Política monetària
Economia 08/07/2021

El BCE trenca el dogma de la inflació

Els canvis flexibilitzen l'estratègia de l'organisme per controlar pujades de preus i suposen un allunyament del model germànic

4 min
Els preus han crescut per sota dels objectius del BCE

BarcelonaEl Banc Central Europeu ha revisat la seva estratègia de política monetària i flexibilitzarà el control sobre les pujades de preus. D'aquesta manera, l'organisme abandona el seu objectiu de mantenir la inflació "propera però per sota del 2% anual" al conjunt de la zona euro i adopta un criteri més lax d'assolir un 2% "simètric" a mitjà termini, segons la presidenta del BCE, Christine Lagarde.

La idea de simetria implica que, mentre que abans el BCE havia de vetllar perquè els preus no pugessin mai més d'un 2% anual, amb el canvi d'estratègia la inflació podrà superar temporalment aquesta taxa per compensar els períodes de temps en què els preus creixen a un ritme més baix. "Hi haurà períodes transitoris en què la inflació se situarà moderadament per sobre de l'objectiu. El 2% no és cap sostre", ha indicat Lagarde en la roda de premsa de presentació de la nova estratègia.

A més, el BCE ha anunciat que, en els càlculs de les pujades de preus, també hi inclourà gradualment el preu de l'habitatge, una mesura que fins ara no tenia en compte, ja que no es considera un producte de consum. No obstant això, la manera de calcular l'evolució dels preus continuarà sent l'índex de preus al consum (IPC) harmonitzat, que elabora l'Eurostat i que només pren en consideració productes i serveis de consum, per exemple aliments, electricitat, viatges, vehicles o roba.

Arran de la crisi del 2008, la inflació a la majoria d'economies desenvolupades i especialment a la zona euro s'ha mantingut molt per sota, de mitjana, del 2%, la qual cosa justifica, segons el BCE, un canvi de política per arribar a aquest objectiu.

Amb tot, ni el document d'estratègia –de només dues pàgines– ni la compareixença de Lagarde han permès saber fins a quin punt els canvis introduïts seran profunds o només superficials. Per exemple, la presidenta no ha aclarit si, per compensar períodes llargs de baixa inflació, el BCE es limitarà a tolerar que la inflació superi la barrera del 2% o si, de manera més agressiva, buscarà expressament que els preus creixin a uns nivells més elevats.

Així mateix, Lagarde ha assegurat que els tipus d'interès continuen sent la principal eina per complir el mandat del BCE. Amb el nou objectiu d'inflació, doncs, s'obre la porta a mantenir els tipus en els mínims històrics actuals durant més temps malgrat els indicis de recuperació que es viuen ara, però no queda clar si els programes de compra massiva de deute iniciats el 2014 pel seu predecessor, Mario Draghi, s'inclouran dintre del repertori habitual de polítiques de la institució o es consideren una eina puntual.

Allunyament del model germànic

La falta de definició de Lagarde pot tenir raons polítiques, ja sigui per evitar l'oposició als canvis d'estats com Alemanya, més reticents a flexibilitzar els criteris per gestionar la inflació, o bé per la pressió dels estats que eviten que el BCE adopti una posició més agressiva. En aquest sentit, la nova estratègia ha estat aprovada "unànimement" per tots els representants del consell de govern del BCE, inclòs el del Bundesbank, el banc central germànic.

La majoria de bancs centrals dels països occidentals, com la Reserva Federal dels Estats Units o el Banc d'Anglaterra, tenen un doble mandat. D'una banda, han de controlar la inflació, és a dir, que els preus no creixin massa ràpid, la qual cosa faria perdre poder adquisitiu a les famílies, que veurien com els productes de consum s'encareixen més ràpid que els salaris. De l'altra, fomenten la plena ocupació, a fi que tots els treballadors tinguin feina i, per tant, un sou per gastar.

El BCE és una rara avis en el sentit que els tractats europeus només li atorguen el mandat per controlar la inflació, però no li permeten fer res per fomentar la creació de llocs de treball. Aquesta va ser una de les condicions d'Alemanya, la primera economia del continent, per afegir-se a la unió monetària europea quan es va crear als anys 90. La tradició econòmica germànica, compartida per estats com Àustria o els Països Baixos, té en les pujades de preus la principal por, ja que són economies exportadores –la inflació encareix els productes nacionals– i sobretot amb alts nivells d'estalvi entre la població –la inflació fa perdre valor als diners estalviats.

Amb el nou canvi de política, el BCE s'allunya, doncs, dels postulats més conservadors defensats pels representants centreeuropeus al consell de govern de l'organisme, i s'acosta més a la manera de fer dels bancs centrals anglosaxons. La Reserva Federal nord-americana va introduir una modificació similar l'agost del 2020.

L'allunyament del model alemany va començar amb la presidència de Draghi, que el 2012 va introduir els primers programes de compra massiva de deute públic dels països, una mesura molt contestada a Alemanya, on en diverses ocasions alguns polítics conservadors han portat aquests programes a la justícia, tot i que els tribunals els han acabat considerant constitucionals .

"Pla d'acció" contra el canvi climàtic

En un altre comunicat, la institució ha anunciat "un pla d'acció" contra el canvi climàtic que comportarà que el BCE hagi de tenir en compte les implicacions mediambientals de les seves polítiques i analitzar-ne les conseqüències. A més, en els programes de compres de deute corporatiu, el BCE prioritzarà els bons emesos per empreses alineades amb els objectius mediambientals de la Comissió Europea.

stats