Canvis a les empreses que podrien ser beneficiosos

El febrer del 2014 una vaga al metro de Londres va donar una lliçó d’adaptació. Com que l’aturada va suposar el tancament d’algunes línies de metro però no totes, els londinencs es van veure obligats a plantejar-se noves maneres d’arribar a la feina. Investigadors d’Oxford i de Cambridge es van adonar que prop d’un 5% dels passatgers van continuar optant pel nou itinerari després del restabliment de la normalitat. Els beneficis econòmics a llarg termini per un de cada vint viatgers que va adoptar una nova i millor manera de desplaçar-se a la feina van ser superiors als costos a curt termini de la incidència.

El brot de Covid-19 representa un repte molt més important per al món empresarial que una vaga del transport. Analistes del banc Goldman Sachs calculen que el creixement dels beneficis de les empreses de l’índex S&P 500 podria quedar reduït a zero. La por a una pandèmia ha fet que els últims quinze dies s’esfumessin 7 bilions de dòlars en valor de mercat d’empreses cotitzades de tot el món.

Algunes empreses tornaran al pilot automàtic tan bon punt remeti l’amenaça. Per a d’altres, però, la interrupció tindrà un efecte perdurable que accelerarà tendències en l’organització empresarial que ja estaven en marxa. N’hi ha dues de particularment importants. D’una banda, els pròxims mesos estan cridats a ser un experiment gegantí sobre la capacitat de les noves tecnologies de possibilitar el teletreball en massa dels empleats, la qual cosa accelerarà la reinvenció de les oficines. De l’altra, a les empreses que ja estaven amoïnades per unes cadenes de subministrament que trontollaven per la guerra comercial, el virus els dona un motiu més per reconfigurar-les.

Un estudi de la Global Business Travel Association, una patronal del sector, ha revelat que els viatges de negocis, que costen a les empreses més d’un bilió de dòlars a l’any (i que només en vols emeten aproximadament tant CO 2 com Ucraïna), podrien experimentar una davallada de més d’un terç mentre duri l’epidèmia.

Alhora, moltes empreses estan aprenent a valorar el teletreball. Els plans de contingència per al virus podrien també fer palesa la ineficiència en l’ús de l’espai d’oficines. Les grans empreses britàniques i nord-americanes paguen de mitjana 5.000 dòlars per treballador en despeses anuals de lloguer. Si ara els seus superiors veuen que quan els treballadors s’autoaïllen a casa augmenta la productivitat -o almenys no es redueix-, els arguments a favor del teletreball podrien ser irresistibles.

La segona manera amb què les empreses estan reinventant el seu negoci té a veure amb les cadenes de subministrament, que han esdevingut més complexes i globals però més vulnerables a les distorsions. La Covid-19 podria afectar tots els proveïdors actuals i potencials d’una empresa de manera simultània. En un escenari d’aquesta mena, el fet d’acumular més existències i tenir proveïdors a prop podria deixar de semblar un malbaratament i passar a ser considerat necessari.

Resposta immunitària

El coronavirus no acabarà pas amb els viatges de negocis ni amb les cadenes de subministrament globals. Les fàbriques de la Xina ja tornen a funcionar. No obstant això, la crisi constitueix una oportunitat per provar noves maneres de fer les coses i per qüestionar la idoneïtat dels vells costums. Els directius no haurien de ser immunes a l’oportunitat.