Àngel Simón, un mandat de 15 mesos

Barcelona"M'ha sorprès, no fa gaire que l'havien nomenat", diu a l'ARA un alt representant de la societat civil catalana. "Era un nomenament que sonava a llarg quan va aterrar a Criteria", afegeix aquesta font, que va tractar amb Àngel Simón durant uns anys. De fet, aquesta és l'opinió majoritària de les persones consultades per aquest diari davant d'una notícia d'envergadura: el prematur cessament de Simón com a conseller delegat de Criteria. "Què dius? Això ha passat avui?", diu un altre representant de la societat civil. La sorpresa, un any després, es barreja amb la incredulitat.

"Té una molt bona mirada política, no és un directiu només fixat en els comptes de resultats. Mira per l'interès del país", diu la primera font sobre Simón. "Des del punt de vista de direcció empresarial, és dels millors directius que hi ha a Catalunya. Com a perfil de dirigent empresarial és potent", rebla la segona. Segurament aquests són dels trets que convertien l'expresident d'Agbar en un dels directius més ben posicionats per substituir ara fa un any Marcelino Armenter, que era conseller delegat del hòlding inversor de la Fundació La Caixa des del 2019. I així va ser, tot i que a les quinieles d'aleshores ja hi havia autèntics pesos pesants, com José María Álvarez-Pallete (expresident de Telefónica) i Francisco Reynés. Aquest últim, president executiu de Naturgy, ha estat ara el nou escollit per ser vicepresident executiu i acompanyar Isidre Fainé, president de la Fundació, en un dels llocs de poder que es consideren més influents de la política catalana i espanyola.

"En el cas d'Agbar, va saber gestionar diversos processos de compravenda i que Agbar no perdés la personalitat d'empresa d'aquí", diu una de les fonts, i dona una altra de les claus que expliquen el seu sonat aterratge a la cúpula de La Caixa. En l'últim any, el seu braç inversor ha premut l'accelerador a través de la seva estratègia de reinversió en sectors més estratègics i industrials de l'economia espanyola. Primer va ser Telefónica, després Europastry i Celsa, i el grup belga Interparking. El colofó d'aquest breu llegat de Simón al capdavant de Criteria ha estat la tornada de la seu social de La Caixa a Barcelona. L'episodi més controvertit va ser l'entrada al capital de Celsa, un anunci que es va refredar dues setmanes després. "Es troba encara en fase d'estudi", deia en un comunicat el hòlding.

"El motiu se m'escapa", diu una altra persona també consultada per aquest diari. Ningú sembla tenir respostes clares davant la fugacitat de Simón com a conseller delegat de Criteria. Fa un any fonts properes a La Caixa refredaven una de les hipòtesis més esperançadores per a la carrera de Simón, defensada per diverses veus del sector financer: ser l'home cridat a succeir Fainé. Ara l'eventual successió del president de la Fundació La Caixa, que té més de 80 anys i un mandat vigent fins a l'any vinent, torna a la casella de sortida. "Simón té un tracte difícil. És un bon professional, però és difícil entendre-s’hi. Exigeix lleialtat a ell, no al projecte", detalla una persona que ha tractat de prop amb ell. Les cruentes lluites de poder en aquests entorns poden desgastar relacions fortes, no és la primera ni la segona vegada que alguna de les persones més properes a Fainé deixa La Caixa. Molt ben connectat amb l'òrbita socialista, hi ha qui diu que aquesta sintonia també acaba passant factura a Simón. "A Madrid, es presentava a massa llocs com el pròxim home fort i successor", diu una altra font, que apunta que Simón acostumava a sopar amb destacats dirigents socialistes. Fainé ho sabia, i aquesta "imprudència" de Simón, unida a una "desconfiança creixent" envers ell del president de La Caixa, ha acabat sent decisiva, remarca la mateixa font.

Veí de Manresa i enginyer de camins, canals i ports de formació, Simón va iniciar la seva carrera professional com a gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L'any 1995 va aterrar a Agbar, primer com a delegat a Portugal i després com a director general internacional del sector aigua i sanejament. Després de passar per Xile, va ser designat director general d’Aigües de Barcelona. Abans d'arribar a l'univers de La Caixa, Simón va ser president del grup Agbar del 2010 al 2024, un càrrec que va combinar amb la vicepresidència executiva de Suez, un càrrec de l’Europa del Sud i Llatinoamèrica (2013-2022). Una trajectòria que segons una veu que ha tractat amb ell també l'ha definit: "Ell no ve del món financer, el món financer demana discreció. Després en va aprendre, però al principi no va ser discret", diu.