Isidre Fainé, l’estabilitat i el poder de La Caixa

BarcelonaLa Caixa, l'entramat economicofinancer, empresarial i filantròpic més important d'Espanya, s'ha blindat, com a mínim fins al 2030. En un senyal de preservar la independència de la Fundació, la matriu de tot el grup, Isidre Fainé (Manresa, 1942) continua com a president durant quatre anys més envoltat d'un patronat, l'òrgan de govern, una bona part del qual ha renovat també mandat aquesta setmana. D'aquesta manera, amb la continuïtat i l'estabilitat marca de la casa, es cobreix el període del pla estratègic, en què es preveu invertir 4.000 milions fins al 2030.

L'imperi de l'estrella de Miró té en Criteria, també presidida per Fainé –va renovar el càrrec fa dos anys–, el seu braç inversor, amb la cartera de participacions empresarials més important d'Espanya, amb un valor que supera els 37.000 milions d'euros. El novembre passat, després de cessar al març el conseller delegat, Àngel Simón, Fainé va promoure canvis al full de ruta de Criteria fins al 2030 per vincular-lo més als interessos i objectius de la Fundació. Aquest organisme que té poder i capacitat d'influència financera, empresarial i d'acció social, l'encapçala Fainé des del 2014, quan l'entitat va deixar de ser una caixa d'estalvis, de la qual també va ser president des del 2007. Algunes fonts asseguren que un principi essencial és que "Criteria treballi per a la Fundació, no a l'inrevés".

A través de les participacions d'aquesta societat controlada al 100% per la Fundació s'obtenen els dividends que alimenten una de les obres socials de més de pes a Europa. El pressupost per al 2026, aprovat aquesta setmana juntament amb les renovacions al patronat, arriba als 710 milions, amb una alça del 8,4% i aspira a ser de 800 milions el 2030. Aquesta és una de les obsessions d'aquest banquer fet a si mateix, profundament religiós, de tracte afable i amb una gran capacitat per anticipar-se, segons expliquen aquells que el coneixen. Fainé també fa bandera de l'obra social com a president de l'Institut Mundial de Caixes d'Estalvis i Bancs Minoristes (WBSI) i la defensa com a model a escala global.

El president de La Caixa és des de fa gairebé dues dècades –primer des de la caixa d'estalvis i després des de la Fundació– protagonista del món empresarial espanyol, en especial d'activitats estratègiques com la banca, l'energia i les telecomunicacions. El braç inversor de La Caixa, sota la seva estratègia, té com a participació fundacional –i, per tant, intocable (no pot baixar del 30%, segons estableixen les normes de l'entitat)– el 31% de CaixaBank, el principal banc a Espanya que té l'Estat com a soci després de l'absorció de Bankia. També participa en companyies estratègiques com Telefónica (9,99%), Naturgy (25,99%), ACS (9,36%), Colonial (17,32%), la francesa Veolia (5%) i Aigües de Barcelona (15%), amb capacitat de decisió.

Donat aquest poder al món econòmic, hi havia expectatives sobre el seu relleu al capdavant de la Fundació, que va decidir retornar la seu social a Barcelona juntament amb la de Criteria, des de Palma, on la va ubicar el 2017 pel Procés. El mandat de quatre anys del president i una part del patronat acabava aquest 2026 i s'albiraven intents de desembarcament que alguns vinculaven al govern espanyol així com expectatives des d'alguns àmbits empresarials. Seguint la seva estratègia d'estabilitat i continuisme, Fainé ha optat per blindar la governança, garantir el pla estratègic i barrar el pas a tota potencial intromissió aprovant les renovacions estatutàries del patronat molt abans del que molts esperaven. Fonts consultades destaquen "la independència i la despolitització" del grup com a trets definitoris.

Els estatuts de La Caixa, que no limiten l'edat dels membres, estableixen que hi ha d'haver al patronat almenys un representant d'una de les entitats fundadores de La Caixa (Institut Agrícola Català de Sant Isidre, Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, l'Ateneu Barcelonès, la Cambra de Comerç de Barcelona i Foment del Treball). En aquest cas, la vacant, que s'ocupa de manera rotatòria, és per dos anys. La resta de vocals, inclosos el president i el vicepresident, són per quatre anys. Al patronat hi ha d'haver almenys un representant d'entitats col·lectives de l'àmbit d'actuació de la Fundació (Creu Roja o Càritas), professionals de prestigi en àmbits relacionats amb els fins socials de l'entitat i altres amb coneixements i experiència financera.

Juntament amb Fainé, també ha renovat el vicepresident, l'editor de La Vanguardia, Javier Godó –un any més gran que el president–, patró des del 2014 – l'any de constitució de la Fundació– i vicepresident des del febrer de l'any passat. També renoven José María Álvarez-Pallete (expresident de Telefónica), patró des del 2022; Isabel Estapé (notària), patrona des del 2018; Francesc Homs (exconseller d'Economia i president d'Ineo Corporate), des del 2014; Pablo Isla (expresident d'Inditex i president de Nestlé), des del 2022; María Isabel Gabarró (notària), patrona des del 2022, i Luis Carreras, patró des del 2018, i l'advocat Eugeni Gay, des del 2014, en nom de Creu Roja i Càritas, respectivament.

