La Cambra augura un creixement del PIB català del 12% fins al 2022, un dels més alts d'Europa

BarcelonaL'arxiu que acumula la cinquantena de memòries econòmiques que ha fet la Cambra de Comerç de Barcelona incorpora aquest any el balanç econòmic “més negatiu” fins ara. Aquest divendres l'entitat presentava la radiografia del 2020, que mostra que Catalunya ha registrat la caiguda del PIB més intensa entre els principals països europeus (-11,6%), de gairebé el doble de la mitjana a la zona euro (-6,6%). Així i tot, els diversos responsables d'elaborar aquesta memòria s'han mostrat convençuts que a l'altre costat de la balança hi ha una recuperació tan pronunciada que col·locarà Catalunya entre les economies que més creixin entre aquest any i el següent. L'única reserva és l'efecte que puguin tenir els rebrots de covid-19 dels últims dies i les recomanacions de no viatjar a Catalunya dels principals mercats emissors de turisme. 

Perquè, precisament, un dels factors que expliquen que la pandèmia hagi afectat de manera tan contundent Catalunya és la importància del turisme estranger en la seva economia. Això i "l'inferior volum d'ajuts que s'han concedit a les empreses d'aquest país”, ha sintetitzat Mònica Roca i Aparici, presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona. 

Malgrat tot, la directora d'aquesta memòria econòmica, Carme Poveda, ha explicat que encara que de cara a aquest any preveuen que el PIB es mantingui cinc punts per sota del d'abans de la pandèmia, si s'acumula al comportament que s'espera per al 2022, Catalunya serà de les economies que més creixeran dins la zona euro. La que més ho farà serà l'espanyola, seguida d'Irlanda i després de Catalunya. Compten, però, que un dels factors que haurien de fer millorar la situació és que a l'estiu es vagi restaurant la mobilitat entre països. “Encara no sabem com afectarà la variant delta ni les restriccions que estan posant altres països”, ha admès Poveda. “S'ha de veure com serà aquest estiu”, ha afegit.

En aquesta línia, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha admès en el mateix acte que "tenim a sobre" una nova onada de covid-19 que "pot afectar la recuperació econòmica que havíem iniciat".

El que preveuen els càlculs més optimistes de la Cambra, sense tenir en compte això, és que aquest any es recuperi la meitat de la despesa turística del 2019 (7.000 milions d'euros) i que a això s'hi sumi la part dels fons europeus Next Generation que estimen que tocarà a Catalunya (3.000 milions d'euros) i part de l'estalvi acumulat durant l'any de la pandèmia (3.500 milions d'euros). En total, doncs, esperen una injecció de 13.500 milions d'euros al consum. “Si es compleixen aquestes previsions podria ser que l'economia acabi creixent més del 6% que havíem estimat [per al 2021]”, ha conclòs la directora de la memòria.

Aposta per la indústria

Més enllà dels vaticinis macroeconòmics, la Cambra també ho ha aprofitat per aconsellar que aquesta recuperació aposti per modernitzar la indústria, que és un dels grans punts forts de l'economia catalana. Es basen en les dades que mostren que les exportacions ja han recuperat els nivells d'abans de la pandèmia, que el nombre d'empreses exportadores regulars ha caigut poc i que la indústria es manté com el principal sector al qual va dirigida la inversió estrangera: la mitjana dels últims 4 anys indica que n'acumula el 37%. A això se li ha de sumar que l'any passat la inversió estrangera en TIC es va multiplicar per 3,5. “Aquests dos tipus d'inversió seran la clau per crear una economia productiva que ofereixi llocs de treball de qualitat en el futur”, ha assegurat Poveda. 

Oriol Amat, catedràtic d'economia financera de la Universitat Pompeu Fabra, ha afegit a tota aquesta visió l'anàlisi de la situació de les empreses després d'aquests mesos de pandèmia. En resum, malgrat lamentar que la crisi del covid hagi tornat Catalunya a la situació de destrucció d'empreses que havia aconseguit deixar enrere el 2014 i a una caiguda de l'activitat que s'ha acabat transformant en pèrdua de la productivitat, aquest expert considera que en general les empreses han mantingut la seva solidesa. “L'empresa catalana estava capitalitzada i tenia una situació financera més forta per fer front al covid”, ha conclòs Amat. Sobretot en comparació a la crisi del 2008, que les va agafar molt endeutades i amb una situació financera molt feble.