El conflicte legal propicia un caos comercial al centre de Barcelona

BarcelonaEl centre de Barcelona s’ha convertit en un territori sense llei pel que fa a l’obertura de comerços com a conseqüència del conflicte competencial obert entre la Generalitat i el govern espanyol per la regulació dels horaris comercials. Un passeig en diumenge pels carrers del barri del Gòtic o per la Rambla posa en relleu aquesta anarquia comercial. Tant ahir com diumenge de la setmana passada, dos diumenges que no estan considerats d’obertura per l’administració, l’ARA ha pogut testimoniar que al carrer de la Portaferrissa, que enllaça la Rambla amb el barri Gòtic, hi havia una desena de comerços oberts. Es tracta d’un recorregut de 200 metres escassos. També al Portal de l’Àngel, el carrer amb els locals comercials més cars d’Espanya, hi havia dues botigues amb les persianes apujades.

La majoria són comerços petits que no pertanyen a cap cadena. Però no són els únics. Desigual, la segona cadena de moda catalana per volum de facturació, només per darrere de Mango, també obre les seves botigues al centre de la ciutat i se salta així la llei catalana d’horaris comercials, que només permet obrir els diumenges a comerços que es dediquin a l’alimentació i de menys de 150 metres. La Generalitat i els petits comerciants defensen que la llei en vigor per regular els horaris és la catalana. De fet, és la més recent i, de moment, no està suspesa pel Tribunal Constitucional, tot i que l’Estat ja ha iniciat un període de negociació amb la Generalitat com a pas previ per acabar recorrent-la.

Sense multes

Ara per ara, ni l’Ajuntament ni la Generalitat multen els comerços que se salten la seva llei. Oficialment perquè hi ha un “període d’informació” perquè el sector conegui la nova llei, que va ser aprovada al febrer, segons explica una portaveu de l’Ajuntament de Barcelona, però fonts del sector expliquen que la Generalitat no vol traslladar el conflicte competencial als ciutadans i que mentre no hi hagi una decisió en ferm dels tribunals no es podran començar a obrir expedients.

El Govern, per la seva banda, es limita a explicar que “la llei que està en vigor és la catalana”, i afirma que “la majoria dels comerços estan en la mateixa línia” i no obren, per tant, els diumenges.

Sigui com sigui, la pràctica totalitat de la trentena de multes que l’administració ha imposat a comerços de Barcelona en els últims anys han estat retirades, segons va explicar a aquest diari el president de Barna Centre, Javier Cottet. Desigual va refusar fer declaracions sobre la seva decisió d’obrir els diumenges.

El conflicte competencial i la nul·la activitat sancionadora de les administracions catalanes deixen una àmplia escletxa perquè els botiguers que tenen establiments al centre -inclosos gegants com Desigual, però també d’altres com Custo, que obre a la Rambla, o les botigues de bosses de mà Misako i Vaho (totes catalanes)- obrin les seves botigues. “Els empara la llei dels beneficis empresarials”, resumeix Cottet, que defensa que a les zones turístiques de la ciutat hi hauria d’haver llibertat per obrir.

Mentre que aquests quatre operadors catalans se salten la llei comercial catalana, hi ha marques com la sueca H&M i les espanyoles Inditex (Zara, Pull & Bear, Bershka, etc.) i El Corte Inglés que mantenen la botiga tancada els diumenges no autoritzats per l’executiu català. També ho fa Mango, líder català del sector. “El que està fent Desigual és il·legal”, va afirmar el secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya, Miquel Àngel Fraile, que va qualificar la decisió de l’empresa presidida per Thomas Meyer d’“insolidària” i “prepotent”.

La indignació del petit comerç

Fraile recorda que Desigual rep el suport de la Generalitat catalana, impulsora de la llei que l’empresa s’està saltant, a través de la passarel·la 080 Barcelona Fashion, en la qual el grup multinacional de moda participa cada any, juntament amb Mango i desenes de pimes del tèxtil català.

El director general de Desigual, Manel Jadraque, va decidir obrir els diumenges a finals de l’any passat, i va trucar a un important empresari del sector abans de fer-ho, segons expliquen fonts comercials. Aleshores, tot i els dubtes legals, la cadena va decidir que, després de la campanya de Nadal i de les rebaixes -dates en què els comerços poden obrir els diumenges segons la llei catalana-, seguiria aixecant la persiana cada dia, en un moviment que no ha agradat ni als petits botiguers ni a alguns grans competidors, segons les mateixes fonts.

I la “llei dels beneficis empresarials” a la qual feia referència Cottet sembla que els funciona. “Vénen sobretot turistes, però hi ha bastant de moviment. No és pitjor que un dia qualsevol de la setmana”, explicava una treballadora d’una de les botigues obertes. En la mateixa línia s’expressava un empleat d’una petita botiga del Portal de l’Àngel: “No té sentit que en el moment que vivim els comerços no puguin obrir quan vulguin”.

Debat horari

La regulació dels horaris comercials a Barcelona es troba en plena ebullició. L’origen de la disputa és a Madrid. Amb la llei d’horaris comercials que va aprovar el govern espanyol fa dos anys, i que, segons la Generalitat, envaïa les seves competències, l’Estat va obligar les ciutats que rebessin més d’un milió de turistes o més de 400.000 creueristes cada any a crear una zona turística amb llibertat horària als comerços. Barcelona va incomplir aquests terminis a què obligava la llei espanyola perquè, oficialment, l’Ajuntament no reconeix a l’Estat la competència sobre l’ordenació comercial.

Però al març el govern municipal va acordar amb la majoria de comerciants de la ciutat -tret dels del centre, que defensen un model amb més llibertat- fer un pas en la liberalització d’horaris per aprofitar la demanda dels turistes. La proposta al ple municipal consistia a doblar els festius d’obertura permesa, autoritzant que tots els diumenges de l’estiu les botigues poguessin obrir. Però amb límits: només podrien aixecar la persiana fins a les dues de la tarda, una restricció imposada per les patronals del petit comerç, que intenten evitar d’aquesta manera una fuga de compradors locals als centres comercials amb l’esperança que a les grans superfícies no els surti a compte engegar tota la maquinària per tan poques hores.

Aquesta solució, però, no va agradar al govern espanyol, que la considerava “insuficient” per complir amb la seva normativa, menys pensada per al petit comerç. I, a més, l’aprovació definitiva de la norma segueix encallada al consistori, perquè el grup de govern, CiU, no ha trobat els suports necessaris per tirar-la endavant: els partits d’esquerra la troben massa liberalitzadora, mentre que el PP creu que es queda curta.