A més s'incorpora el president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (una de les entitats fundadores de La Caixa), Baldiri Ros, en substitució de Xavier Brossa, proposat el seu dia per la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País. Aquest òrgan de govern el completen Maite Barrera Xaubet, fundadora de Bluecap, patrona des de l'any passat; Marc Murtra (president de Telefónica), patró des del 2021; Asunción Ortega patrona des del 2016; Francisco Reynés (president de Naturgy i vicepresident de Criteria), patró des de l'any passat; i Artu Santos Silva (BPI), des del 2017. A més hi ha reservada una presidència honorífica que recau en l'anterior president, Josep Vilarasau, de 94 anys, que en el seu dia va fitxar Fainé per l'entitat quan era una caixa d'estalvis.

Fainé, apassionat de la banca –és autor de Pasión por la banca, juntament amb Robert Tornabell, Deusto, 2005–, l'obra social i la gestió empresarial –és president de la fundació de directius CEDE–, no s'ha plantejat mai la retirada. Durant la breu etapa en què va presidir l'antiga Gas Natural (avui Naturgy), del 2016 al 2018, quan tenia més de 70 anys, un periodista li va preguntar sobre la possibilitat de jubilar-se i va respondre: "El repto a una carrera per la Diagonal de Barcelona". És un líder que s'envolta de professionals solvents i amb una gran capacitat d'anticipació i bolcat en alinear la rendibilitat financera i el compromís social, afirmen les fonts consultades.

La singularitat d'aquest imperi economicofinancer-empresarial va cridar l'atenció del Financial Times. Un periodista d'aquest rotatiu feia setmanes que recopilava informació als despatxos de la Fundació i que consultava a empresaris i gent del món de l'economia a Catalunya i a Madrid. Finalment, va publicar un reportatge extens sobre Fainé i la Fundació dilluns passat, just el mateix dia en què es van decidir les renovacions a l'entitat. L'article apuntava la "inquietud" que genera l'edat del president i el seu poder.

El moviment a Telefónica

En tot cas, abans de la renovació per quatre anys més ja s'anaven movent peces. Es va cessar a finals d'abril el conseller delegat de Criteria, Àngel Simón, a qui s'havia fitxat el gener del 2024. Fainé no veia amb bons ulls el seu excés de proximitat amb la Moncloa i l'executiu de Salvador Illa. Va ser el relleu de José María Álvarez-Pallete, una persona amb gran sintonia amb Fainé, al capdavant de Telefónica, el detonant del cessament de Simón, després de l'aliança amb el govern espanyol per augmentar el pes al capital de l'operadora per contrarestar l'entrada dels saudís de STC. "Va ser, més que el fet, la manera com es va fer", la qual cosa va suposar la gota que va fer vessar un got que s'havia anat omplint, expliquen fonts consultades.

Abans de la seva sortida, La Caixa havia situat el secretari de la Fundació i de Criteria, Josep Maria Coronas, un dels homes de confiança del president, com a director general. Era un contrapès al poder de Simón. De fet, el càrrec de conseller delegat va desaparèixer a Criteria amb la marxa de Simón i es va substituir pel de director general, al capdavant del qual va situar José María Méndez, antic director de la patronal de les caixes (CECA), presidida per Fainé. I una altra de les seves persones properes, Francisco Reynés, el president de Naturgy, que va entrar com a patró de la Fundació unes setmanes abans del cessament de Simón, va esdevenir vicepresident primer de Criteria. Totes les especulacions es van disparar amb aquesta aposta, però els més coneixedors veuen inútil fer càbales sobre possibles relleus en un grup on es pensa en clau de la perdurabilitat de l'entitat. En aquest context, el vicepresident, el notari Juan José López Burniol, que formava part del patronat des del 2014 –igual que Fainé– i un dels seus homes de confiança van marxar sobtadament el desembre del 2024.

Una altra de les persones de més confiança de Fainé és Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank des del 2014, una de les columnes vertebrals del grup. Es tracta d'un alt executiu discret i solvent i en què Fainé té dipositada la plena confiança després de més d'una dècada portant el timó d'aquest banc que va engolir l'antiga Bankia en una operació dissenyada entre el mateix Fainé i la qui aleshores era la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Nadia Calviño. Fainé també compta amb l'opinió d'altres persones amb qui ha treballat o dut a terme negocis com el president de Colonial, Juan José Brugera, companyia de la qual Criteria torna a ser accionista principal, i Florentino Pérez, el president d'ACS i del Real Madrid, que no forma part del grup, però amb qui el president de la Fundació manté una amistat estreta, consolidada amb l'entrada de Criteria al capital d'ACS i l'antiga vinculació a través d'Abertis. El grau de relació queda demostrat amb el fet que Fainé és vicepresident de la constructora, com ho és de Telefónica des de fa més de 30 anys.