MISSIÓ EMPRESARIAL
Economia 16/11/2013

Conjura per importar el model d''start-ups' israelià

El Govern s'emmiralla en l'estat hebreu però caldrà molta més implicació pública

5 min
ISRAEL POSA DINERS  Els acords científics amb universitats comprometen també finançament israelià.

BarcelonaEls científics i empresaris catalans que dijous van tornar d'Israel ho van fer satisfets. Els acords que, en matèria de recerca, va signar el Govern amb representants universitaris i institucionals (que tanquen un triangle en què l'estat nord-americà de Massachusetts, que Mas va visitar el juny de 2012, és l'altre vèrtex) i els més de dos-cents contactes empresarials que s'hi van fer ho justificaven. I hi ha expectatives fonamentades que donin fruit. De fet, s'hi van tancar una seixantena d'acords més o menys ferms. La delegació que acompanyava Artur Mas era més heterogènia que en altres viatges i les empreses tecnològiques i start-ups , àmbits en els quals Israel és un país de referència, hi tenien un pes important. L'estat hebreu, d'unes dimensions -pel que fa a PIB, índex d'aparició en publicacions científiques i població- molt similars a les de Catalunya, compta amb 4.800 start-ups . Intentar importar-ne el model a Catalunya, que en té unes 250, segons el Govern (la proporció és de 19 a 1), és el gran objectiu.

Els empresaris i representants governamentals que van ser a Israel coincideixen a assenyalar diversos factors que expliquen el model d'èxit israelià. Antoni Castellà, secretari d'Universitats i Recerca, considera que l'entorn d'aquell país, tant a nivell acadèmic com de captació de grans empreses tecnològiques americanes, és "molt potent". El sector militar (7,3% del PIB enfront l'1,2% espanyol) és el que tira del carro de la recerca (el Govern assenyala que a Catalunya ho podria fer el de la biomedicina) i la manera de fer castrense es trasllada "de manera positiva" al món de l'empresa. "Si alguna cosa hem detectat també aquests dies és que no tenen por a arriscar-se i que són ràpids i expeditius en la presa de decisions", explica Ignasi Cusidó, conseller delegat de Lamp.

De deu a quinze anys de marge

El model israelià, però, no està centrat en la indústria, sinó en les noves tecnologies, com fa notar el secretari d'Empresa i Competitivitat, Pere Torres. La delegació catalana espera que, d'aquí deu o quinze anys, es puguin donar a Catalunya condicions similars per posar-se al seu nivell, com ja s'ha fet en el camp de la recerca. Tots els interlocutors assenyalen que cal traslladar la producció científica a la creació de riquesa i llocs de treball qualificats.

Pere Vallès, conseller delegat de Scytl, una empresa especialitzada en vot electrònic, apunta que són el sector industrial i el farmacèutic els que a Catalunya estan més preparats per generar start-ups especialitzades. Però perquè siguin una realitat cal una forta implicació governamental. Durant la seva estada a Israel, Mas va explicar que a la llei d'acompanyament dels pressupostos del 2014 el govern hi ha inclòs un augment del 30% al 50% en el tram autonòmic de l'IRPF per a les inversions en aquest tipus d'empreses.

És un gest modest i "en un marc d'estretor pressupostària" que queda lluny de la política israeliana. Aquests dies ho ha pogut constatar Andrés Manso, que és fundador d'Incubio, una incubadora empresarial especialitzada en big data . Manso assenyala que el nivell d'intervenció del Govern, a través de l'agència nacional de R+D Matimop i del Cap Científic, és notable i que l'estat és el que ajuda "en totes les fases de creació i creixement de les start-ups per impulsar la inversió privada". Un altre factor de creixement és que moltes petites empreses "es beneficien del sistema lliure de patents de la indústria militar i s'incentiva".

I allà el diner té molts més incentius per apostar per empreses tecnològiques de nova creació amb alt valor afegit. Recorda que per cada euro invertit a Catalunya en pot arribar un de crèdit públic, i que en els últims anys la xifra ha baixat. A Israel, en canvi, per cada euro invertit se'n poden obtenir fins a 5,5 de públics. I per què aquest estat hi aposta tant? Perquè són sectors clau i la inversió té retorn. Manso explica que quan una empresa per la qual l'estat ha apostat surt a borsa o es ven el govern en recull una part dels beneficis com si en fos accionista. És, salvant les distàncies, com quan els clubs de futbol cobren drets de formació quan venen un jugador.

Per Manso, a Catalunya el problema és més de formació i cultura emprenedora que de finançament. A Israel, la Generalitat hi ha signat intercanvis amb les universitats i convenis amb dotació pressupostària i hi ha buscat finançament, com a la jornada organitzada dimecres per Acció a Tel Aviv. S'hi van aplegar start-ups catalanes i israelianes i els principals fons de capital risc israelians. Castellà explica que les sensacions van ser bones i que els inversors es van comprometre a visitar Barcelona per avaluar invertir en projectes que s'hauran de seleccionar.

El sector industrial no era l' estrella de la delegació, però també va fer acords. Com explica Cusidó, que és dels que també valora millor el suport que rep d'Acció que no pas el de l'ICEX espanyol, els empresaris aprofiten aquesta mena de viatges per visitar els seus proveïdors o clients a la zona i, amb l'ajuda de l'agència del govern per a la internacionalització, fer nous contactes. Cusidó ha tingut dues reunions, i "una de molt profitosa". Indica que, en el camp industrial, Catalunya no té res a envejar a Israel. "De vegades els polítics s'enlluernen amb el de fora i els falta explicar-ho, dir que aquí fem les coses bé, que som productors i innovadors", sosté. En les start-ups , però, cal millorar.

L'automòbil és el gran objectiu a l'Índia

Mas marxa dissabte vinent set dies a l'Índia en missió empresarial i s'hi reunirà amb tres ministres. En aquest cas, el sector tecnològic perd pes i hi aniran menys empreses. Seran les més grans i vinculades al Mobile World Congress. El protagonisme màxim el tindrà el sector de l'automòbil i les empreses auxiliars buscant fomentar l'exportació. Es tracta d'un sector estratègic per al govern indi. La previsió de creixement i l'aposta per la innovació és forta. El sector biofarmacèutic també es farà sentir i, en menor mesura, el turístic. Que la incipient classe mitjana situï Catalunya com a destí és l'objectiu.

Barcelona vol seduir IBM pel seu centre europeu de recerca

L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va formar part de la delegació catalana a Israel. A més de firmar acords de col·laboració amb ciutats i universitats, l'alcalde va visitar el centre de recerca d'IBM a Haifa, concretament al campus de la seva universitat. La multinacional informàtica americana té la intenció d'instal·lar un centre similar a Europa i Trias intenta atreure'ls a Barcelona. Concretament al Barcelona KEY, situat entre Sant Adrià de Besòs i el Fòrum i on s'instal·larà el campus tecnològic de la Universitat Politècnica de Catalunya. IBM acull investigadors amb projectes que després s'acaba fent seus o venent segon el cas. Trias també va ser a Cisco, una empresa que ja està instal·lada a Barcelona, a Can Alier, i amb qui l'Ajuntament ja té firmat un acord per fomentar tot el que fa referència a les smart cities per traslladar les noves tecnologies a la ciutadania.

stats