Qui guanya i qui perd amb l'acord amb el Mercosur?

Els Vint-i-set han donat llum verda aquest divendres a la firma de l'acord de lliure comerç entre la Unió Europea i Mercosur (el bloc comercial format pel Brasil, l'Argentina, l'Uruguai i el Paraguai), en una decisió per majoria qualificada que es formalitzarà durant les pròximes hores mitjançant procediment escrit, segons han informat fonts europees a Europa Press.

Els estats membres han donat el seu vistiplau en una reunió d’ambaixadors a Brussel·les, malgrat el rebuig de França i Hongria. La decisió ha arribat després que, en la mateixa sessió, s’aprovessin formalment les salvaguardes acordades el desembre per protegir el sector agroalimentari europeu.

Un cop conclogui el procediment escrit a les 17 h d'aquest mateix divendres, es farà oficial el mandat que permetrà a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, acompanyada pel president del Consell Europeu, António Costa, signar l'acord d'associació i el tractat de lliure comerç amb els socis del Con Sud.

La signatura dels acords permetrà l'entrada en vigor immediata i provisional de la part comercial, fins que conclogui plenament el procés de ratificació per part de les dues regions, inclòs el vistiplau del Parlament Europeu (que el podrà aprovar o tombar, però no modificar-lo) i els parlaments nacionals.

Fonts de la presidència xipriota del Consell de la UE, que exerceix la coordinació aquest semestre, assenyalen que el debat entre ambaixadors ha permès constatar l’existència d’una “àmplia majoria” de països favorables a la signatura dels acords i a l’aplicació provisional de les disposicions comercials.

Altres fonts consultades per Europa Press indiquen que França, Hongria, Irlanda, Polònia i Àustria hi van votar en contra i Bèlgica s'hi va abstenir. Aquests països, però, no sumen el suport necessari per impedir l'adopció de l'acord per majoria qualificada. És a dir, cal el suport d'almenys quinze estats membres que representin com a mínim un 65% de la població.

La firma de l'acord arribarà més d'un any després que s'anunciés el desembre del 2024 el final de les negociacions entre la Comissió Europea –que parla en nom dels Vint-i-set en política comercial– i els països de Mercosur. Ja hi va haver un primer intent de signar-lo el desembre passat, quan el president de França, Emmanuel Macron, i la mandatària italiana, Giorgia Meloni, van frustrar la firma per exigir més mesures de suport per als agricultors.

Canvi de posició d'Itàlia

Ha estat precisament el canvi de posició d'Itàlia, que aquest divendres ha donat suport a la firma, el que ha permès tirar endavant l'acord que les parts han negociat durant dues dècades. Per això, els ambaixadors han hagut d'aprovar formalment primer les salvaguardes que reforcen la protecció del camp europeu davant de potencials distorsions greus causades per l'obertura al mercat del Mercosur, sobretot en sectors com l'aviram, la carn de boví, els ous, els cítrics i el sucre.

Aquest marc estableix llindars específics perquè la Comissió Europea pugui iniciar investigacions –i activar mesures específiques després– en cas de fort impacte en productes agrícoles sensibles europeus. El desembre el Consell i el Parlament van acordar fixar aquests llindars en un 8%, però finalment s'han reduït a un 5% –tal com defensava l'Eurocambra de sortida– per satisfer les demandes d'Itàlia.

D'aquesta manera, Brussel·les actuarà quan les importacions de productes sensibles s'incrementin de mitjana un 5% i els preus caiguin al mateix percentatge en un període de tres anys (enfront del 10% que va proposar la Comissió en un primer moment). L'acord sobre les salvaguardes necessita encara la formalització per adopció del ple del Parlament Europeu i del Consell per entrar en vigor.

Guanyadors i perdedors

L'acord de la UE amb el Mercosur no afavoreix o perjudica per igual els diferents sectors agroalimentaris. La ramaderia destaca entre els sectors que es veuen més amenaçats, mentre que hi ha avantatges per al de l'oli d'oliva o els vins espanyols. El govern espanyol, mentrestant, insisteix en la importància d'una zona de lliure comerç entre els dos blocs i, més encara, en l'entorn geopolític actual.

Els agricultors i els ramaders de l'Estat –i d'altres zones d'Europa, com França o Polònia– rebutgen l'acord, mentre que a la indústria transformadora –representada per la patronal FIAB– hi ha una posició favorable. "Hi ha sectors amb oportunitats, com els mediterranis, però no hem aconseguit les millors condicions d'accés immediat a Mercosur; els interessos defensius i ofensius no estan alineats i l'acord pot generar desequilibris", ha declarat a Efe el director general de Cooperatives Agroalimentàries, Gabriel Trenzado.

L'acord inclou concessions a Mercosur en el boví, l'aviram, l'etanol i l'arròs, encara que amb terminis i de forma gradual. Per exemple, en els enviaments carnis limita les preferències a una fracció de la producció de la UE: l'1,5% per a la carn de boví i l'1,3% per a l'aviram. Pel que fa als productes que exporta Espanya, beneficia el vi, les begudes, l'oli d'oliva, la xocolata o els lactis. No obstant això, des del sector manegen terminis que es poden allargar deu anys per aprofitar-se d'aquests avantatges.

A la pesca, la liberalització podria beneficiar l'abastament de primera matèria per a la indústria espanyola i entre les eventuals concessions hi ha terminis molt dilatats, com ara un desarmament aranzelari en setze etapes per a les vendes espanyoles de sípia i calamar.

Les salvaguardes fixades per tranquil·litzar els agricultors europeus es basen en un reforçament de la vigilància i en la reacció ràpida davant l'augment de les importacions o de la caiguda de preus; afecten productes sensibles, com ara el boví, les aus, l'arròs, la mel, els ous, l'all, l'etanol i el sucre; i suposarien la tornada dels aranzels si hi ha problemes seriosos amb els productors comunitaris.

Espanya exporta a Mercosur béns agroalimentaris per valor de 463 milions d'euros, mentre que les importacions pugen a 4.118 milions anuals, segons dades del ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació del 2024. Els productes espanyols més exportats a Mercosur són l'oli d'oliva (106 milions), el vi i el most (33,6 milions) i les fruites de pinyol (31,8 milions); mentre que els més importats són la soja (1.880 milions), el cafè (381 milions) i els crustacis (31).

L'acord, segons la valoració de l'executiu espanyol, desmantella aranzels imposats a les vendes espanyoles d'oli d'oliva, vi i begudes espirituoses, porcí, fruites i hortalisses, espècies, productes agrícoles transformats (confiteria, espessidors o salses) o formatges, ara situats entre el 10% i el 35%.

Pel que fa a les importacions, fonts d'Agricultura assenyalen que fins i tot la ramaderia es beneficiarà de les concessions a Mercosur, perquè tindrà més seguretat d'abastament de grans essencials com la soja, cosa que afavoreix la indústria dels pinsos. Una opinió que no comparteix el sector, que ha alertat de l'amenaça que suposa l'obertura als productes ramaders de líders agrícoles mundials com el Brasil o l'Argentina, en un moment molt delicat per a la indústria. Dins les fruites i hortalisses hi ha oportunitats per a Espanya, però també amenaces per a l'obertura als cítrics, especialment als sucs de Mercosur.