El colador de l'impost de societats
L'Airef avisa que la recaptació que espera l'Estat és "incerta" i això posa en risc l’objectiu de dèficit
Madrid¿Com és possible que els ingressos per l’impost de societats -el que paguen les empreses pels seus beneficis- hagin caigut a nivells de l’època de la pesseta? La resposta ràpida culparia la caiguda dels beneficis empresarials, com a conseqüència de la crisi. I seria encertada. Però no explica una dada més desconcertant: en els últims quatre anys els beneficis empresarials han anat pujant, i ja són a tocar dels màxims històrics del 2007. La recaptació per societats, en canvi, és de menys de la meitat que aquell últim any abans de la recessió.
Aquesta aparent contradicció ha cridat l’atenció de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que és l’organisme imposat per la troica a canvi del rescat bancari i l’encarregat de supervisar els excessos de dèficit del país. En el seu últim informe, l’organisme presidit per José Luis Escrivá posa en relleu els forats d’aquest impost, que han fet que la bretxa entre els beneficis empresarials i la recaptació real es dispari a màxims històrics.
En concret, segons dades de l’Agència Tributària recollides per l’Airef, el resultat comptable de les empreses frega el nivell del 2007, quan se situava en un índex de 225 (establint com a base 100 les dades del 1999), i l’any passat va arribar al 210. Però, en canvi, la base imposable, que és allò que les empreses declaren per calcular quin impost els toca pagar, se situa en un índex de 84, quan el 2007 era del 177. Aquesta diferència s’explica per les deduccions que les companyies es poden aplicar i, molt especialment, per la compensació de pèrdues d’anys anteriors.
Com en la majoria de sistemes tributaris, en l’espanyol les empreses aconsegueixen uns crèdits fiscals els anys que tenen pèrdues. Aquests crèdits serveixen per compensar els impostos que s’haurien de pagar per beneficis futurs. Com que durant l’etapa més dura de la crisi moltes empreses van acumular grans pèrdues, també tenen crèdits fiscals voluminosos per compensar, que estan impossibilitant que l’impost de societats recuperi vigor.
Des del 2008 el govern espanyol va introduir alguns canvis per intentar reduir aquesta bretxa, però el seu impacte va ser “incert”, segons l’Airef. I, mentre la recaptació impositiva encara estava en mínims i a les portes de les eleccions generals de l’any passat, el govern espanyol de Mariano Rajoy va començar a revertir aquests canvis destinats a tapar forats del colador de l’impost de societats. Això ha provocat que la bretxa entre beneficis i recaptació augmenti per culpa de la rebaixa en el tipus general, i també per la introducció de noves bonificacions que fan que moltes empreses acabin pagant un tipus efectiu inferior al 25% legal.
La recaptació del 2016, en dubte
A més, l’executiu va introduir una sèrie de canvis en la manera com les grans empreses pagaven aquest impost, i les va deslliurar de la necessitat d’anticipar-ne una part, fet que ha agreujat el problema aquest 2016. La pressió de Brussel·les va obligar Rajoy a fer marxa enrere d’aquesta última mesura. Però, tot i així, la baixada de tipus i altres reformes de l’impost han continuat en vigor, i això fa que l’Airef desconfiï que es puguin assolir els objectius de recaptació que s’ha marcat el govern i, de retruc, que es pugui complir l’objectiu de dèficit per a aquest any.