Catalunya estalvia 1.350 milions pel descens del petroli

BarcelonaLa caiguda del preu del petroli de l’últim any té un trasllat immediat als comptes macroeconòmics. La factura energètica global de Catalunya s’ha rebaixat en gairebé 1.350 milions d’euros el primer semestre d’aquest any respecte al mateix període de l’any passat. En el conjunt d’Espanya, la rebaixa puja a gairebé 6.260 milions.

Unes magnituds que, de fet, superen les expectatives que tenia el govern central. A la tardor el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va assegurar que la baixada del preu del petroli suposaria una injecció neta de 10.000 milions el 2015. I en només sis mesos ja s’han superat els 6.000 milions.

L’estalvi de la factura energètica es reflecteix en les dades de comerç exterior publicades per l’Icex. En el cas de Catalunya, del gener al juny del 2014 les exportacions de productes energètics van pujar a quasi 878 milions d’euros, mentre que les importacions van ser de 4.515 milions. Això suposa un saldo negatiu de 3.636 milions. En canvi, en el primer semestre d’aquest any el saldo negatiu s’ha rebaixat a 2.289 milions, després que les exportacions hagin assolit els 1.041 milions d’euros (un 18% més que en el mateix període de l’any passat), mentre que les importacions han arribat quasi fins als 3.330 milions (el 26% menys que fa un any).

Balança energètica

Per tant, l’estalvi de la factura energètica ve tant de la baixada dels preus del cru -el cost de les importacions de petroli ha caigut un 25% respecte a l’any anterior- com de l’augment de la venda d’energia a altres països, sobretot de carbó i electricitat, que augmenta un 120%, i gas, que puja el 86%.

Les dades portuàries certifiquen aquesta empenta. El moviment de mercaderies del sector energètic al port de Tarragona ha pujat un 16% durant el primer semestre. Un port que, segons els seus responsables, s’ha convertit en un hub de productes refinats del petroli. A les terminals hi atraquen naus petroquímiques procedents de destinacions internacionals i en surten vaixells que distribueixen productes refinats per la indústria local cap a la resta de ports de tot el Mediterrani. Un paper que també fa el port de Barcelona, que si bé ha vist baixar la manipulació de gasoil i biodièsel en el primer semestre, ha registrat un augment del 61% en la manipulació de benzina.

En el cas del conjunt de l’Estat l’estalvi no té exactament els mateixos components. Arriba sobretot per la baixada del cost de les importacions de petroli (-31%), però les exportacions de productes energètics no augmenten, com a Catalunya, sinó que cauen un 24%.

Poc descens dels carburants

Però si el preu del cru ha rebaixat la factura energètica per a l’anomenada comptabilitat nacional, el trasllat a la butxaca dels consumidors no ha sigut idèntic. És cert que els combustibles per a l’automoció han marcat els preus més baixos de l’estiu coincidint amb l’operació tornada d’aquest cap de setmana. Però des de l’agost de l’any passat el preu del petroli ha caigut un 54%, mentre que el de la gasolina 95 només ho ha fet un 12% i el de gasoil un 17%.

El fenomen no és nou. Se’n diu efecte coet - efecte ploma: quan el petroli puja, els preus dels carburants s’enlairen a la velocitat d’un coet, mentre que quan la cotització del petroli baixa els preus dels carburants cauen a poc a poc, com una ploma. Les causes són múltiples. D’una banda, només un 40% del preu dels carburants respon a la matèria primera. La resta són impostos i costos de refinament i distribució. Un altre dels factors que incideixen és la competència. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència va alertar al desembre que les petrolieres no traslladaven tota la baixada del petroli al preu de la benzina i que, en canvi, aprofitaven l’ocasió per ampliar els marges. És a dir, per guanyar més diners tot i la caiguda dels preus de la matèria primera. La CNMC, de fet, ha iniciat una croada per denunciar la falta de competència al sector i ha apujat el to últimament, després que el govern central li limités la capacitat sancionadora aprofitant la llei d’hidrocarburs.

LES CLAUS

1. Per què falta competència en el sector dels carburants?

Competència creu que les grans companyies del sector dominen el mercat. Al febrer ja va sancionar sis grans petrolieres (Repsol, Cepsa, BP, Disa, Galp i Meroil) amb 32 milions d’euros per pactar preus. Els grans del sector, que formen l’Associació d’Operadors Petroliers (AOP), reconeixen que tenen més del 60% del mercat espanyol.

2. Quines mesures s’han pres per corregir-ho?

El govern de l’Estat, en la nova llei d’hidrocarburs, ha posat limitacions als operadors, que no podran tenir més del 30% de quota de mercat de les benzineres de cada província. I el ministeri de Foment, en la llei de carreteres, ha establert que en una carretera no hi podrà haver tres benzineres seguides del mateix operador. Tot i això, el ministre d’Indústria i Energia, José Manuel Soria, ha reconegut que “cal insistir a introduir el màxim nivell de competència”.

3. Com ha evolucionat el mercat arran de la crisi?

Durant la crisi ha augmentat el nombre de benzineres a l’Estat, sobretot les low cost lligades a grans superfícies comercials o cooperatives. S’ha passat de les 8.900 benzineres l’any 2007 a superar les 10.700 el 2014. Però la venda de carburants ha disminuït, i s’ha passat d’unes vendes de 3.500 metres cúbics per benzinera a només 2.400 metres cúbics. Manuel Amado, president de l’Associació Provincial d’Estacions de Servei de Barcelona, es queixa que els requeriments per a les noves benzineres de baix preu no són iguals que per a les de bandera.