Economia 08/05/2020

L'Eurogrup activa el fons de rescat sense homes de negre

Els crèdits es podran tornar en 10 anys i caldrà justificar que financen costos sanitaris

3 min
El ministre de Finances holandès, amb la ministra d'Economia espanyola

Brussel·lesEls ministres de Finances de la Unió Europea han acordat aquest divendres els últims detalls per a l'activació d'una línia de crèdit del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede), el temut fons de rescat, que posa a disposició dels membres europeus préstecs barats fins a un 2% del seu PIB per afrontar costos sanitaris directes i indirectes de la pandèmia del coronavirus. Estarà en marxa l'1 de juny. Aquest havia sigut un tema espinós, especialment per a Itàlia, que ho rebutjava per l'estigma d'un instrument vinculat a les retallades de l'anterior crisi supervisades pels homes de negre de la troica. Però l'acord final deixa per escrit que aquesta vegada no hi haurà homes de negre (els tècnics enviats per la Comissió, el BCE i l'FMI per controlar despeses i exigir ajustos).

L'acord estableix que les línies de crèdit per valor total de 240.000 milions hauran de retornar-se en un període màxim de 10 anys i que podran demanar-se fins a finals del 2022. Tindran uns interessos al 0,1%, segons ha explicat el director del Mede, Klaus Regling, que també ha avisat que podrien augmentar si empitjora la seva capacitat de finançament. Per a Espanya, el 2% del PIB del 2019 li suposaria accedir a crèdit per valor d'uns 25.000 milions d'euros.

El text posa èmfasi en què no hi haurà un control extraordinari més enllà de l'habitual intrínsec en els tractats pels quals Brussel·les supervisa semestralment les finances dels Vint-i-set. Aquestes anàlisis es continuaran fent perquè ho exigeix la llei, però no es tindran en compte els límits de dèficit i de deute durant un període de temps encara per determinar, perquè la Comissió va suspendre les normes.

En demanar les ajudes del fons de rescat per la pandèmia del covid-19, sí que s'establirà un sistema de control per assegurar que es tornen els diners i que es destinen a "finançar costos sanitaris directes o indirectes, relacionats amb la cura i prevenció a causa del covid-19". Per demostrar-ho, hauran de detallar per escrit en un formulari les partides que volen finançar amb les línies de crèdit. La polèmica serà ara decidir quins costos es consideren vàlids per posar dins aquesta llista. "Només es monitoritzarà l'ús del fons, no hi haurà supervisió addicional. Resumint, només una condició i una línia de crèdit relacionada amb aquesta condició", ha remarcat el comissari econòmic, Paolo Gentiloni, després de la reunió.

El retard en el pla de reconstrucció

Garantint que no hi haurà homes de negre, s'intenta convèncer principalment Itàlia perquè no rebutgi fer ús d'un mecanisme estigmatitzat pel que implica el rescat, però també justament evitar que es demonitzi perquè no ho excloguin altres estats. L'activació dels 240.000 milions en crèdits és per ara el gran gruix de la resposta econòmica conjunta, tenint en compte que suposen la meitat del mig bilió en crèdits aprovat per l'Eurogrup i, sobretot, que el fons de reconstrucció demanat per bona part dels estats i que hauria de ser la resposta majúscula està encallat dins els calaixos de la Comissió, que intenta presentar una proposta que no tombin automàticament les capitals. Inicialment, la proposta de Brussel·les havia d'arribar aquesta setmana en forma d'un instrument d'un bilió i mig d'euros que combinés crèdits i transferències i lligat al marc financer plurianual.

Però Brussel·les n'ha ajornat la presentació davant la divisió d'opinions. Per tant, es complica la posada en marxa d'un sistema de transferències per als estats més afectats que els permetria no haver-se d'endeutar més. Roma havia demanat una solució urgent, perquè les seves finances estan especialment tocades al mateix temps que el país ha estat particularment colpejat per la pandèmia. Per això, Brussel·les i també el president de l'Eurogrup, Mário Centeno, s'han esforçat per netejar la imatge d'aquest mecanisme en una roda de premsa en què han repetit constantment que no està estigmatitzat i que no implica la troica. Espanya fins ara sempre ha dit que no necessita aquest mecanisme, però no n'ha fet guerra interna i s'ha mostrat satisfet amb el compromís d'activar-lo sota condicions només vinculades a la despesa contra la pandèmia.

El fons de reconstrucció s'ha anat aigualint amb els dies. El debat havia començat encès amb la petició del sud d'activar coronabons, que ja es van descartar davant el bloqueig del nord. Després va passar a centrar-se en si els diners provinents d'un fons parcialment finançat a través de l'emissió de deute des de la Comissió Europea s'han de concedir majoritàriament en forma de crèdits o transferències. La fractura és la mateixa que pels coronabons: nord i sud.

stats