Infraestructures

Com quedarà l’arribada de l’AVE als aeroports de Girona i Reus davant l’ampliació del Prat?

Aquestes infraestructures fa temps que esperen connexions ferroviàries per tenir una millor comunicació i continuar atraient passatgers

Passatgers amb equipatge de mà a l’aeroport del Prat. PERE VIRGILI

Girona / Reus / BarcelonaAra que ja hi ha un nou projecte d'ampliació sobre la taula, el futur del Prat torna a ser al centre del debat. Però a Catalunya també hi ha altres aeroports que volen aprofitar la nova etapa per créixer. Tant Girona com Reus esperen des de fa temps desenvolupar connexions ferroviàries com a palanca de desenvolupament per no quedar enrere davant de les perspectives de creixement del Prat, que fa anys que acumula rècords i va superar els 55 milions de passatgers l'any passat. El paquet d'inversions previst en els pròxims anys pel govern espanyol contempla avançar en aquesta direcció, amb noves estacions que comuniquin millor els aeroports i atreguin més passatgers.

Tot i ser molt més petit que el de la capital catalana, amb una sola pista d'aterratge i una oferta de destinacions força restringida, l'aeroport Girona-Costa Brava va comptar amb prop de dos milions de viatgers l'any 2024. "L’ampliació de l'aeroport de Barcelona [...] generarà noves oportunitats de diversificació i creixement, que se sumaran al fet que la intermodalitat amb la futura estació incrementarà l'atractiu de l'aeroport", diu Vicent Pallarès, director de l'aeroport gironí. Des del món empresarial i turístic, el projecte es veu amb molt bons ulls. “Els aeroports de Girona i Barcelona no són competència, ho hem d’entendre des d’una òptica global del sistema aeroportuari català. La nova estació d’AVE a l’aeroport de Girona permetrà que qualsevol persona que arribi a Barcelona, pugui ser a Girona en pocs minuts –o a l’inrevés–, i això és fonamental”, explica Jaume Fàbrega, president de la Cambra de Comerç de Girona.

Tampoc hi ha veus del sector econòmic tarragoní que s'oposin a l'ampliació de l'aeroport de Barcelona. El de l'aeroport de Reus, Juan Crespo, també considera que l'ampliació del Prat “serà positiva” per a aquesta infraestructura. “Tenir un hub internacional a 100 quilòmetres; serà un focus d'atenció per al nostre aeroport”, assegura. En la mateixa línia, la Cambra de Comerç considera que l'ampliació del Prat "obre una finestra d’oportunitat per a la consolidació i creixement de l’aeroport de Reus" perquè pot provocar una redistribució del trànsit aeri, segons declaracions recollides pel Diari de Tarragona.

L'aeroport de Girona, més a prop de Barcelona

El passat mes de febrer, el ministeri de Transports, amb el beneplàcit de la Generalitat, va aprovar definitivament l’estudi informatiu de la nova estació d'alta velocitat, que continua el seu curs a l’espera dels nous tràmits d’audiència pública. L’objectiu és connectar-se a la via Barcelona-França, que passa a només 600 metres d’aquest aeroport.

Els accessos a l'aeroport de Girona

Aparcament

Connexió amb l’aeroport

Nova estació

Vial d’accés GIV-5343

Andanes passants

GIV-5343

MAPA DE SITUACIÓ

carrer Montserrat Roig

GIRONA

Aeroport de Girona-

Costa Brava

Línia d’alta velocitat

Madrid-Saragossa-

Barcelona-França

Ramal llançadora

GIV-5343

carrer Montserrat Roig

GIRONA

Aeroport de

Girona-Costa Brava

Aparcament

Nova estació

Vial d’accés GIV-5343

Connexió amb l’aeroport

Andanes passants

Ramal llançadora

Línia d’alta velocitat

Madrid-Saragossa-Barcelona-França

GIV-5343

carrer Montserrat Roig

GIRONA

Aeroport de

Girona-Costa Brava

Aparcament

Nova estació

Vial d’accés GIV-5343

Connexió amb l’aeroport

Andanes passants

Ramal llançadora

Línia d’alta velocitat

Madrid-Saragossa-Barcelona-França

L’aeroport gironí està situat al terme municipal de Vilobí d’Onyar, a 15 km al sud de Girona, així que la nova estació permetria arribar a la capital catalana encara més ràpid que els trens que actualment surten de Girona ciutat i tarden 38 minuts.

La infraestructura, amb un cost estimat de 126 milions d’euros, inclouria una estació, dues andanes de 400 metres per al trànsit de mercaderies pesants i una tercera andana de 220 metres per a combois llançadora que donaria servei als passatgers amb origen-destinació Barcelona. Segons l’estudi realitzat, la nova estació podria captar uns 3,1 milions de passatgers anuals, provinents principalment dels municipis de la comarca –que, en general, són partidaris del projecte– i de l’intercanvi de viatgers amb l’aeroport.

