Òscar Ordeig: "Si el consumidor posés més en valor els productes dels nostres agricultors, tindríem la meitat dels problemes"

BarcelonaLa presa de possessió del nou Govern de Salvador Illa, l'agost passat, va situar Òscar Ordeig al capdavant del departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat. Gairebé un any després i, per tant, poques setmanes abans de celebrar el primer aniversari en el càrrec, el conseller rep l'ARA al Parlament per fer balanç i, també, per parlar tant de les polítiques a llarg termini com dels esdeveniments més recents dels últims mesos, com els incendis i la recent proposta de Brussel·les de retallar els fons de la política agrària comuna (PAC).

Porta un any com a conseller. Quin balanç en fa?

— Un dels principals reptes que teníem, i crec que més o menys ho hem aconseguit, era situar la política alimentària al centre de les polítiques de la Generalitat i al centre de les preocupacions i oportunitats dels ciutadans. Volem que Catalunya sigui reconeguda per la seva excel·lència alimentària i, per tant, veiem que avui dia un país que miri a futur ha de tenir molt clar quin és el seu sistema alimentari. Això vol dir treballar per la salut de les persones i la sostenibilitat. És el primer sector de l'economia i, per tant, un motor de desenvolupament rural. És factor de tradició, de cultura i d'història. No serem mai referents en política armamentística, la nostra millor arma és el sistema alimentari i ve gent de tot el món per conèixer-lo. Ho tenim tot per triomfar: vam fer rècord d'exportacions l'any passat i el primer trimestre les exportacions agroalimentàries a Europa han caigut un 8% i a Catalunya han pujat un 6%.

En què s'ha de centrar el Govern?

— El repte principal és implicar el conjunt de la ciutadania amb tot aquest relat que us he explicat. I el repte principal, ara que el tenim sobre la taula, recent, és no perdre capacitat financera amb la nova PAC i no tenir normatives adverses per l'activitat agroalimentària, des de Brussel·les, però també des de les administracions. El gran repte és facilitar, ajudar, acompanyar, incentivar, reconèixer, posar en valor la feina dels agricultors, dels ramaders, dels pescadors, però també de la indústria alimentària.

La proposta de la Comissió Europea per als pròxims anys és reduir els fons de la PAC.

— Tenim clar cap on hem d'anar els pròxims anys i això vol dir invertir en robotització, regadius, xarxes antipedra i tota la cadena de valor. Per tant, l'anunci de retallades de la PAC és una pèssima notícia i farem el que estigui a les nostres mans perquè no sigui així. Analitzarem la proposta de la Comissió i farem una proposta de mobilitzar complicitats sectorials de les organitzacions agràries, del sector empresarial, de les institucions, dels partits, dels diferents territoris i dels diferents països. No s'ha de perdre el segon pilar [de la UE], que són les polítiques de desenvolupament rural i s'ha d'anar a Brussel·les amb les idees clares, una alternativa i, sobretot, sumant complicitats. Ja ho hem fet amb la pesca.

Fa uns dies vam veure incendis en terrenys agrícoles, no forestals. Aquest és un efecte més del canvi climàtic. Què han de fer la Generalitat i la pagesia per evitar-los?

— En primer lloc, estar al costat de les persones afectades. Els incendis s'apaguen a l'hivern, amb un territori cohesionat i que se sent protagonista de les polítiques territorials. La pregunta que ens hem de fer és com preparem el territori i la resposta és que hem de fer un canvi substancial en la gestió forestal. Mai havíem tingut tanta superfície forestal ni mai havíem tingut una densitat de massa forestal tan gran com ara. Cada any només gestionem un terç del creixement anual de la massa forestal. Com ho farem? Amb perímetres de protecció prioritària. Tot el que és protecció a les persones ha d'anar per la via ràpida. I amb zones estratègiques. Hem de tenir franges de protecció perquè els incendis no puguin passar d'un bosc a l'altre. S'ha d'actuar de manera urgent. Després, a mitjà termini, cal incentivar tota la valorització de la fusta per recuperar aquesta indústria, que està funcionant a molts països i anirà a més.

Sovint es diu que un dels problemes és que molts boscos són privats. És així?

— Tenim una complexitat i és que la propietat està molt fragmentada. No tenim grans propietaris forestals, tenim molts petits propietaris privats, i a la part del Prepirineu i Pirineu hi ha més boscos públics. En tot cas, el problema no és aquest, sinó que avui la fusta no té un valor econòmic que incentivi aquesta indústria. El que hem fet aquesta vegada és una foto global de com estan els boscos i actuar a tots els nivells. Intentem fugir dels radicalismes o de les posicions maximalistes.

Una queixa habitual dels pagesos també és la dels preus baixos. Per què es paga tan poc el pagès en comparació amb la resta d'Europa?

— Catalunya té poca superfície agrària, molt menor que molts països europeus, i molta varietat de producció. El que hem d'anar és a un posicionament d'excel·lència. Potenciem organitzacions de productors que ajuntin projectes de transformació, que permeten generar valor afegit, i alhora hem de veure com millorar la llei de la cadena alimentària. El sector genera 67.000 milions d'euros de facturació i fa rècord d'exportació cada any, però hem de fer que aquesta prosperitat es distribueixi de manera equitativa i arribi a tots els elements de la cadena de valor, sobretot els més febles, com l'agricultor. I parlar clar: hem de dir què esperem a les cadenes de distribució i a la restauració. A tots ens interessa que als pescadors i als agricultors els vagi bé, hi hagi relleu generacional i puguin fer inversions.

Sembla que la societat està canviant la percepció que té de la ramaderia intensiva per temes de benestar animal, per temes ambientals i pel model empresarial, amb sous baixos. Què ha de fer Catalunya amb aquest sector?

— Som exportadors de tecnologies i coneixements i la ramaderia ocupa un espai molt important. El sector alimentari és una suma on hi ha la ramaderia intensiva, però també l'extensiva, i sobretot el que no hem de perdre són els equilibris. La ramaderia extensiva és estratègica, però no podrem atendre totes les necessitats alimentàries del país i del món sense la intensiva. Les necessitats alimentàries competeixen en mercats diferents i el que hem de fer és que cada dia sigui més sostenible, i això amb tecnologia es podrà fer. Un quilo de carn aquí es produeix d'una manera molt més sostenible que un quilo de carn produït a no sé on amb no sé quins estàndards ambientals.

La pagesia expressa crítiques que tenen més a veure amb el model de país, com ara l'ampliació de l'aeroport o l'agroparc d'Ametller. Pot ser que la pagesia no entengui per què s'impulsen tants macroprojectes?

— El problema de la pagesia no és l'aeroport. El repte del Govern és fer un projecte il·lusionador de futur i que això no sigui posar-nos a un extrem o a l'altre. Sabem el que necessita l'agricultura els pròxims anys per ser competitiva. Cal la simplificació administrativa, les inversions necessàries i planificar. Per això l'estratègia alimentària, la llei de l'alimentació, la modernització del canal d'Urgell, el pla de regadius, el pla de la ramaderia extensiva, el pla de l'oli. Necessitem definir què farem amb una mirada als pròxims anys. Ho farem amb exportació, amb consum local, amb educació. També diria que el consumidor, quan va al mercat municipal, si posés més en valor els productes dels nostres agricultors, tindríem la meitat dels problemes. Cal una crida a la responsabilitat i compromís col·lectius amb els nostres productes.