El sector del vi espera una verema "molt millor" que els últims tres anys

BarcelonaEl sector català del vi ja ha encetat la campanya de la verema en algunes zones del país amb perspectives clarament més positives que les últimes tres temporades. Les pluges de la primavera i el fet que les temperatures de l'estiu estiguin sent, de mitjana, més baixes que els últims anys han facilitat la regeneració de les vinyes: "Serà molt millor que l'any passat i que fa dos i tres anys", assegura Josep Marrugat, responsable de vinya i vi del sindicat agrari Unió de Pagesos.

"Serà una verema més normalitzada per volum i maduració", afegeix Marrugat en declaracions a l'ARA, que confia que la producció serà "un 30% o un 35%" més abundant que l'any passat. "De 5.000 quilos per hectàrea de mitjana passarem a 7.000 o 8.000", però sense arribar als 12.000 d'altres anyades, indica el dirigent sindical. Les estimacions d'Unió de Pagesos coincideixen amb les de la cavista Codorníu, que també espera un increment del 35% de la quantitat de raïm collit.

La gran diferència respecte als anys passats ha sigut el temps. Els tres anys de sequera, sobretot els nivells extrems del 2023, van deixar molt tocat el camp català en moltes zones del país, i les vinyes no en van ser una excepció. A més de la manca d'aigua, les temperatures extremes –amb diversos episodis d'onades de calor extremes des del maig fins al setembre– d'aquests darrers anys també van danyar molts cultius.

"L'any passat hi havia ceps molt perjudicats", fins al punt que en moltes explotacions "van col·lapsar" per la calor i la sequera, apunta Marrugat. Aquest any, però, amb una pluviometria molt més favorable i una calor en general més moderada, les vinyes s'han "refet", afegeix.

Segons Marrugat, les "pluges dels últims dies" no han acabat d'anar bé per al raïm, ja que han ocasionat "alguna destrossa per l'erosió i la pedra" en explotacions de diversos punts de Catalunya, però en general no han provocat cap problema. No obstant això, el temps continua marcant les campanyes: "Encara que aquest juliol ha estat més fresc del normal, el canvi climàtic és una realitat", va indicar en un comunicat de premsa Joan Esteve, director de Raimat, celler del Segrià (i filial del grup Raventós Codorníu) que va iniciar la verema el passat 5 d'agost.

En aquest sentit, el fet que un any més alguns cellers ja hagin començat a veremar tot just a l'inici d'agost (altres anys hi havia arribat a haver explotacions que començaven a collir a finals de juliol) indica fins a quin punt en poc temps s'ha avançat el calendari. Tradicionalment, el mes per excel·lència de la verema era el setembre, mentre que ara en moltes regions del país la campanya es comença invariablement a l'agost.

Aquest avançament dels terminis es deu al canvi climàtic: les temperatures altes i els canvis dels patrons de pluja avancen en el temps la maduració del raïm, per la qual cosa cal collir-lo abans. A més, en els últims anys, en moltes denominacions d'origen (DO) s'està apostant per plantar varietats de raïm més primerenques i, per tant, els pagesos han de començar a collir abans que quan les vinyes tenien varietats més tardanes.

A l'espera dels preus

Pel que fa als preus del raïm, Marrugat assegura que els productors estan "a l'expectativa" del que anunciïn els grans cellers. Entre els principals productors en nombre d'ampolles, de moment, Freixenetencara no ha donat a conèixer el preu al qual comprarà el raïm, però sí un competidor directe seu, Codorníu.

El celler propietat del fons nord-americà Carlyle va anunciar en un comunicat un preu de 72 cèntims per quilo de mitjana, amb el manteniment d'una prima climàtica "del 45% respecte del preu base pactat en els contractes pluriennals". Marrugat assegura que als productors l'anunci de preu de Codorníu els ha "sorprès positivament", perquè permet vendre amb un preu suficient per cobrir els costos i que el pagès s'hi pugui guanyar la vida.

Per contra, el dirigent d'Unió de Pagesos considera que preus inferiors no permeten als agricultors guanyar-se la vida. Segons Marrugat, cellers com García Carrión han anunciat que pagaran pels volts de 50 cèntims d'euro per quilo de raïm de mitjana, un preu amb el qual els pagesos perden diners.