Crònica d'un divorci a La Caixa

Barcelona / MadridEl 16 d'abril, just abans de les vacances de Setmana Santa, es produïa un fet insòlit a La Caixa, el principal conglomerat empresarial del país. El del grup presidit per Isidre Fainé és un món "de treball en equip, amb caps visibles, però sense gaire obsessió per la notorietat i, menys per aquella relacionada amb els conflictes", expliquen fonts coneixedores de l'univers de l'estrella de Miró.

Per això va cridar tant l'atenció que a través d'un comunicat, Criteria –el braç inversor de la Fundació La Caixa, ambdues presidides per Fainé– corregís la seva pròpia nota de premsa publicada uns dies abans. En aquesta segona refredava un comunicat del dia 2 d'abril en el qual anunciava que el consell d'administració aprovava un "principi d'acord" per entrar en el capital de la siderúrgica Celsa. La societat amb la principal cartera de participacions empresarials d'Espanya s'autodesmentia en afirmar: "CriteriaCaixa vol aclarir que la possible entrada al capital de Celsa es troba encara en fase d'estudi per part de l'equip directiu i de gestió de la companyia, sense que fins ara s'hagi concretat res sobre això. Aquesta operació es manté sota anàlisi, de la mateixa manera que passa amb altres que s'analitzen en el curs de l'activitat inversora habitual de CriteriaCaixa".

Ni dues setmanes després, dimarts passat, l'endemà de l'apagada històrica, La Caixa provocava un terratrèmol al sector empresarial català i espanyol. Va anunciar que prescindia del conseller delegat de Criteria, Àngel Simón, menys de 15 mesos després d'haver-lo nomenat. Alhora, incorporava com a conseller per cobrir la seva vacant al president executiu de Naturgy, Francisco Reynés, que d'aquí poc serà nomenat vicepresident executiu de la societat, que gestiona una cartera de més de 30.000 milions d'euros. També es va conèixer que un dels altres implicats en l'operació de Celsa, el president no executiu d'aquesta siderúrgica, Rafael Villaseca, passava a ocupar el mateix càrrec a Veolia, la firma francesa propietària d'Agbar. Criteria té un 5% del capital del grup francès des de fa unes setmanes, després d'haver provat infructuosament de fer-se amb Agbar, de la qual va sortir definitivament el 2014, en vendre la darrera part que li quedava a Suez, avui Veolia.

El compromís amb Celsa "va ser la gota que va fer vessar el got", expliquen fonts coneixedores del deteriorament de la relació entre Fainé i Simón. El president considerava el de la siderúrgica un negoci que encaixa molt poc en la seva estratègia inversora. D'aquí el seu enuig quan es va donar per feta la inversió i també el comunicat "d'aclariment" remès a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), segons expliquen aquestes veus. A més, CaixaBank, de la qual La Caixa és la principal accionista a través de Criteria, era juntament amb el Santander, el BBVA i el Sabadell un dels creditors d'aquest grup. Celsa va passar de les mans de la família Rubiralta a les dels fons, que en van comprar el deute després d'una decisió judicial històrica.

Els canvis a la cúpula de Criteria han estat el desenllaç final del mandat de Simón, considerat fins fa poc un home de confiança de Fainé. Diverses fonts li atribueixen haver-se envoltat de directius provinents d'Agbar, companyia que havia presidit, i d'haver desplegat una agenda pròpia i relacions estretes amb els governs de Pedro Sánchez i de Salvador Illa, que va despertar els recels de Fainé. Fonts coneixedores del deteriorament de les relacions entre tots dos asseguren que "no hi ha hagut encaix entre Fainé i Simon". "Feia dies que la cosa no anava bé i les últimes operacions no anaven en línia amb la filosofia que planteja Fainé", diuen. De manera molt il·lustrativa, una altra font explica que "hi ha matrimonis que duren 40 anys i d'altres que en duren un". I aquest n'ha estat un exemple.

