Per què el retorn de La Caixa podria ser encara una millor notícia per a la Generalitat?

BarcelonaEn els primers anys de la dècada del 2000, La Caixa era una entitat financera, amb una cartera de participacions industrials i que amb els beneficis feia una important obra social. Més de dues dècades després –i amb una gran crisi financera pel mig que va comportar la fi del model de caixes d'estalvi–, l'esquema ha canviat. La Caixa és una fundació que fa una gran obra social i que té múltiples participacions bancàries i industrials que, amb els seus dividends, nodreixen el pressupost d'aquesta fundació.

Entremig de les dues figures i ha CriteriaCaixa. Una companyia que va néixer com una cotitzada a borsa que aglutinava gran part de les participacions de La Caixa. Però després de la crisi financera, Criteria va passar a ser una societat 100% propietat de la Fundació La Caixa, que aglutina la cartera de participacions, entre les quals la de CaixaBank, l'entitat financera actual. Però, a banda de la significació política del retorn de la seu social, quina importància real té?

A efectes fiscals, pràcticament gens. El gran impost que paguen les entitats és el de societats, que no està transferit a les comunitats i, per tant, es continuarà pagant igual a l'Agència Tributària estatal. Tributàriament, "cap implicació", indiquen fonts de CriteriaCaixa. Però podria canviar si el Govern pacta amb l'Estat el finançament singular i Catalunya recapta tots els impostos, el que se'n diu tenir la clau de la caixa.

El director acadèmic del màster en finances i banca de la UPF-BSM, Xavier Brun, explica a l'ARA que si Catalunya recaptés tots els impostos tal com demana la Generalitat, també el de societats i, per tant, encara que hagués de pagar una part a l'Estat després de recaptar-lo tot, com més empreses hi hagués domiciliades a Catalunya i més grans fossin, més alta seria la recaptació.

Aquest expert també assenyala que hi podria haver una segona derivada. Recaptar els impostos "facilitaria endeutar-se en els mercats, perquè els creditors tindrien la garantia, per deixar els diners, d'uns ingressos". Això ara és molt més difícil, i per això l'emissor de deute és el Regne d'Espanya, que és qui té la gran part dels ingressos via impostos.

Una altra cosa, però, és l'impacte econòmic: parlem d'una de les fundacions més importants del món, amb 655 milions d'euros de pressupost per a aquest any, i una cartera de participacions que suma quasi 30.000 milions d'euros en valor. A més, Criteria no només manté aquestes participacions com un pur soci financer, sinó que en moltes d'elles té un clar pes en la gestió de les empreses.

De fet, en el comunicat en què la Fundació La Caixa i CriteriaCaixa explicaven el retorn de la seu ja indicaven que, a escala operativa, haver marxat primer i tornar ara ha tingut poc impacte. "El canvi no implica moviment de persones ni d'espais o serveis corporatius, atès que la major part dels empleats i centres de treball han estat ubicats sempre a Barcelona", diu textualment el comunicat.

Una altra cosa és l'impacte a escala periodística. La denominada fuga d'empreses ha omplert pàgines de diaris. Anant a l'últim exercici, el 2024, Catalunya va registrar un saldo negatiu de 371 empreses, és a dir, van marxar més empreses de les que van arribar. Just al contrari de Madrid, que va registrar un saldo positiu de 266 empreses, segons dades de la companyia Informa. Però quan es fa la suma i resta de la facturació de les empreses que arriben i marxen, Catalunya presentava un saldo positiu de 1.866 milions d'euros, és a dir, malgrat perdre empreses va guanyar facturació; mentre que Madrid presentava un saldo negatiu de 3.486 milions d'euros.

La font d'ingressos

CriteriaCaixa és la principal font de finançament de la Fundació La Caixa, que és la propietària única del hòlding. Criteria no ha presentat encara els seus resultats del 2024, però el primer semestre de l'any passat el va tancar amb un benefici de 1.270 milions d'euros, un 77% més que el mateix període del 2023. Els guanys s'expliquen per l'aportació de les seves participades, que es va disparar fins als 1.127 milions.

En concret, CriteriaCaixa va rebre 904 milions de CaixaBank, 104 milions de Naturgy i 43 milions de Telefónica. El braç inversor de La Caixa va assegurar llavors que preveia superar "àmpliament" els 1.600 milions d'euros per dividends en el tancament del 2024.