La "debilitat" europea davant dels aranzels de Trump
Un acte al Cercle d'Economia analitza les relacions comercials entre la UE i els EUA arran de la guerra comercial iniciada per Washington
Barcelona"A nivell econòmic, per descomptat no és un bon acord, però és més o menys tolerable. Una altra cosa és el cost polític". Amb aquestes paraules ha descrit l'acord comercial entre Brussel·les i Washington Ignacio García Bercero, analista al think tank Bruegel i durant 35 anys negociador comercial de la Unió Europea. En un acte aquest dijous al Cercle d'Economia sobre l'impacte dels aranzels, García Bercero ha lamentat l'estratègia de la Comissió Europea davant de l'agressiva ofensiva comercial del govern nord-americà de Donald Trump: "S'ha donat una certa imatge de debilitat de la UE", ha opinat, ja que la UE ha acabat signant un acord que és "clarament il·legal" des d'un punt de vista internacional.
En el mateix acte, Joan Tristany, president de l'Associació d'Empreses Industrials Internacionalitzades (Amec), que agrupa algunes de les principals empreses industrials exportadores d'Espanya, ha recordat que, per a les empreses catalanes i espanyoles, els Estats Units no són el principal mercat exportador, però sí que tenen gran importància. "És un mercat de marge", ha explicat, en el sentit que les empreses que hi operen acostumen a obtenir uns beneficis més amples que en altres països. Això el fa també un mercat que demana "una gran inversió de temps i diners", ha afegit. A més, els aranzels tenen un efecte secundari perquè sí que impacten sobre la indústria alemanya i francesa que exporta molt als EUA i tenen com a proveïdors empreses catalanes.
És per això que, a parer de García Bercero, la UE hauria hagut de mirar més a llarg termini. "El moment clau va ser l'endemà del Liberation Day", quan Trump va anunciar una enorme tanda d'aranzels que va sacsejar els mercats financers. El secretari del Tresor, Scott Bessent, va convèncer Trump de suavitzar la posició i obrir negociacions amb els governs d'arreu del món.
"La Comissió va suspendre totes les mesures de retorsió", ha assegurat García Bercero –en dret internacional, la retorsió és la resposta equivalent a una mesura presa per un estat contra un altre– i va optar només per "la negociació", tot i que Washington mai va eliminar del tot els aranzels. El diàleg iniciat per Brussel·les amb la Casa Blanca va donar com a resultat l'acord tancat al juliol per la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i Trump a Escòcia.
Segons García Bercero, amb aquest acord, la UE va obtenir "el tracte més favorable" entre tots els acords signats recentment entre Washington i altres països, amb l'excepció d'algun país amb els quals els EUA ja tenien superàvit comercial, com ara Austràlia. L'acord obtingut per Von der Leyen és "comparable al que han obtingut el Japó, Corea del Sud i, després de molts esforços, Suïssa", i similar al del Regne Unit. Té "problemes en els sectors de l'acer i l'alumini" però, a diferència dels tractats amb els dos països asiàtics, inclou uns compromisos d'inversió europea en territori nord-americà que "clarament no són vinculants", sinó "una mica de paper", ha assenyalat.
Debilitat i manca d'unitat
Malgrat això, l'exnegociador creu que la UE podria haver tret més de Trump, perquè es va asseure a negociar "sense tenir prevista una estratègia de retorsió" per utilitzar com a bastó en cas que la pastanaga del diàleg no funcionés. Ara bé, també cal tenir en compte que, a diferència de les tensions comercials durant el primer mandat de Trump, els països europeus es troben ara menys units i amb el problema afegit d'Ucraïna: "Tenim una guerra a la nostra frontera i que els EUA puguin dir que deixaran de donar suport [en defensa] ha complicat més la negociació", ha remarcat Tristany.
Una altra opció per a la UE hauria sigut crear una coalició amb el Canadà, el Japó i Corea del Sud –afegir-hi el Regne Unit és "impossible", ha dit García Bercero– per denunciar els aranzels a l'Organització Mundial del Comerç (OMC) perquè obrís un arbitratge que els acabés declarant il·legals i els permetés imposar unes mesures de retribució que castiguessin els EUA fins a fer-los recular. Aquesta estratègia era arriscada i, a més, significava aguantar durant aproximadament un any unes tarifes comercials per a sectors com la siderúrgia o l'automoció significativament més elevades que les que han acabat imposant-se amb els acords bilaterals. "A escala econòmica hauria sigut una mica més costós, però políticament hauria sigut millor", perquè hauria enviat un missatge d'unitat i força a escala internacional per plantar cara a Trump.