Hisenda només ha ajustat l'IRPF a la inflació en dos dels últims 20 anys

BarcelonaNomés en dos dels últims vint anys –el 2008, amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), i el 2015, amb el de Mariano Rajoy (PP), que en realitat va ser una reforma fiscal–, Hisenda ha deflactat la tarifa de l'impost de la renda (IRPF), fet que significa ajustar-la a la inflació per evitar que es tributi més tot i tenir els mateixos o menys ingressos reals. I les dues últimes vegades que es van prendre mesures similars van ser davant de la convocatòria d'eleccions generals, el març del 2008, comicis en els quals Zapatero va ser reelegit per un segon mandat, i el desembre del 2015, quan Rajoy va repetir en el càrrec. Entre fer-ho i no fer-ho hi ha una diferència essencial: del 2019 fins al 2024 ha suposat uns ingressos addicionals per a l'Estat d'entre 9.700 i 16.700 milions, segons diversos estudis. Des de l'espai de les esquerres, encapçalat pel PSOE, es considera que aquesta mena d'ajustos defensats pel PP i que són per a totes les rendes beneficien especialment les més altes. I, per tant, advoquen per mesures més selectives i directes per a les famílies d'ingressos baixos o mitjans, com ara les reduccions i rebaixes al transport públic i altres.

Adaptar l'IRPF, que suposa més del 40% de la recaptació total, a la pujada dels preus és una reivindicació que guanya pes en la mesura en què augmenta el nivell general de preus, com està passant actualment amb la guerra a l'Orient Mitjà i a partir del 2022 amb la invasió russa a Ucraïna. Al març, el primer mes d'impacte del conflicte, l'índex de preus de consum (IPC) va passar del 2,3% al 3,3% respecte al mes anterior, segons aquest indicador avançat de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Això vol dir que amb els mateixos diners es pot comprar menys. I l'Estat, el 2025, va experimentar un rècord de recaptació, amb 325.000 milions d'euros, pràcticament l'equivalent a tota la riquesa que es genera en un any a Catalunya (PIB). I una part va ser per la pujada dels preus, que erosiona les rendes.

L'executiu de Pedro Sánchez atribueix només 1,3 punts del 10,4% d'increment de la recaptació de l'any passat a la pujada dels preus i la gran part de l'alça a l'increment de l'activitat econòmica. L'economista i inspector tributari i exdiputat de Ciutadans, Francisco de la Torre, calcula, en canvi, que la recaptació addicional a l'IRPF per efecte de la inflació va ser com a mínim d'uns 3.600 milions dels més de 30.000 milions d'increment total d'ingressos de tots els impostos respecte al 2024. A la part corresponent a l'IRPF, això es tradueix en més càrrega tributària per al contribuent tot i ingressar igual o menys. La qüestió és que si els sous, que són el gruix de l'IRPF, pugen per compensar la inflació, però els trams d'IRPF no, es tributa a un tipus marginal superior. I això es tradueix en un tipus efectiu mitjà (la part de la renda que paga) més alt. Si fa deu anys aquesta variable se situava al voltant del 12%, l'any passat va superar el 15%.

Un estudi del Banc d'Espanya calculava que entre el 2019 i el 2023, Hisenda hauria ingressat uns 11.000 milions addicionals per no deflactar l'IRPF. Això es deu a l'anomenada "progressivitat en fred" quan no s'adapten a la inflació ni els trams de la tarifa ni els beneficis fiscals de l'IRPF. Com que és un tribut progressiu, a mesura que es guanyen més diners, sigui nominal (amb la inflació) o realment (descomptant la inflació), s'ha de dedicar més renda a pagar l'IRPF. I segons una anàlisi de la fundació de les antigues caixes (Funcas), centrada en el període 2021-2024, la recaptació addicional per efecte de la inflació va ser d'uns 9.700 milions, tot i que un altre estudi de Balladares y García-Miralles calcula que entre el 2019 i el 2023, la recaptació extra va ser de 16.700 milions (9.700 milions per no corregir els beneficis fiscals i 7.000 milions per no fer-ho amb els trams de la tarifa). L'Autoritat Fiscal (Airef), per la seva banda, afirma que després de la pandèmia, el 2021 i el 2022, el principal factor de creixement de l'IRPF va ser l'alça de l'ocupació i, el 2023, 2024 i 2025 serien els increments salarials i de les pensions.

L'estudi de Desiderio Romero Jordán, de la Universidad Rey Juan Carlos, fet per a Funcas, afirma que l'impacte de no corregir la inflació a l'IRPF és "especialment notable en les rendes mitjanes, que han suportat un sobreesforç mitjà de 458 euros entre el 2021 i el 2024. I si s'especifica més, aquesta quantitat és de 311 euros per a les rendes mitjanes baixes; 458 per a les mitjanes; i de 622 per a les mitjanes altes. Si a més s'hi afegeix l'efecte de l'IVA, "el cost fiscal acumulat per llar ronda de mitjana els 1.100 euros", afirma l'autor.

El PP, que ha reclamat insistentment al govern espanyol ajustar l'IRPF a la inflació, ho va fer a comunitats que governa des de la invasió russa d'Ucraïna entre el 2022 i el 2025. En concret, ho van aplicar de diferents maneres al tram autonòmic de l'impost, la Comunitat de Madrid, Andalusia, l'Aragó i el País Valencià, de manera parcial. L'executiu de Pedro Sánchez, a més de defensar els ingressos públics per a la despesa social, també advoca per altres mesures més selectives i dirigides a les rendes baixes i mitjanes.

De la Torre assegura: "Paguem cada cop més per la inflació i per no adaptar el nostre principal impost, l'IRPF, a una inflació que, a més, recentment ha tornat a pujar. Ha estat la principal pujada d'impostos i, per descomptat, no és la més justa". El Consell per a la Defensa del Contribuent ha proposat en més d'una ocasió l'adaptació de l'impost a la inflació.