Un membre del BCE diu que el fons de rescat europeu hauria de ser un banc

MadridUn membre del consell del Banc Central Europeu (BCE), Ewald Nowotny, ha dit aquest dimecres que el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede) hauria de tenir "llicència bancària", així tindria accés a préstecs del BCE i augmentaria la seva capacitat.

En una entrevista amb Bloomberg recollida per Efe-Dow Jones, Nowotny, que és governador del banc central d'Àustria, ha explicat que hauria d'atorgar-se una llicència bancària al proposat fons permanent de rescat de la zona euro, encara que ha afegit que no té constància que s'estiguin duent a terme debats específics sobre el tema en aquest moment. Si el Mede rep una llicència bancària, ha indicat, obtindria accés al crèdit del BCE, cosa que, al seu torn, augmentaria la seva capacitat i dissiparia els dubtes sobre si els seus 500.000 milions d'euros seran suficients en cas que països com Espanya o Itàlia necessitin ajuda.

Fins ara, els analistes consideraven que l'única possibilitat que té Espanya d'evitar el rescat i rebaixar els seus costos de finançament al mercat era la immediata intervenció del BCE mitjançant la compra de deute sobirà espanyol. L'organisme fa 19 setmanes que no compra deute sobirà, i el seu president, Mario Draghi, s'ha mostrat reiteradament en contra de reprendre les compres i alleujar així les pressions que pateixen països com Espanya o Itàlia.

Tot i això, ha dit Nowotny, el debat no es limita a l'àmbit de la política monetària, sinó que considera que "això s'emmarca en una discussió més àmplia", de la qual no va voler donar més detalls. El membre del Banc Central ha afegit que el termini vençut de juliol per a la posada en marxa del Mede és una "debilitat que s'ha de superar". Segons la seva opinió, el BCE hauria d'esperar a veure com es desenvolupa el rescat al sector bancari espanyol abans d'actuar.

Tot i que Nowotny ha assegurat també que el BCE no es planteja comprar més deute a curt termini, l'efecte de les seves paraules en el mercat de deute sobirà europeu ha estat fulminant, tal com ha confirmat el cap de la taula de deute de Ahorro Corporación, Javier Ferrer, que no dubta a atribuir a Nowotny la relaxació de la prima de risc d'Espanya.

Després de tancar dimarts en un màxim de 638 punts bàsics, el diferencial entre el bo espanyol a deu anys i l'alemany del mateix termini s'enfilava aquest dimecres a tocar dels 650, després que el rendiment del bo hispà arribés per primera vegada al 7,748%. Les paraules de Nowotny aconseguien que la rendibilitat del bo espanyol caigués a 7,52% i la prima de risc a 623 punts bàsics.