"Sort en tenim d'Europa"

BarcelonaEl problema no és nou. Al contrari, des de mitjans dels anys 50 del segle passat Catalunya té un dèficit d'inversió en infraestructures. Així de clar ho té el cap d'estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira, que ho ha estudiat a bastament. Aquesta és una de les explicacions de per què a Catalunya, quan es parla d'infraestructures, gairebé tothom està d'acord que no n'hi ha prou. Ha quedat palès al debat organitzat per l'ARA amb el suport de la Generalitat i la col·laboració d'Espai Línia, i en què a més de Rovira han expressat els seus punts de vista el rector de la UPF i economista Oriol Amat i la secretària d'Hisenda de la Generalitat, Marta Espasa, moderats per la directora de l'ARA, Esther Vera.

El títol del debat ja ho diu tot: Dèficit fiscal. Dèficit d'infraestructures. El repte que llança la directora del diari és clar: en un debat d'impotències, com podem arribar a veure l'ampolla mig plena, alguna part positiva. Difícil. Joan Ramon Rovira, que té molt clar que Catalunya pateix d'un malt finançament i també explicita que calen noves infraestructures, deixa el primer repte sobre la taula: primer cal definir quin model de país volem. I sense entrar del tot en política, Marta Espasa ho sintetitza des del punt de vista de l'administració i mira el model de gestió: "És important qui decideix què".

I en aquest punt és quan surt Europa de ple, com a possible solució. "A Europa li podríem demanar més, però què seria de nosaltres sense Europa?", es pregunta Oriol Amat, que recorda com el paper de la UE va ser clau durant la crisi del deute i més tard en la compra de vacunes contra el covid. Una solució europea, però, que ara es pot enfrontar a un nou envit. "Si Rússia talla l'aixeta del gas –diu Joan Ramon Rovira– es posarà a prova la resiliència europea".

Però com hem anat a parar a Europa en un debat d'infraestructures? El camí ha sigut la discussió sobre el model de país i l'infrafinançament crònic; i qui decideix quines inversions es fan. Així surt la proposta de crear una agència independent que vigili l'execució pressupostària i es planteja que sigui Europa qui decideixi quines infraestructures són necessàries per esquivar l'Espanya radial. Tots els ponents estan d'acord que Catalunya no disposa dels recursos que hauria de tenir. Rovira ho diu ras i curt: el sistema de finançament "incompleix les normes bàsiques d'equitat". Ho explica. Catalunya aporta el 19% del PIB a l'Estat, té el 16% de la població i rep entre el 12% i el 13% de la inversió. Hi ha, a parer seu, un dèficit d'eficiència perquè no s'inverteix en el motor de l'economia i un dèficit d'equitat perquè la inversió per càpita, per persona, és inferior a la d'altres comunitats. Un tercer dèficit és que aquesta inversió sempre és inferior a la d'economies similars. Per tant, defensa el principi d'ordinalitat: que hi hagi un anivellament, solidaritat, però sense que les comunitats perdin el seu ordre de riquesa.

Però si els diners són importants per a les infraestructures, en el debat sorgeixen altres qüestions: l'excés de burocràcia, apunta Amat, que defensa també més col·laboració publicoprivada. Espasa posa en relleu els punts forts de l'economia catalana, però acaba per assenyalar el gran problema per assolir un millor tracte en el finançament i unes inversions més elevades: "Depenen de la voluntat política, i no crec que n'hi hagi".