Un dels indicadors que el trencament no ha estat com acostumen a ser a La Caixa és el curt període de temps transcorregut des que Simón va ser nomenat. Habitualment, els relleus a La Caixa triguen més. Va passar amb Marcelino Armenter, a qui Simón va rellevar el gener de l'any passat. Va ser director general de Criteria del 2013 al 2023, i conseller delegat del 2019 al 2024. O amb Juan Maria Nin, número dos de La Caixa del 2007 al 2014. O amb Jaume Giró, actual diputat de Junts i exconseller d'Economia, que es va incorporar al grup La Caixa el 2009 i va ser director executiu i després director general adjunt de CaixaBank. També va ser director general de la Fundació La Caixa del 2014 al 2019, quan es va trencar la relació amb el president.

En tot cas, ha quedat clar que Fainé –el seu mandat al capdavant de la fundació que controla tot el grup s'acaba el febrer del 2026, quan tindrà 84 anys– no volia que Simón es perfilés com el seu possible successor. "És un gran directiu, però té la seva manera de fer", que no ha sintonitzat amb el president, diuen fonts consultades. En tot cas, durant aquest temps que ha estat al capdavant, Simón ha despertat una Criteria que s'havia quedat adormida els darrers anys, amb un pla estratègic fins al 2030 i més dinamisme inversor, però cap a una direcció i un estil que s'han anat apartant de Fainé.

El president de La Caixa, que va impulsar el retorn de la seu social de la Fundació i de Criteria a Barcelona al març, estava molt incòmode amb la sincronia que hi havia últimament entre les operacions dirigides per Simón (proper a una branca del PSC) i els desitjos dels governs de Sánchez i Illa. A més del cas de Celsa –amb una Criteria en el rol de salvadora d'una indústria de gran pes a Catalunya i Espanya, fet que suposava un alleujament per als dos presidents socialistes–, hi ha hagut altres precedents que han contribuït a dinamitar la relació.

Un dels fets més importants que van incomodar Fainé va ser l'augment del pes de Criteria en l'accionariat de Telefónica per fer de contrapès al desembarcament dels saudís de STC al capital de la teleco. I, especialment, el nomenament al capdavant de l'operadora de Marc Murtra, un altre directiu que es considera proper als socialistes. El cessament de José María Álvarez-Pallete com a president de Telefònica, un executiu apreciat pel president de La Caixa i patró de la Fundació des del 2022, tampoc no va agradar a Fainé, molt poc partidari de les interferències polítiques.

Al nou vicepresident executiu de la Fundació, Francisco Reynés, se'l considera menys marcat políticament que al seu predecessor. Hi ha qui assegura que ja fa anys que Fainé l'assenyalava com el seu preferit. En tot cas, aquest enginyer industrial mallorquí de 62 anys aporta "neutralitat política" i un perfil com a "gestor professional independent", expliquen els que el coneixen. Està acostumat a mantenir bones relacions amb tots els colors polítics, ja que controla negocis a moltes autonomies. Una bona pista sobre l'aposta per Reynés va ser el seu nomenament com a patró de la Fundació el 3 d'abril. El directiu ocuparà la vicepresidència que va deixar vacant el notari Juan José López Burniol a Criteria, que va protagonitzar una sonada dimissió al desembre i que era un altre dels homes del cercle de confiança de Fainé fins aleshores.

Els homes de Fainé

El president de La Caixa es va fixar en Reynés quan era conseller delegat de la cimentera Uniland, a principis dels 2000. Amb 43 anys el va proposar com a director general de recursos de l'antiga Gas Natural el 2006. Només va trigar un any a encarregar-li la gestió de Criteria CaixaCorp, de la qual va dirigir la sortida a la borsa el 2007. "Coneix perfectament aquesta societat", expliquen els que el coneixen. L'executiu coincidirà en el seu nou càrrec amb altres persones de pes al grup amb qui va treballar a Abertis, una companyia que va transformar quan encara estava participada per La Caixa i de la qual va escindir el negoci de les telecomunicacions amb la creació de Cellnex. Un d'ells és Josep Maria Coronas, director general de la Fundació des del gener, un càrrec que compatibilitza amb el de secretari del seu patronat i del consell d'administració de Criteria.

A Naturgy –on Reynés continuarà com a president executiu, i de fet només cobrarà per aquest càrrec– asseguren que l'energètica ocuparà bona part del seu temps. També diuen que no s'ha proposat per al càrrec a Criteria ni com a successor de Fainé, si bé "és un dels grans pesos pesants del cercle de més confiança del president". El que passi en un futur només el temps ho dirà, asseguren.