L'aeroport de Reus, sense consens

El Camp de Tarragona espera des de fa temps una estació de tren que connecti la línia convencional que arriba des d’Aragó (Miraflores-Reus-Tarragona) amb els serveis de Rodalies RT1, R14, R15 i R16 (que connecten l’Ebre, Tarragona i Lleida amb Barcelona). Aquesta nova estació, a més, tindrà una parada del Corredor Mediterrani i, en un futur, una parada del tramvia que ha d’unir el Camp de Tarragona. Però ha de superar un escull profund: la divisió dels alcaldes.

Els accessos a l'aeroport de Reus

Límit municipal de reus

barcelona

T-315

Nou accés

Límit municipal de tarragona

Nou aparcament

Límit municipal de vila-seca

AP-7

C-14

Línia de les Terres de l’Ebre

reus

tarragona

Nova estació

Línia d’Aragó Miraflores - Tarragona

vila-seca

Actuació en l’eix de la via ferroviària 600

Línia de les Terres de l’Ebre

T-315

barcelona

Nou accés

Línia de les Terres de l’Ebre

Nou aparcament

AP-7

C-14

reus

tarragona

vila-seca

Nova estació

Línia d’Aragó Miraflores - Tarragona

Actuació en l’eix de la via ferroviària 600

Línia de les Terres de l’Ebre

barcelona

T-315

Nou accés

Línia de les Terres de l’Ebre

Nou aparcament

AP-7

C-14

reus

tarragona

vila-seca

Nova estació

Línia d’Aragó Miraflores - Tarragona

Actuació en l’eix de la via ferroviària 600

Línia de les Terres de l’Ebre

La nova estació està projectada al terme municipal de Vila-seca, en el punt on es creuen aquestes vies del tren. La ubicació, segons argumenta el projecte del ministeri de Transport, permet una bona connexió amb les infraestructures viàries T-11, C-14, AP-7 i A-7 i es podria connectar fàcilment amb l’aeroport de Reus amb autobusos llançadora. També queda a una distància assequible de Salou, destí de molts turistes, i de Tarragona. Tot i això, un dels actors més importants, l’Ajuntament de Tarragona, s’oposa frontalment a aquesta ubicació. En una entrevista a l’ACN, l’alcalde tarragoní, Rubén Viñuales, va advertir: "No m'agradaria que semblés que la fan allà –entre Reus i Vila-seca– perquè és barata i fàcil de fer. Els nostres informes d'enginyers externs ens diuen que Tarragona podria perdre fins i tot els trens que venen de València i que l'R16, que ve de les Terres de l'Ebre, deixaria de passar per la ciutat". L’alcalde va concloure: "Si em diuen que perdré més trens, no la vull". Des de la capital del sud recorden que va ser un error construir l’estació de l’AVE fora de la ciutat i no volen que es torni a repetir i proposen que l’estació intermodal es construeixi a l’Horta Gran, a tocar del riu Francolí. Es tracta d’una zona que permetria que els tarragonins anessin a buscar el tren sense haver d’utilitzar el transport privat i prou ben connectada amb la resta del territori. 

Les declaracions de l’alcalde tarragoní, que ha presentat al·legacions al projecte, van provocar que Vila-seca abandonés el Grup Impulsor de l'Àrea Metropolitana de Tarragona, una entitat que busca la unitat per cosir aquesta part del país. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, que és socialista com Viñuales, també va sortir en defensa de la ubicació de Vila-seca i, per si no fos prou complicat, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va voler aprofitar que es reobria el debat i va assegurar que la ubicació prevista seria “un greu error històric”. Granados, però, tampoc defensa la ubicació de Viñuales, sinó que proposa que es recuperi la proposta del 2001, que situava l’estació central juntament amb l’aeroport de Reus, a la seva part sud. 

Lluny del debat polític, l'investigador de l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus (URV), Miquel Virgili, considera que la ubicació de Vila-seca seria un error i defensa que una estació “ha de ser cèntrica”. Reconeix que la proposta de Tarragona “és més cara” i que implicaria tornar a fer un projecte nou, de manera que caldria esperar més anys, però la defensa com la millor opció: “Almenys ja tindríem estació per als pròxims 30 o 40 anys”. Mentrestant, el ministeri de Transports va enviar l’1 de juliol l’estudi informatiu del projecte al ministeri de Transició Ecològica que haurà d’atorgar o no la declaració d’impacte ambiental. Quan es resolgui aquest tràmit, també es faran públiques les respostes a les diferents al·legacions, segons fonts del ministeri que donen per fet que la ubicació és la de Vila-seca. Tot i això, Virgili recorda que “només fa dos anys la ubicació que defensaven era la de l’aeroport de Reus”.

stats