Una cita amb Inditex

Barcelona-Bon dia, voldria hora per venir a comprar.

-Demà a les 11 li va bé? M’hauria de donar les seves dades. Vindrà sola? Què voldrà mirar?

-Roba còmoda per estar per casa, que amb el confinament hi passem moltes hores [improvisa la clienta]. Sí, vindré sola. Gràcies.

Arriba puntual a una de les botigues d’Oysho, del grup Inditex. Tot i que a la pàgina web hi posa que el local té 429 metres quadrats (de moment l’Estat permet reprendre l’activitat només als que no superen els 400 metres quadrats), la botiga situada a Barcelona va obrir la setmana passada amb cita prèvia. A la porta l’espera una de les dependentes amb mascareta i guants blaus que verifica el seu nom i l’hora de la cita.

De seguida li assenyala una petita taula on hi ha gel hidroalcohòlic, una capsa de guants i un cartell que li dona la benvinguda, i li demana que utilitzi el desinfectant per a les mans i que mantingui la distància de seguretat. “Es pot posar les dues coses”, afegeix la treballadora. La clienta obeeix, però opta només pel gel. “Miri el que vulgui, si necessita ajuda només m’ho ha de dir”, afegeix. La sensació és estranya perquè té la botiga per a ella sola (no hi ha cap més compradora en aquells moments) i dues dependentes que estan a l’espera que faci alguna petició però sabent guardar aquella distància que fa que no se senti incòmoda.

L’escena recorda aquella altra de l’ensucrada Pretty woman en què totes les treballadores estan pendents dels desitjos de Vivian Ward (Julia Roberts), però amb tres matisos: a aquesta clienta no l’acompanya Edward Lewis, que interpretava Richard Gere (la normativa tampoc ho permetria perquè s’ha d’entrar sol excepte si vas amb un menor o una persona amb dificultats de moviment); no compra vestits de Gucci ni Valentino, sinó peces que escassament superen els 20 euros, i la cartera de la clienta està a anys llum de la de Lewis.

Gairebé a cada prestatgeria hi ha un cartell que demana que es respecti la distància. L’establiment té dues plantes i un ascensor on diu que només es pot fer servir d’un en un i si és necessari. Si no, s’han d’utilitzar les escales. Els emprovadors són a baix, n’hi ha una desena, però només un està operatiu.

Mentre s’emprova una dessuadora, la dependenta li pregunta com s’ha assabentat que la botiga estava oberta. “Vaig trucar al número de telèfon”, respon la clienta. De fet, el seu objectiu era explicar el desconfinament d’un Zara però tots els locals que té la marca a Barcelona estan tancats perquè o fan més de 400 metres quadrats o són dins de centres comercials que encara tenen prohibit reprendre l’activitat.

Les complicacions del biquini

Normalment donen cita en tandes de mitja hora, excepte a les compradores que estan interessades en roba de bany: en aquest cas s’allarga fins a una hora. “Ja se sap, la tria d’un biquini o un banyador sempre es complica”, diu somrient la dependenta. “La veritat és que amb aquest sistema ho tenim tot molt controlat, tot i que les vendes estan molt lluny del que és habitual”, diu. Quan la clienta s’emprova una peça i no li agrada, la mateixa dependenta la neteja al moment amb una vaporeta per tenir-ho tot a punt per a la pròxima cita.

En aquest cas hi ha sort i es queda la dessuadora, bàsicament perquè la compradora vol veure quines mesures de seguretat hi ha a l’hora de passar per caixa. Es torna a trobar el mateix cartell de la tauleta del gel però al costat del datàfon. “Pagaré amb el mòbil”, diu. La dependenta aprova la decisió perquè és “la manera més segura”. “Quan algú paga amb targeta netegem cada cop l’aparell i pràcticament ningú opta per pagar en efectiu”, explica.

Feta la compra, l’acompanya fins a la porta i fins i tot l’hi obre, cosa que tampoc passa mai. “Si vol es pot tornar a posar gel, com vulgui”, li diu. A fora s’espera una dona que s’identifica com a Mònica, és la cita d’Inditex de dos quarts de dotze.