criteris d'oportunitat política" (cal tenir en compte que Lucena va arribar a Aena de bracet de Pedro Sánchez, ja que l'Estat n'és el principal accionista, i durant el seu mandat s'ha desencallat l'ampliació del Prat). "La inversió es fonamenta en estimacions tècniques de demanda de tràfic. Els aeroports més grans i turístics de l'Estat necessiten aquesta onada inversora", ha defensat Lucena. Només l'aeroport del Prat va tancar el 2024 amb la xifra de passatgers més alta de la seva història i va superar per primera vegada els 55 milions de viatgers.

Què passarà amb les tarifes?

Un dels punts més espinosos del DORA és el model tarifari d'Aena, que ha suposat en més d'una ocasió un estira-i-arronsa entre el gestor aeroportuari i empreses com Ryanair. Cal tenir en compte que les tarifes que paguen les companyies aèries són una part important dels ingressos que permeten, després, dur a terme les actuacions de millora dels aeroports de l'Estat. "El model tarifari d'Aena està dissenyat per facilitar les inversions necessàries per atendre la demanda futura i garantir la seguretat, la qualitat i la sostenibilitat. L'objectiu és que aquest cicle inversor sigui compatible amb la preservació d'unes tarifes més competitives a Europa", defensen des del gestor aeroportuari.