Per què ha fracassat l'opa del BBVA al Banc Sabadell?
A més d'econòmics i financers hi ha factors polítics i socials que han influït en el fracàs del desenllaç final de l'oferta del banc d'origen basc a l'entitat catalana
BarcelonaDesprés de 17 mesos de batalla, l'opa del BBVA al Banc Sabadell ha fracassat. La gran pregunta que tothom es fa és: per què?, ja que fins i tot ha sorprès el banc vallesà. Hi ha una sèrie de motius que els analistes i experts esgrimeixen i no tots tenen a veure amb les finances. N'hi ha d'altres de polítics, socials i de comunicació. Tot plegat ha provocat que el BBVA no hagi aconseguit arribar ni tan sols a un 30% del capital del banc català, que li hagués suposat poder intentar prendre el control del Sabadell. Aquests són alguns dels motius que donen els analistes.
Llançar una opa just abans d'unes eleccions
El BBVA no va ser gaire fi a l'hora de llançar l'opa. És veritat que va presentar l'opa just després que la cadena britànica Sky News donés la informació sobre l'intent d'arribar a una solució negociada amb el Sabadell. El problema és que el 9 de maig de l'any passat, quan va despertar els mercats amb la seva opa, només faltaven tres dies per a les eleccions catalanes. Va ser un mal començament. Pràcticament tot l'arc parlamentari ho va criticar. El que és habitual a la banca són els acords, no les opes hostils. La darrera d'aquesta mena va ser la de l'antic Banc de Bilbao (avui BBVA) a Banesto el 1987 i va punxar.
Tenir escàs suport de les institucions i el món empresarial
En cap moment el BBVA ha aconseguit un gran suport de les institucions, especialment de les catalanes i de les d'altres territoris on és fort el Sabadell, com el País Valencià. Es va esforçar amb campanyes de relacions públiques, però no va aconseguir atraure-les. I el problema va ser que totes les organitzacions empresarials i econòmiques catalanes van rebutjar l'operació des de l'inici. S'hi van posar d'esquena. I una cosa similar va passar amb el govern català i l'espanyol, que fins i tot va convocar una consulta pública sense precedents per recollir les al·legacions contra l'operació per motius d'interès general. De fet, després de l'aval de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), l'executiu va imposar la prohibició d'una fusió durant els tres primers anys, en cas que tirés endavant l'opa.
Un banc amb accionistes implicats
Tot i el pes dels inversors institucionals, com ara fons i altres entitats, el BBVA no va tenir del tot en compte el pes dels accionistes del Sabadell que també són clients. El 80% dels minoristes ho són i tenien dipositades les seves accions al banc. I això va quedar reflectit quan el banc va difondre que només el 2,8% d'aquesta mena d'accionistes, que suposen l'1,1% del capital total, havien decidit sumar-se a l'opa. El BBVA va llançar molts missatges de caràcter financer sense tenir massa en compte el context sociopolític, mentre que el Sabadell es va dirigir en moltes ocasions "als seus". A més, en plena opa, el banc vallesà, en una altra de les seves jugades defensives, va retornar la seu a Sabadell, després de gairebé vuit anys a Alacant.
Una oferta que no ha quallat
En cap moment el BBVA ha aconseguit vendre les excel·lències de la seva oferta. Primer va ser en accions i una part en efectiu, la qual cosa va ser una errada perquè suposava que els petits accionistes havien de tributar per les seves plusvàlues. I després la va augmentar un 10%, fent-la tota en títols. Però va fer curt, ja que des del principi els analistes van dir que l'oferta hauria de ser entre un 20% i un 30% més elevada. La mostra va ser l'evolució a la borsa, que reflectia que s'esperava, primer, una oferta millor i, després, la possibilitat d'una segona opa, possiblement a un preu més alt. Però això ja és història.