La banca americana enterra del tot la Gran Recessió

WashingtonLa ronda de resultats d’aquesta setmana dels grans bancs dels EUA ha servit per comprovar que, quan s’acosta el sisè aniversari del col·lapse de Lehman Brothers, el sistema financer més important del món està més que recuperat, els fonaments són més sòlids i la prudència s’ha estès. Els resultats de les sis principals entitats revelen que la banca d’inversió continua sent un gran negoci, que els préstecs comercials no acaben de repuntar -reflex de la lenta recuperació econòmica-, que els crèdits hipotecaris han caigut però mantenen un pes rellevant i que els baixos tipus d’interès limiten la rendibilitat dels bancs, cosa que genera riscos.

Els grans bancs nord-americans no van trigar gaire a tornar als sòlids beneficis després d’entrar en pèrdues o acostar-s’hi molt el 2008 i el 2009. I alguns, com JP Morgan -el més gran en nombre d’actius dels EUA i del món-, han aconseguit guanyar més que abans de la Gran Recessió, terme amb què es coneix la crisi econòmica als EUA, on es va iniciar l’últim trimestre del 2007 i va acabar el juny del 2009. Els últims dos anys han sigut excel·lents per al sector financer nord-americà. El 2012 va registrar els beneficis més elevats des de l’esclat de la crisi: 104.000 milions d’euros, un 19,3% més que l’any anterior, segons les estadístiques oficials. I el 2013 no només va superar aquesta xifra sinó que va registrar els guanys més alts de la història: 113.000 milions. L’anterior rècord, 107.000 milions, era del 2006.

La fita va ser fruit sobretot de la reducció de la despesa de les entitats -amb acomiadaments significatius- però aquesta política es pot veure afectada per la intensa ofensiva de l’administració de Barack Obama contra les irregularitats en la concessió d’hipoteques de risc -les que van provocar la crisi- i les sancions que se’n deriven.

El cost de les multes i dels litigis ha afectat els resultats del segon trimestre de l’any de Bank of America -la segona entitat per actius- i de Citigroup. Tots dos han fet un forat als seus comptes per pagar penalitzacions que fregaran els 10.000 i 5.100 milions respectivament per no haver informat dels riscos que suposava la concessió d’hipoteques d’alt risc o subprime, que després revenien com a inversió. El 2013 JP Morgan va ser multat amb 9.600 milions pels mateixos fets.

Un rescat massiu i d’èxit

Des que va arribar a la Casa Blanca, a Obama l’han acusat de no haver sigut prou ferm amb la gran banca després del seu rescat massiu. A finals del 2008, el president George Bush -després de deixar caure el banc d’inversió Lehman Brothers- va crear un fons de 660.000 milions d’euros per rescatar el sistema financer i algunes empreses automobilístiques, dels quals es van acabar utilitzant uns 300.000 milions. L’operació, que va gestionar Obama, va ser exitosa: la banca va trigar poc a tornar les ajudes i els fons va registrar guanys. El rescat va salvar Bank of America i Citigroup.

Amb l’ofensiva dels últims mesos del departament de Justícia -també contra bancs estrangers- Obama busca advertir el sector perquè no torni als excessos del passat. El conjunt de sancions és d’uns 90.000 milions d’euros. I l’objectiu s’està complint: “Els bancs estan espantats. No entraran en negocis arriscats durant un temps. Han après la lliçó després de ser castigats durament amb els canvis regulatoris i els processos judicials”, afirma a l’ARA un analista de Wall Street que vol mantenir l’anonimat. “S’estan centrant en els camps en què són bons i a controlar les despeses”, afegeix. Malgrat aquest optimisme, el 2012 es van descobrir grans irregularitats en la venda de productes derivats de la divisió britànica de JP Morgan.

L’any passat els sis grans bancs van fregar el seu rècord històric de beneficis conjunts (60.000 milions d’euros el 2006). Tot i que les dades del primer semestre del 2014 són diverses, i les projeccions, difícils, quatre d’aquestes entitats -Goldman Sachs, Morgan Stanley, Wells Fargo i JP Morgan- van pel camí de superar els seus guanys del 2013. En canvi, Bank of America i Citigroup ho tenen més difícil pel llast judicial i la dependència dels préstecs a empreses i particulars, uns àmbits en què l’escàs consum i els mínims tipus d’interès -freguen el 0% des del 2008- limiten la rendibilitat. Els sis grans bancs han guanyat aquest primer semestre més de 17.000 milions, una mica menys de la meitat proporcionats per JP Morgan, que registra un descens interanual del 14%, mentre que Morgan Stanley i Wells Fargo tenen increments majúsculs.

A part d’abaixar el preu del diner a un mínim històric, la Reserva Federal ha injectat des del 2008 més de dos bilions d’euros al sistema financer i al mercat de deute públic, cosa que ha quadruplicat el seu balanç. En paral·lel, el Congrés va endurir notablement el 2010 la regulació financera però no s’ha aconseguit limitar la mida de les grans entitats. Es calcula que són un 30% més grans que fa sis anys.

A començaments de mes, Obama va lamentar, en una entrevista, que encara veia “molts bancs adoptant riscos” i va suggerir que alguns es podrien reestructurar. Però ràpidament la Casa Blanca va matisar que es referia a la banca a l’ombra i a les transaccions d’alta freqüència, que poden derivar en manipulacions del sistema.

Sis anys després del gran crac financer, la banca que el va propiciar ha recuperat fortalesa i ha incorporat polítiques de prudència, malgrat que encara genera alguns dubtes.