La compra d'Intel revela el nou patró de pressions de Trump sobre les empreses
La companyia de microprocessadors no és l'única que ha fet negocis amb la Casa Blanca sota amenaça
WashingtonLa compra del 10% de les accions d'Intel per part del govern dels Estats Units va trencar amb la tendència de les polítiques econòmiques del país. De fet, evoca les mesures dels temps de crisi. L'adjectiu "insòlit" s'ha tornat cada cop més comú per descriure les accions del president, i l'adquisició de participacions del fabricant estatunidenc de microprocessadors torna a requerir-lo. La intranquil·litat s'ha instal·lat en el Partit Republicà –alguns dels seus membres arrufen el nas perquè diuen que la compra fa pudor de "socialisme"– i en altres empreses estatunidenques. No és en va: "Espero tenir molts més casos com aquest", deia el republicà tres dies després de l'operació.
Més enllà de la participació del govern estatunidenc en una empresa privada –amb els riscos que pot comportar en cas de pèrdues o fallida–, el nerviosisme neix per com s'ha produït l'operació. La compra del 10% de les accions d'Intel es remunta a les amenaces de Trump, que a principis d'agost exigia la dimissió del seu director executiu, Lip-Bu Tan. El mandatari l'acusava de tenir llaços amb el Partit Comunista Xinès.
"El director executiu d'Intel és altament conflictiu i ha de dimitir immediatament –escrivia a Truth Social–. No hi ha altra solució per aquest problema". Al post, Trump també explicava que les accions de la companyia estaven caient més d'un 3%. El comentari arribava l'endemà que amenacés amb aplicar aranzels del 100% a les importacions de semiconductors i xips, cosa que afavoria Intel com a companyia que fabrica als EUA.
Les acusacions contra Tan sortien d'una carta que va enviar el senador d'Arkansas, Tom Cotton, al president de la companyia, Frank Yeary, a qui feia conèixer la seva preocupació sobre les inversions de Tan i els seus llaços amb fabricants de semiconductors dels quals es coneixen vincles amb el Partit Comunista Xinès.
Quatre dies després, i amb una trucada pel mig, Tan visitava la Casa Blanca per reunir-se amb Trump. A la reunió també hi havia el secretari de Comerç, Howard Lutnick, i el secretari del Tresor, Scott Bessent. No se sap gaire què van parlar. Només el missatge críptic de Trump a Truth Social: "La trobada ha estat molt interessant. El seu èxit i creixement és una història increïble. El senyor Tan i el meu gabinet passaran molt de temps junts, i presentaran propostes durant la setmana que ve".
Dit i fet, la setmana posterior a la trobada a porta tancada, Trump anunciava els seus plans per comprar les participacions d'Intel i, aquest dilluns passat, plantejava que cercaria inversions similars "tant com pugui". "La gent ve i tots necessiten alguna cosa –deia el president–. Espero tenir més casos similars [al d'Intel]".
L'afirmació no era innocent i confirma un patró que sembla que s'està convertint en la nova estratègia econòmica del president, amb la qual intenta obtenir concessions favorables quan les companyies necessiten ajuda. Per poder adquirir la U.S. Steel, la japonesa Nippon Steel va acceptar concedir al govern dels Estats Units una “acció d’or” per influir en la direcció de la companyia. Enmig de la prohibició que va imposar sobre les exportacions de microxips a la Xina, Trump va permetre que Nvidia tornés a vendre'ls a Pequín a canvi del 15% dels seus ingressos procedents de la venda de xips en aquest mercat. Un compromís que els advocats de la Casa Blanca encara no tenen clar com poden executar.
Apple també és un altre cas de manual: després que a principis d'any Trump amenacés la companyia amb imposar-li aranzels del 25% als seus productes, ha aconseguit que el director executiu, Tim Cook, s'hagi compromès a invertir un total de 600.000 milions de dòlars als Estats Units. Aquest mateix mes d'agost, Cook va anunciar la inversió dels últims 100.000, a més d'entregar-li una ofrena al president: una escultura de vidre feta a Kentucky i muntada sobre una base d'or de 24 quirats feta a Utah.
En certa manera, Trump crea contextos desfavorables per a les empreses perquè s'acabin acostant a ell per demanar-li ajuda. Mentre que alguns analistes s'ho miren amb curiositat, les reaccions polítiques són dispars i igual d'insòlites. Per exemple, el senador independent Bernie Sanders, una de les figures més a l'esquerra dins de la bancada demòcrata, va celebrar la mesura de Trump. Una idea difícil de concebre tenint en compte que Sanders és una de les veus més crítiques amb el president, i que no té pèls a la llengua a l'hora de qualificar-lo d'autòcrata.
Paradoxalment, la parròquia republicana que acostuma a elogiar tot el que fa Trump entrava en pànic. “Avui és Intel, demà podria ser qualsevol altra indústria”, va dir en un comunicat a Politico dijous el senador Rand Paul (senador republicà de Kentucky). “El socialisme és literalment el control governamental dels mitjans de producció". El senador Thom Tillis (senador de Carolina del Nord) va dir que se sentia “incòmode” amb l’ús que fa Trump del poder federal per influir en la presa de decisions, no només a Intel sinó també en altres grans empreses que han intentat guanyar-se el favor de la Casa Blanca, com Apple. "No m’importa si és una participació d’un dòlar o de mil milions de dòlars –va dir Tillis als periodistes–. Això comença a semblar una empresa semipública a l’estil de l'URSS”.