Els bancs andorrans es neguen a pagar el 100% dels dipòsits de la BPA

Andorra La Vella“Ara som al foc, després quedaran les brases”. Així s’expressa una font financera andorrana sobre els terminis de la resolució a la crisi de la BPA, intervinguda des de la setmana passada per presumpte blanqueig de diners provinents de xarxes delictives internacionals i que té el conseller delegat a la presó. A Andorra hi ha un consens gairebé absolut sobre el fet que la tercera entitat del país, amb prop de 12.000 clients i uns 250 treballadors, s’encamina cap a la liquidació. No obstant, l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) apunta que aquesta no és l’única opció, i també hi ha especulacions sobre una possible venda a una entitat estrangera. El ministre de Finances andorrà, Jordi Cinca, va assegurar ahir en roda de premsa que és “impossible” que la BPA segueixi operant d’aquí dos mesos amb “el mateix nom i la mateixa estructura” que fins ara.

Com va explicar l’ARA en la seva edició d’ahir, el principal obstacle per al tancament del banc és l’intent del govern en funcions (hi va haver eleccions l’1 de març i fins dilluns no es constitueix el nou Consell) d’aprovar una llei per a la liquidació ordenada de l’entitat que tingui l’aprovació de tots els partits.

Però tot plegat podria no ser tan ràpid com s’esperava. Si dimarts es parlava d’un acord gairebé complet entre els 28 diputats electes del Parlament, ahir una segona força se sumava a l’oposició a la llei. A més, hi ha una petició generalitzada de més informació concreta sobre el projecte de llei.

Protecció dels dipòsits

Fonts coneixedores de les negociacions explicaven ahir a aquest diari que un dels assumptes més delicats és quina quantitat haurien d’aportar les altres quatre entitats (Crèdit Andorrà, Andbank, Mora Banc i Banc Sabadell d’Andorra) per fer front a un fons de garantia de dipòsits que protegís els dipòsits dels clients. Sembla que la proposta que es va fer als bancs era que aportessin diners per garantir el 100% dels diners dels clients, cosa que consideren inassumible. A tota la UE hi ha una llei que garanteix els primers 100.000 euros de cada dipòsit, i a la BPA es pretenia que quedessin blindats tots els fons, independentment de la seva quantia. “És increïble: fan mala praxi, els intervenen, tenen propietaris multimilionaris i volen que ho paguem entre els altres”, protestava una font financera.

En qualsevol cas, ahir prenia força la versió de “les brases”: és a dir, que el procés potser s’allargarà durant dos o tres mesos en comptes de quedar resolt aquesta mateixa setmana. Ara la prioritat és de mantenir línies de crèdit que permetin que els clients de la BPA segueixin operant. Ahir, en la tercera jornada des que l’INAF va dictar la limitació de les retirades de diners a 2.500 euros per setmana i compte, es van mantenir les cues a les entitats.

El ministre Jordi Cinca admetia ahir que l’aïllament internacional de la BPA ha generat “una situació molt angoixant, molt greu”, i insistia que ara mateix la prioritat del govern és “restablir la confiança dels mercats”. No obstant, no es va atrevir a donar una data de quan podria acabar-se el corralito, que afecta els clients del banc. “Espero que les restriccions durin poc”, va sospirar, vinculant-la directament a la falta de línies de crèdit obertes. Pel que fa al futur de l’entitat, Cinca va ser clar: “Hem de tenir tendència a la reestructuració sempre que sigui possible”, va dir. En aquest sentit, admetia que “la credibilitat de l’entitat ha quedat molt malmesa per una acusació duríssima”.

Tot i aquesta voluntat de continuïtat -que si es produís salvaria en part els seus treballadors-, Cinca tenia una certesa: “El prestigi costa molt de guanyar i molt poc de perdre”.