CaixaBank supera previsions i tanca el 2025 amb un benefici rècord de 5.891 M€
L'entitat bancària revisa a l'alça els objectius del seu pla estratègic
ValènciaNou any històric per a CaixaBank. L'entitat que presideix Tomàs Muniesa i que té Gonzalo Gortázar com a conseller delegat ha tancat el 2025 amb un benefici rècord de 5.891 milions d'euros, un 1,8% més que l'any anterior, segons els resultats que ha publicat aquest divendres a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). En l'últim trimestre, el benefici de l'entitat ha estat de 1.494 milions d'euros, un 3,4% més que el trimestre anterior.
"Ha estat un any molt positiu per al banc, i per tant també positiu per a l'economia espanyola", ha afirmat el conseller delegat de l'entitat, Gonzalo Gortázar, durant la roda de premsa de presentació de resultats a València, on el banc manté la seu –"i no es pretén canviar en els pròxims anys", ha dit Gortázar– malgrat el retorn a Catalunya de Fundació La Caixa. "Hem superat les expectatives del primer any del pla estratègic", ha apuntat.
De fet, l'entitat ha superat tots els objectius de l'exercici, motiu pel qual ha revisat a l'alça els plantejaments en creixement i rendibilitat del Pla Estratègic 2025-2027. "El 2025 és el primer any del nostre pla estratègic de tres anys, i com que ha anat tan bé, hem decidit revisar a l'alça els objectius del pla", ha apuntat el conseller delegat. En concret, CaixaBank apuja la previsió d'augment del volum de negoci del 4% al 6%, i fa el mateix amb l'increment de crèdit sa i els recursos de clients. Alhora, Gortázar ha posat especial èmfasi en "el pla de transformació", que inclou el desplegament d'una nova aplicació mòbil, el llançament de nous productes i serveis (com Facilitea Casa o Facilitea Cotxe) i una ràpida adopció de la IA generativa.
El marge d'interessos de CaixaBank ha caigut un 3,9% interanual, fins als 10.671 milions d'euros, per la disminució dels tipus d'interès, tot i que en l'últim trimestre ha pujat lleugerament respecte a l'anterior, amb 2.715 milions (+1,5%).
Hipoteques més cares
Els crèdits hipotecaris i el mercat residencial marcaran el curt i el mitjà termini de la banca. Davant dels diversos tocs d'atenció tant des del Banc d'Espanya com des del Banc Central Europeu (BCE), que ja han anat anunciant que revisaran els criteris de concessió de crèdits hipotecaris per part dels bancs europeus, Gortázar no s'ha mostrat preocupat: "En la mesura en què el que fixin sigui dins d'un marc raonable d'indicacions de cap on ha d'anar el sector, hi estem d'acord; el més important és pensar bé aquestes normes i el que no considero és que hi hagi una urgència a curt termini perquè no hi ha cap bombolla; on hi ha la urgència és en la creació d'oferta d'habitatges i en fer-los més accessibles a la gent", ha apuntat.
Segons ha detallat el director financer de CaixaBank, Matthias Bulach, el banc ha concedit una mica més de 20.000 milions d'euros en préstecs hipotecaris, "força més que el 2024", però "no es preveu que segueixi a aquest ritme, sí que pugui seguir creixent, però de manera menys abrupta", ha apuntat. "El mercat hipotecari està creixent, no desmesuradament, però la nostra quota de mercat està al voltant del 25% i, per tant, no estem sent agressius per treure el mercat als altres, només ens estem defensant i ens està anant bé", ha explicat Gortázar.
El conseller delegat preveu que s'encareixin les hipoteques per l'increment de tipus, i ha detallat que "l'evolució del mercat hipotecari és important, si bé abans era quasi el 100% a tipus variable, i ara més de la meitat és a tipus fix". A més, "la mitjana de les hipoteques a la resta d'Europa està al voltant del 3%, i nosaltres estem al 2,4%, però els tipus d'interès a llarg termini creixeran i el més normal seria que els tipus hipotecaris els acompanyessin", ha sentenciat.
Amb tot, Gortázar assegura que estem lluny d'una bombolla immobiliària com la de la crisi del 2008. "El mercat actual és molt diferent del de la bombolla immobiliària de fa 20 anys; el pes de la inversió residencial al PIB ha baixat a la meitat, la majoria de les hipoteques són a tipus fix, etcètera, i per tant no tenim una bombolla que pugui preocupar als balanços dels bancs", ha detallat.
La morositat, a mínims
La ràtio de morositat, un dels indicadors més importants per a la solvència d'un banc, s'ha tornat a situar en mínims. Concretament, ha passat del 2,6% del desembre del 2024 al 2,1% a tancament del 2025; els dubtosos han caigut un 15,7%, un total de 1.166 milions d'euros. En aquest sentit, l'entitat preveu situar la ràtio de morositat per sota de l'1,75% de cara el 2027 –millorant el 2% previst– i la rendibilitat (ROTE) entorn del 20%, i calcula apujar també la ràtio d'eficiència.
Sobre la renovació d'Isidre Fainé com a president de la Fundació La Caixa –accionista de CaixaBank a través de Criteria– per quatre anys més, Gortázar ho ha celebrat: "Que algú com ell continuï és un motiu de gran satisfacció", i ha detallat que "això no canvia la representació al consell". A més, sobre el capítol que va ocupar l'actualitat bancària tot el 2025, l'opa del BBVA al Banc Sabadell, Gortázar ha assegurat que "no ha tingut cap efecte ni influència" sobre l'activitat de CaixaBank.
Finalment, el consell d'administració del banc ha aprovat proposar a la junta general d'accionistes la distribució d'un dividend complementari en efectiu de 2.320 milions, equivalent a 0,3321 euros bruts per acció, amb càrrec als beneficis del 2025, a pagar durant el mes d'abril vinent.
Amb aquest dividend, la remuneració a l'accionista de l'exercici 2025 arribarà al 59,4% del benefici net consolidat, l'equivalent a 50 cèntims bruts per acció, un 15% interanual més i fins a sumar 3.499 milions. A més, el consell ha aprovat mantenir el pla de dividends el 2026, amb un dividend a compte d'entre el 30% i el 40% del benefici net consolidat corresponent al primer semestre, i un de complementari per assolir la distribució efectiva d'entre el 50% i el 60% del benefici net a final d'any.